Buf cardíac: què és, símptomes d’alarma i quan cal anar al metge

Publish:
 •
Share

Salut pràctica
Malaltia cardiovascular
Malalties cròniques

Què és i quins símptomes té un buf cardíac – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post et parlem dels bufs cardíacs, dels seus símptomes i dels senyals d’alarma davant dels quals has d’anar al metge.


Els bufs cardíacs són sons, com xiulets1, que, a més del batec normal del cor, pot sentir el metge a través del fonendoscopi durant una consulta rutinària2. Els bufs cardíacs poden presentar-se des del naixement, en el cas dels congènits, o aparèixer més tard1.

Alguns bufs cardíacs, coneguts com a “funcionals” o “innocents”, són inofensius. Solen ser freqüents durant la infància i els ha d’avaluar l’especialista, però no necessiten tractament ni canvis d’estil de vida de la persona que els pateix. Moltes vegades, a més, en arribar a l’edat adulta desapareixen3. Així i tot, altres bufs sí que es poden deure a malalties. En funció del so, el metge pot diferenciar entre uns i altres, però, en cas de dubte, prescriurà un electrocardiograma2 o les proves complementàries que calguin per arribar a un diagnòstic correcte.

Es pot produir un buf cardíac en diferents fases del moviment cardíac:

  • Buf diastòlic: es produeix quan el cor s’omple de sang.
  • Buf sistòlic: succeeix quan el cor es buida de sang.
  • Buf continu: es produeix durant el batec cardíac.

Bufs cardíacs funcionals

Les persones que presenten un buf cardíac funcional no tenen cap problema al cor. Aquest tipus de bufs poden aparèixer quan la sang flueix més de pressa del normal cap al cor per diferents causes, com ara1:

  • Exercici físic.
  • Embaràs.
  • Febre.
  • Anèmia (falta de glòbuls vermells sans que puguin portar l’oxigen necessari als teixits de l’organisme).
  • Hipertiroïdisme (nivells alts de l’hormona tiroidal).
  • Fases com l’adolescència, en què la persona creix molt.

Per què es produeixen els bufs cardíacs?

El cor té unes vàlvules que es tanquen en cada batec cardíac perquè la sang flueixi en una única direcció. Tot i que els bufs es poden deure a molts motius, moltes vegades estan relacionats amb el funcionament d’aquestes vàlvules4:

  • Si una vàlvula no tanca bé i una part de la sang torna enrere quan el cor es contrau, en aquest cas s’anomena regurgitació.
  • Parlem d’estenosi quan la sang flueix a través d’una vàlvula estreta o rígida, en aquest cas també es produeix un so cardíac anòmal.

Bufs cardíacs anormals

En general, els bufs cardíacs anormals en adults es produeixen per problemes de les vàlvules cardíaques que s’adquireixen amb el temps, mentre que en el cas dels infants se solen deure a defectes cardíacs congènits1.

Quins símptomes ocasiona un buf al cor?

Els bufs innocents o funcionals que no estan relacionats amb una malaltia no acostumen a provocar cap símptoma1,2.

No obstant això, els bufs que estan relacionats amb una patologia cardíaca important sí que solen acompanyar-se d’altres símptomes, com per exemple1,2:

  • Sensació de falta d’aire.
  • Pell blavosa, sobretot a les puntes dels dits i els llavis.
  • Mal al pit.
  • Inflor o augment de pes sobtat.
  • Tos crònica.
  • Engrandiment del fetge.
  • Engrandiment de les venes del coll.
  • Falta de gana i creixement anormal en els nadons.
  • Sudoració intensa, encara que no es faci cap activitat física o que sigui escassa.
  • Marejos.
  • Desmais.

Si creiem que podem tenir un buf cardíac o si tenim aquests símptomes, és important anar al metge perquè pugui avaluar si efectivament tenim un buf i si ens cal seguir algun tractament1.

Factors de risc

Tenir un familiar amb un buf al cor associat a un defecte cardíac implica tenir més possibilitats de patir-ne1.

A més, hi ha moltes patologies associades a més risc de bufs cardíacs, com ara1:

  • Miocardiopatia o múscul cardíac debilitat.
  • Endocarditis, que és una infecció del revestiment intern del cor.
  • Síndrome hipereosinofílica, un trastorn de la sang caracteritzada per un excés d’un tipus de glòbuls blancs anomenats eosinòfils.
  • Algunes patologies autoimmunes com el lupus o l’artritis reumatoide.
  • Hipertensió, és a dir, tensió arterial alta.
  • Hipertensió pulmonar o tensió arterial alta als pulmons.
  • Hipertiroïdisme.
  • Síndrome carcinoide, que consisteix en el fet que substàncies químiques d’un tumor pulmonar o gastrointestinal poc comú es troben al torrent sanguini.
  • Malaltia de les vàlvules cardíaques (estenosi o dilatació).
  • Antecedents de febre reumàtica.

A més, durant l’embaràs hi ha factors que fan més probable que el bebè pugui néixer amb defectes cardíacs o amb un buf al cor, com ara1:

  • Diabetis no controlada.
  • Rubèola.
  • Prendre alguns medicaments.
  • Consumir alcohol o drogues.

Els bufs cardíacs no s’acostumen a poder prevenir, però tingues en compte que moltes vegades no suposen cap problema de salut i que, en qualsevol cas, el metge ha de ser l’encarregat de decidir si et cal algun tractament o no.

 

Referències:

1 Soplos cardíacos. Mayo Clinic. Octubre 2020.

2 Soplos cardíacos: tipos y síntomas. Fundació del Cor. Setembre 2021.

3 Soplos cardíacos. Texas Heart Institute. Consultat l’octubre del 2021.

3 Soplos cardíacos. MedlinePlus. Juliol 2020.