La depressió en la gent gran: com prevenir i detectar la depressió senil

En aquest post et parlem dels símptomes de la depressió en adults i què es pot fer per prevenir-la i detectar-la.

La depressió forma part de les conegudes com a grans síndromes geriàtriques, és a dir, patologies que afecten amb més freqüència la gent gran¹. De fet, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, més del 20 % de les persones de més de 60 anys al món pateixen algun trastorn mental o neurològic (sense comptar les cefalees) i el 6,6 % de la discapacitat en aquest grup d’edat es deu a trastorns mentals (entre els quals hi ha la depressió) i del sistema nerviós².

A més, aquest tipus de malalties suposen el 17,4 % dels anys viscuts amb discapacitat de la població anciana. En aquest cas, la demència i la depressió són els trastorns neuropsiquiàtrics més freqüents². La depressió, així mateix, és molt discapacitant i constitueix un problema important de salut per l’impacte que té en totes les facetes de la vida de la persona gran¹.

Què és la depressió senil?

La depressió és una malaltia mental, en concret, un trastorn de l’estat d’ànim pel qual alguns sentiments negatius com la tristesa, la pèrdua o la frustració interfereixen en la vida diària de la persona. La durada és variable³.

Es coneix com a depressió senil la depressió que es dona en els adults grans, ja que es tracta d’una dificultat força generalitzada³, fins al punt de poder ser considerada com un verdader problema de salut pública⁴, tot i que no forma part del procés normal d’envelliment⁴. Amb freqüència, entre la població gran no es detecta aquesta patologia i, en conseqüència, la persona no rep tractament³.

Causes comunes de la depressió en la gent gran

En el cas dels adults grans, el risc de depressió es pot veure incrementat per canvis en la vida de la persona o, si ja s’ha desenvolupat una depressió, fet que empitjori. Algunes d’aquestes noves situacions són⁴:

• Canviar de domicili, per exemple, a una residència de gent gran.
• Que els fills abandonin la casa familiar.
• La mort de la parella, d’altres familiars o d’amics.
• Tenir alguna malaltia crònica o algun dolor crònic.
• Perdre la independència i no ser capaç de fer certes activitats com conduir o tenir dificultats per dur a terme algunes de les activitats bàsiques de la vida diària.

A més, hi ha malalties greus que també poden estar relacionades amb el fet que la persona tingui depressió, com ara⁴:

• Parkinson.
• Malalties cardíaques.
• Càncer.
• Accident cerebrovascular.
• Demència, per exemple, Alzheimer.

A més, consumir alcohol en excés o alguns medicaments, com somnífers, poden empitjorar la depressió que ja hagi desenvolupat la persona⁴.

Com es pot saber si un adult gran té depressió?

En el cas de la gent gran, la tristesa no és sempre el símptoma principal de la depressió, i per això hi ha un infradiagnòstic en aquesta franja d’edat⁵. El diagnòstic de depressió l’ha de fer un metge, que també és l’encarregat de determinar els passos que cal seguir³.

Malgrat això, hi ha alguns signes d’alarma davant dels quals cal estar atents. Si ens trobem amb diversos d’aquests signes i símptomes durant almenys dues setmanes és important consultar-ho amb el metge⁵:

• Sentir-se trist, ansiós o irritat de manera constant.
• Sentir-se buit molt freqüentment.
• Tenir una actitud pessimista o no tenir esperança.
• Perdre l’interès per les coses que abans es gaudien.
• Sentir-se culpable, impotent i tenir l’autoestima baixa.
• Els intents de suïcidi, o pensar en el suïcidi o la mort.
• Problemes de son, fins i tot dormir molt o despertar-se molt aviat.
• Prendre decisions o concentrar-se es converteix en una tasca més complicada que abans.
• Notar falta d’energia, parlar o desplaçar-se més a poc a poc de l’habitual.
• Canvis en el pes o en la gana sense fer-ho conscientment.
• Dolors i molèsties físiques, com rampes, trastorns digestius o mal de cap sense que hi hagi una causa física aparent i que el tractament no alleuja.

Si pensem que nosaltres mateixos o algú del nostre entorn pot tenir depressió, és fonamental buscar ajuda professional. La bona notícia és que, en la majoria dels casos, és una malaltia tractable. El metge ha d’establir el tractament adequat en funció de la gravetat del problema⁵.

Què es pot fer per intentar que un adult gran no tingui depressió?

Hi ha algunes pautes que pot seguir la gent gran per prevenir la depressió. Algunes són⁶:

• L’exercici físic regular.
• Si la salut ho permet, portar una vida social activa.
• Alimentar-se adequadament seguint les pautes de la dieta mediterrània.
• Veure la vida des d’una actitud flexible, adaptar-se als canvis.
• Intentar controlar l’estrès.
• Pensar en la pròpia vida des d’un punt de vista positiu i mantenir l’interès a continuar millorant.
• Cuidar la salut.

La depressió és una patologia comuna durant la tercera edat i, davant la presència de símptomes, és important consultar-ho amb el metge. I no et desanimis, perquè la bona notícia és que hi ha tractament eficaç per abordar-la.

Referències:

¹ Depresión en las personas mayores. SEGG. Setembre 2017.

² La salud mental y los adultos mayores. Organització Mundial de la Salut. Desembre 2017.

³ Depresión en los adultos mayores. MedlinePlus. Febrer 2022.

⁴ Consenso sobre la depresión en el anciano. Societat Espanyola de Psicogeriatria. Consultat el febrer del 2022.

⁵ Las personas mayores y la depresión. NIH. Gener 2017.

⁶ Prevenir la depresión en la tercera edad. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el febrer del 2022.