Nevus: una piga amb unes característiques peculiars

En aquest post explicarem què són els nevus melanocítics, quines en són les característiques comunes i quins tipus n’hi ha.

Els nevus són pigues amb unes característiques que varien respecte de les pigues comunes, a causa del fet que són més grosses i tenen un color, una superfície o unes vores que poden ser diferents de les comunes. La mida és molt variable, pot anar des d’1,5 fins a 20 centímetres, poden presentar colors diferents i solen tenir una textura plana però lleugerament escamosa o sorrenca i amb una vora irregular¹.

Aquests tumors benignes són molt freqüents i generalment els problemes principals que tenen són estètics, ja que poden provocar lesions visibles a simple vista parcialment elevades, cupuliformes, berrugoses, papil·lomatoses… En un percentatge petit poden augmentar la possibilitat de desenvolupar un melanoma^2,3.

Per què surten els nevus?

L’aparició d’aquestes lesions pigmentades està relacionada amb la predisposició genètica i amb l’exposició solar, per això s’observen amb més freqüència en zones que estan en contacte més directa amb el sol, com l’esquena. Però els nevus displàstics també són comuns en altres zones que no tenen aquesta relació, com al cuir cabellut, el pit o per sota de la cintura^1,3.

Solen aparèixer els primers deu anys de vida, tot i que poden sortir fins als 35-40 anys, i a partir d’aquesta edat és menys probable que puguin sorgir noves pigues. Per això la gent gran té menys nevus³.

En la població general, la mitjana és de 20 nevus per persona, però hi ha persones que en poden tenir més de 100 o amb prou feines arribar als 10³.

Com es classifiquen els nevus?

Segons el moment d’aparició o les característiques generals dels nevus, es poden classificar de maneres diferents:

Nevus congènits

Són aquells amb els quals neix el nadó o que apareixen abans dels dos anys².

Nevus adquirits

Apareixen a partir dels dos anys i solen augmentar de quantitat i de mida amb el pas del temps fins a la quarta dècada de vida². Són els més freqüents i poden tenir diferents dimensions: els més petits tenen poc risc de ser malignes i els gegants poden afectar el sistema nerviós central³.

Nevus blaus

Són nevus benignes generalment de menys d’1 cm, simètrics i d’un to blavós grisenc. Aquest color es deu al fet que el pigment és a les capes més profundes de la pell³.

Halo nevus

És una lesió pigmentada benigna també coneguda com a nevus de Sutton. Es caracteritza per tenir un halo blanquinós simètric a la perifèria que es produeix a causa d’una reacció inflamatòria. Pot evolucionar de maneres diferents, augmentar l’àrea blanquinosa o fins i tot arribar a desaparèixer l’àrea pigmentada. És un tipus de nevus comú en adolescents³.

Nevus de Spitz

És un nevus benigne que es caracteritza per un creixement ràpid. Té color rosat, però de vegades també pot estar pigmentat. Principalment apareix a la cara, però també pot localitzar-se a les extremitats. És comú en infants³.

Nevus Reed

És una variant del nevus de Spitz, però la pigmentació és més intensa i apareix principalment a les extremitats de dones joves³.

Nevus displàstics

Malgrat que són benignes, tenen característiques morfològiques semblants als melanomes, com les vores irregulars o colors poc homogenis. Les persones que tenen més de cinc nevus displàstics tenen més predisposició de desenvolupar melanoma. De fet, les persones que tenen més de 50 nevus en l’adolescència o més de 100 en l’edat adulta es diu que pateixen la “síndrome de nevus displàstic” i cal que estiguin monitoritzades per un dermatòleg³.

És necessari eliminar els nevus?

No, no cal extirpar els nevus si no és que tenen risc de convertir-se en melanomes. Per això s’han de fer revisions periòdiques, especialment si s’han experimentat canvis en les lesions pigmentades o hi ha antecedents familiars de melanoma^1,2. El dermatòleg és qui revisa si els nevus han patit alguna alteració a través d’una dermatoscòpia segons la regla AVCDE⁴:

      A. Asimetria: com més asimètrica és la lesió pigmentada, més risc hi ha que sigui un melanoma.

      V. Vores: cal prestar més atenció si el nevus té vores que sobresurten o pics.

      C. Color: cal anar amb compte especialment si el color no és homogeni i uniforme a tota la superfície.

      D. Diàmetre: és un factor menys determinant, però tenen més risc de ser més perilloses les lesions pigmentades de més

                de 5-6 mm.

      E. Evolució: si la lesió ha crescut en poc temps, pica, fa mal o ha sagnat té més possibilitats de ser un melanoma.

La possibilitat de desenvolupar un melanoma és escassa, només 1 de cada 70 persones tenen possibilitat de desenvolupar-lo al llarg de la vida, però les persones que tenen més nevus a la pell tenen més risc de patir-ne. El percentatge de casos és petit, perquè els nevus tendeixen a estabilitzar-se amb el pas del temps^1,2.

Quan s’ha d’acudir a un dermatòleg

Només cal revisar els nevus cada dos o tres anys en condicions normals, però has d’anar al dermatòleg més assíduament si presentes algun d’aquests factors^1,2:

• Si ets un pacient amb fototipus I i II (pell clara i cabells rossos) i tens nevus molts pigmentats o si ets un pacient amb fototipus IV, V i VI (cabells morenos i ulls marrons) i la lesió està escassament pigmentada o és molt vascular.
• Si tens una gran quantitat de nevus, més de 100, perquè les persones amb més lesions tenen més probabilitat de desenvolupar melanomes.
• Si apareixen canvis de mida, elevació, forma, etc., en nevus ja existents.
• Si tens un nevus diferent de la resta, o més lleig (aneguet lleig) o més bonic (cigne).
• Si tens antecedents familiars amb càncer, tant relacionats amb la pell com d’altra tipologia, melanomes o nevus displàstics confirmats.

Per a les persones que tenen més de cinc nevus o amb antecedents familiars de melanoma, es recomana que vagin a un especialista cada 3 o 6 mesos perquè els facin una revisió de la pell¹. Malgrat això, s’ha demostrat que l’autoexploració és una de les eines més eficaces per al diagnòstic precoç del melanoma³.

Referències:

¹ Lunares comunes, nevos displásicos y el riesgo de melanoma. Institut Nacional de Càncer. Abril 2018.

² Trastornos de la pigmentación: léntigos, nevus y melanoma. Fotoprotección. Pediatría integral. Maig 2012.

³ Nevus melanocíticos. Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia. Consultat el gener del 2022.

⁴ Cómo diferenciar un melanoma de un nevus. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el gener del 2022.