Al·lèrgies: per què es produeixen i com es tracten

En aquest post explicarem què són les al·lèrgies, per què es produeixen, què es pot fer per prevenir-les i com tractar-les en cas que apareguin.

El 8 de juliol se celebra el Dia Mundial de les Al·lèrgies. Les al·lèrgies són reaccions de defensa de l’organisme de caràcter respiratori, nerviós o eruptiu que es produeixen al sistema immunitari enfront d’exposicions a substàncies determinades que l’organisme reconeix com a estranyes. Es produeixen en algunes persones com a resposta a diferents substàncies anomenades al·lèrgens¹.

Les persones que estan més predisposades a patir al·lèrgies són:

• Les que tenen familiars al·lèrgics.
• Les exposades repetidament a un al·lergen.

Tipus d’al·lèrgens i símptomes més comuns

Els al·lèrgens poden entrar en contacte amb l’organisme a través de diferents vies: pel nas o la boca, ingerit (aliments o certs fàrmacs), injectat (medicaments o picades d’insectes) o per contacte amb la pell². Els al·lèrgens més comuns són^2,3,4,5:

• Al·lèrgens aeris: els símptomes més comuns són la rinitis al·lèrgica, que sol generar esternuts, mucositat o picor del nas, a més d’envermelliment i picor dels ulls. El pol·len, la caspa de les mascotes, els àcars de la pols i la floridura són alguns tipus d’aquests al·lèrgens.
• Aliments: poden causar picor a la boca, la gola o la pell; inflamació als llavis, les parpelles o altres zones de la pell (taques i favasses), dificultat respiratòria. De vegades també poden generar trastorns gastrointestinals com nàusees, vòmits, dolor abdominal i diarrea. Tot i que hi ha més de 70 aliments que es poden considerar al·lèrgics, els ous, la llet, els cacauets i la fruita seca, la fruita (préssecs, pomes, cireres, albercocs, prunes, raïm, kiwi, pinya, meló…) i algunes verdures (espàrrecs, enciam, etc.) són els més comuns.
• Picades d’insectes: poden provocar una inflamació a la zona de la picada, urticària (taques vermelloses a la pell que piquen) o angioedema (edema o inflamació del teixit subcutani, generalment localitzat als llavis, les parpelles i altres zones de la pell). Les picades que produeixen al·lèrgia més comunament són les d’abella o vespa.
• Al·lèrgia a medicaments: es manifesta amb erupcions cutànies localitzades o generalitzades (urticària), picor o coïssor. També poden aparèixer altres símptomes de tipus gastrointestinal, respiratori, mareig i fins i tot pèrdua del coneixement. La penicil·lina o derivats de la penicil·lina, com l’amoxicil·lina, són els més freqüents.
• Al·lèrgens en contacte amb la pell: produeixen dermatitis de contacte, que cursa amb envermelliment, inflamació o pruïja a la pell. Alguns dels al·lèrgens més freqüents són certs metalls com el níquel, el bronze o l’alpaca, el cautxú o el làtex.

Tipus de proves per a diagnòstic

Per determinar quin tipus d’al·lergen produeix reacció, es poden fer diverses proves que ajudin a diagnosticar l’al·lèrgia que es pateix^6,7,8:

• Test de contacte o prova amb pegats: per fer la prova es col·loquen al·lèrgens en pegats (fins a 30 substàncies diferents) i es posen en contacte amb la pell durant 48 hores per determinar reaccions al·lèrgiques tardanes. Es fan servir sobretot per determinar la causa de les dermatitis per contacte.
• Test de punció: s’apliquen sobre el braç unes gotes que continguin el possible al·lergen i, amb una llanceta, s’erosiona la pell perquè s’hi introdueixi el líquid dipositat. Al cap de 15-20 minuts, s’avalua la reacció produïda.
• Test intradèrmic: similar al test de punció, però en aquest cas s’injecta una quantitat mínima d’al·lergen de manera intradèrmica (a la pell).
• Proves de provocació: es fan per diagnosticar al·lèrgies alimentàries o farmacològiques. Consisteixen en la ingesta del possible al·lergen sota supervisió mèdica hospitalària.
• Analítica de sang: es fan per determinar dos aspectes: el nombre d’eosinòfils, uns glòbuls blancs que es produeixen en més quantitats quan hi ha una reacció al·lèrgica, i la prova d’immunoglobulina E (IgE) sèrica, que serveix per detectar un determinat al·lergen, igual que els tests cutanis. Se sol utilitzar quan no es poden fer proves cutànies.

Com es tracta una al·lèrgia?

El tractament de les al·lèrgies depèn de la gravetat dels símptomes. El metge t’indicarà quin tipus de medicament o combinació de medicaments has de fer servir. Les mesures i els medicaments disponibles poden ser^9,10:

• Evitar mantenir el contacte amb l’al·lergen.
• Ús d’antihistamínics: per via oral, inhaladors, nebulitzadors, col·liris, locions o cremes.
• Estabilitzadors de les cèl·lules que produeixen histamina i heparina (mastòcits): inhaladors, nebulitzadors, col·liri.
• Corticoides: s’utilitzen quan no es controlen els símptomes amb els tractaments anteriors. Es poden administrar per via oral, mitjançant inhaladors o aerosols. L’ús ha de ser tan breu com sigui possible.
• Inhibidors dels leucotriens.
• Immunoteràpia al·lergògena.
• En cas de reacció greu, com anafilaxi (reacció al·lèrgica que afectat tot l’organisme i pot ocasionar la mort si no es tracta a temps), cal aplicar el tractament d’emergència: adrenalina en forma autoinjectable precarregada.

En cas de necessitar medicació es recomana consultar amb el metge els passos que cal seguir⁵.

En cas de patir una reacció al·lèrgica greu cal posar-se en contacte amb els serveis d’emergències.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre servei d’orientació mèdica en el qual pots obtenir més informació.

Referències:

¹ ¿Qué es la alergia? SEICAP. Consultat el març del 2022.

² Alergias. CUN. Consultat el març del 2022.

³ Alergia. Hospital Universitari Clínic de Barcelona. Consultat el març del 2022.

⁴ Alergias. Comunitat de Madrid. Consultat el març del 2022.

⁵ Alergias. MedlinePlus. Març 2022.

⁶ Alergias. Mayo Clinic. Agost 2020.

⁷ Pruebas de la función pulmonar. American Thoracic Society. 2014.

⁸ Pruebas cutáneas para detectar alergias. Mayo Clinic. Març 2022.

⁹ Introducción a las reacciones alérgicas. MSD. Octubre 2020.

¹⁰ Medicamentos contra la alergia: conoce tus opciones. Mayo Clinic. Març 2022.