Share

Importància de la vacunació en adults

  • Publicado:
  • 9 min
Share
  • Salud Práctica
  • Prevención

Importància de la vacunació en adults - Adeslas Salut i Benestar

En aquest article aprofundirem en la importància de la vacunació en persones adultes i especificarem les vacunes que estan incorporades al calendari actualitzat de vacunació al llarg de tota la vida.

El calendari de vacunació serveix per especificar la seqüència cronològica de vacunes que s’administren sistemàticament en un país o àrea geogràfica.1

A Espanya, l’inici de la vacunació es remunta al 1800, amb la vacuna de la verola, i el primer calendari sistemàtic de vacunes es va implantar el 1975. Des d’aleshores, s’han anat introduint canvis i actualitzacions als calendaris amb la incorporació constant de noves vacunes, en funció dels canvis epidemiològics de les malalties que prevenen.1

Cal assenyalar que la vacunació no tan sols és important per a l’individu vacunat, sinó que també serveix per crear protecció en la població general per mitjà de la immunitat de grup o immunitat col·lectiva.2

Per què és important la vacunació en els adults?3, 4

Les vacunes constitueixen un dels assoliments més grans de salut pública, ja que s’estima que poden arribar a salvar entre 3,5 i 5 milions de vides cada any.

Atès que la vacunació infantil sistemàtica és una estratègia relativament recent, una part de la població adulta actual no se’n va beneficiar i no va poder desenvolupar immunitat natural per a algunes malalties transmissibles. A més, certes vacunes administrades en la infància no ofereixen immunitat per a tota la vida, per això cal reforçar-les amb dosis posteriors.

D’aquesta manera, la vacunació s’ha de tenir en compte en les persones adultes com un dels pilars de l’envelliment saludable.

Així i tot, malgrat els beneficis comprovats, la cobertura de vacunació acostuma a ser deficient en els adults. Per això, cal aprofitar qualsevol contacte sanitari de l’individu per revisar el seu estat vacunal i informar-ne i actualitzar-lo, si és el cas.

Les recomanacions de vacunació en població adulta s’han de basar en l’avaluació individual del risc d’infecció en funció de l’edat, els antecedents personals i de vacunació, l’activitat laboral, les conductes de risc i la planificació de viatges.

Com funcionen les vacunes?3, 5, 6

El funcionament de les vacunes es basa en la imitació dels microorganismes causants de malalties, com ara virus i bacteris, per fer que el sistema immunitari sigui capaç de reconèixer-los i es defensi contra ells quan apareguin a causa d’una infecció real.

D’aquesta manera, la vacunació proporciona una immunització activa consistent en la inducció d’una resposta immunitària específica protectora amb l’objectiu d’inactivar o destruir l’agent infecciós patogen. Aquesta resposta pot ser de tipus humoral, mitjançant la generació d’anticossos, o cel·lular, mitjançant l’activació específica de limfòcits T i B. La memòria immunològica determina la persistència d’anticossos i la generació de cèl·lules de memòria que es poden reactivar ràpidament després de l’exposició posterior al mateix agent patogen.

Segons els antígens presents, les vacunes es poden classificar en víriques i bacterianes.

A més, la seva composició pot constar de:

  • Extracte del patogen inactivat
  • Extracte del patogen atenuat
  • Proteïna purificada
  • Àcid nucleic (ARN o ADN)

Així mateix, les vacunes poden protegir davant d’un o diversos patògens alhora:

  • Monovalents (efectives per a un sol microorganisme)
  • Polivalents (efectives per a diferents microorganismes d’una mateixa espècie)
  • Combinades (efectives per a diverses espècies de patògens diferents)

Pel que fa a la tecnologia de producció de les vacunes, poden ser:

  • Vives (a partir d’una forma debilitada del germen)
  • Inactivades (amb una versió morta del microorganisme)
  • Sintètiques (contenen un fragment del patogen sintetitzat in vitro)
  • Recombinants (utilitzen una part específica del patogen)

Finalment, l’administració de les vacunes es pot fer per diferents vies, com ara:

  • Injecció: intramuscular, subcutània o intradèrmica
  • Oral
  • Intranasal

Calendari comú de vacunació i immunització al llarg de tota la vida7

Calendari de vacunes

Veure imatge ampliada

El calendari actualitzat i recomanat per a l’any 2025 de vacunació i immunització al llarg de tota la vida, aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), recull les següents vacunes/immunitzacions i esquemes d’administració:

Poliomielitis4, 7, 8

  • Vacunació en la infància: als 2, 4 i 11 mesos d’edat, amb un record als 6 anys d’edat.
    • En els casos de vacunats amb pauta als 2, 4, 6 i 18 mesos d’edat, no en cal una altra dosi als 6 anys.
  • Vacunació en adults: pot ser necessària en casos de viatges a zones específiques i personal de laboratori exposat al virus.

Diftèria, tètanus i tos ferina4, 7-9

  • Vacunació prenatal: se n’administra 1 dosi en cada embaràs, preferentment a la setmana 27 o 28 de gestació.
  • Primovacunació als 2, 4 i 11 mesos d’edat, i reforç als 6 i 14 anys d’edat.
  • Dosi de reforç en persones adultes: en cas necessari, es vacuna fins a completar 5 dosis.
  • Vacunació a partir dels 65 anys d’edat: se n’administra una altra dosi a les persones que en van rebre 5 dosis durant la infància i l’adolescència.
  • Profilaxi en cas de ferides o lesions: en funció de les característiques de la ferida o lesió i els antecedents de vacunació, cal fer servir immunoglobulina antitetànica (IGT), a més de vacunar, per proporcionar protecció immune de manera immediata.

Haemophilus influenzae tipus B3, 7-9

  • Vacunació als 2, 4 i 11 mesos d’edat.
  • Vacunació en adults de risc: se n’administra una dosi única.
  • Vacunació en població de risc: segons les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Hepatitis B4, 7, 8

  • Vacunació del nounat: en nadons amb mares que presenten antigen de l’hepatitis B positiu o no vacunades amb anterioritat, se n’administra una dosi les primeres 24 hores de vida, juntament amb l’administració d’immunoglobulina anti-HB.
  • Vacunació als 2, 4 i 11 mesos d’edat.
  • Vacunació en adolescents i joves: en persones no vacunades amb anterioritat, fins als 18 anys d’edat, se n’administren 3 dosis amb pauta als 0, 1 i 6 mesos.
  • Vacunació en adults: indicada en persones amb risc personal o ocupacional d’adquirir la infecció i com a profilaxi després d’una exposició percutània a fluids corporals infectats.

Malaltia pneumocòccica4, 7, 8

  • Primovacunació als 2, 4 i 11 mesos d’edat, o als 2, 4, 6 i 11 mesos d’edat, segons la vacuna utilitzada.
  • Vacunació a partir dels 65 anys d’edat: administració d’1 dosi. No se’n recomanen dosis periòdiques de record tret de determinades situacions de risc.
  • Vacunació en població de risc: segons les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Rotavirus7, 8

  • Vacunació en lactants: a partir de les 6 setmanes d’edat, en 2 o 3 dosis, depenent de la vacuna administrada (2 opcions disponibles). Cal seguir les recomanacions específiques de cada vacuna pel que fa a intervals entre dosis i administració de pauta completa.

Malaltia meningocòccica7, 8

  • Vacunació en la infància: pauta de vacunació als 2 mesos d’edat per al meningococ B i als 4 i 12 mesos per al meningococ B i C.
  • Vacunació als 12 anys d’edat: una dosi per als serogrups A, C, W i Y a qui no hagi rebut la vacuna a partir dels 10 anys d’edat.
  • Vacunació dels 12 als 18 anys d’edat: s’administra la vacuna per als serogrups A, C, W i Y als adolescents no vacunats.

Xarampió, rubèola i parotiditis (triple vírica)7, 8

  • Vacunació en la infància: als 12 mesos d’edat i als 3-4 anys d’edat.
  • Vacunació en adults: es recomana en persones nascudes a Espanya a partir del 1978 sense vacunació prèvia documentada. En cas que calgui la vacunació, se n’administren 2 dosis amb un interval mínim de 4 setmanes. Si la persona ja n’ha rebut una dosi amb anterioritat, se li administra només 1 dosi.

L’administració de la vacuna triple vírica està contraindicada en embarassades i persones immunodeprimides, pel fet de tractar-se d’una vacuna de virus vius atenuats.

Varicel·la4, 7, 8

  • Vacunació en la infància: als 15 mesos d’edat i als 3-4 anys d’edat.
  • Vacunació de rescat: als 12 anys d’edat per als que no han passat la malaltia i no s’han vacunat, amb 2 dosis separades per un interval mínim de 4 setmanes, o, en cas d’haver-ne rebut una dosi, es complementa la pauta amb una segona dosi.
  • Vacunació en adults: sense evidència d’immunitat a la varicel·la es fa una determinació serològica (IgG) a través de la recollida d’una mostra sanguínia. En cas de resultat negatiu, es vacuna amb 2 dosis separades per un interval mínim de 4 setmanes.

L’administració de la vacuna per a la varicel·la està contraindicada en embarassades i persones immunodeprimides, pel fet de tractar-se d’una vacuna de virus vius atenuats.

Virus del papil·loma humà7, 8

  • Vacunació als 10-12 anys d’edat: 1 dosi tant en nenes com en nens.
  • Vacunació de rescat després dels 12 anys i fins als 18 anys d’edat: es capten dones i homes no vacunats i s’hi administra una pauta d’1 dosi.
  • Vacunació a població amb condicions de risc: segons les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Herpes zòster4, 7, 8

L’herpes zòster s’origina per la reactivació del virus de la varicel·la-zòster. El risc de desenvolupar-lo es relaciona amb l’edat i la immunodepressió. Per això, a més de les recomanacions particulars de vacunació en grups de risc, es recomana:

  • Vacunació als 65 anys d’edat: recomanada amb 2 dosis separades per un interval mínim de 8 setmanes.
  • Vacunació dels 66 a 80 anys d’edat: es poden captar progressivament persones d’aquesta franja d’edat, començant per la població que compleix 80 anys.

Grip4, 7-10

  • Vacunació prenatal: en cada temporada estacional es vacuna amb 1 dosi a embarassades en qualsevol moment de la gestació i durant el puerperi (fins als 6 mesos després del part i que no s’hagin vacunat durant l’embaràs).
  • Vacunació dels 6 als 59 mesos d’edat: es recomana de forma anual l’administració d’1 dosi en cada temporada estacional.
  • Vacunació a partir dels 60 anys d’edat: es recomana de forma anual l’administració d’1 dosi en cada temporada estacional.
  • Vacunació en població de risc: persones amb immunodepressió, malalties cròniques, professionals sanitaris i altres ocupacions considerades essencials o de risc, i convivents/cuidadors de persones de risc, entre d’altres, tenen recomanada la vacunació seguint les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Cal destacar que les recomanacions de vacunació per a la grip s’actualitzen de manera anual, per a cada temporada de tardor-hivern, en funció de la situació epidemiològica.

Covid-197-10

  • Vacunació prenatal: en cada temporada estacional es vacuna amb 1 dosi embarassades en qualsevol moment de la gestació i durant el puerperi (fins als 6 mesos després del part i que no s’hagin vacunat durant l’embaràs).
  • Vacunació a partir dels 60 anys d’edat: s’administra 1 dosi la temporada 2024/2025.
  • Vacunació en població de risc: persones amb immunodepressió, malalties cròniques, professionals sanitaris i altres ocupacions considerades essencials o de risc, i convivents/cuidadors de persones de risc, entre d’altres, tenen recomanada la vacunació seguint les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Cal destacar que les recomanacions de vacunació per a la covid-19 s’actualitzen de manera anual, per a cada temporada de tardor-hivern, en funció de la situació epidemiològica.

Virus respiratori sincicial7-9, 11

El virus respiratori sincicial és la causa principal d’hospitalització per infecció respiratòria en menors de 12 mesos d’edat durant la temporada de tardor-hivern de cada any. Per això, per a la prevenció de la malaltia la temporada 2024-2025, es recomana:

  • Immunització de 0 a 6 mesos d’edat: se n’administra una dosi única abans de l’inici de la temporada o en el moment del naixement (preferiblement les primeres 24-48 hores de vida) per als nascuts durant la temporada (d’octubre a març).

    Per als casos de prematurs i infants amb condicions de risc se segueixen les recomanacions particulars d’immunització i les indicacions de l’equip sanitari responsable.

Cal assenyalar que les recomanacions d’immunització per al virus respiratori sincicial es revisen i s’actualitzen de manera anual per a cada temporada.

També és convenient recordar que l’esquema de vacunació descrit sempre està subjecte a possibles variacions degudes a les recomanacions individualitzades de cada persona. Per això, cal seguir les indicacions que ofereixi l’equip sanitari responsable i consultar-hi totes les qüestions i dubtes sobre vacunes.

Recomanacions de vacunació en persones immigrants4, 12

Un punt important que també cal tenir en compte amb relació al calendari és la vacunació en persones immigrants. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), més del 13 % de la població resident a Espanya és estrangera.

Es pot donar la situació que moltes d’aquestes persones no hagin rebut una pauta de vacunació completa o adequada i, per tant, hi pot haver una mostra considerable de població vulnerable enfront d’alguna malaltia transmissible. A més, pot ser que els individus no coneguin amb exactitud les vacunes que han rebut i que no disposin de documents sanitaris que n’acreditin l’administració. Per això, el personal sanitari ha de valorar cada cas de manera individualitzada per actualitzar l’estat vacunal segons necessitat.

En resum, les vacunes són fonamentals per prevenir l’aparició de determinades malalties, per la qual cosa és recomanable seguir les pautes marcades al calendari de vacunació i immunització, que no tan sols inclou vacunes al llarg de l’etapa infantil, sinó també durant l’etapa adulta. D’aquesta manera, es promou un envelliment saludable, no només per mitjà de la protecció individual, sinó també de la col·lectiva.



 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.




 

Referències:

1 Manual de Inmunizaciones en línea de la Asociación Española de Pediatría. Sección II, Cap. 7: Calendarios de inmunización es España. Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). Gener 2025.

2 Inmunidad colectiva, confinamientos y COVID-19. Organització Mundial de la Salut (OMS). Desembre 2020.

3 Recomendaciones de vacunación para adultos y mayores 2024-2025. Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG). Febrer 2025.

4 Vacunación en la población adulta. Ponencia de programa y registro de vacunaciones. Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Setembre 2018.

5 ¿Cómo funcionan las vacunas? Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Consultat el març del 2025.

6 Manual de inmunizaciones en línea de la Asociación Española de Pediatría. Sección VII, Cap. 48: Inmunología e inmunizaciones. Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). Abril 2024.

7 Calendario común de vacunación e inmunización a lo largo de toda la vida. Calendario recomendado año 2025. Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). Desembre 2024.

8 Manual de inmunizaciones en línea de la Asociación Española de Pediatría. Sección IV: Inmunizaciones de la A a la Z. Caps. 21, 26, 27, 29, 30-33, 35-39, 41-44. Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). Gener-març 2025.

9 Calendario de inmunizaciones de la Asociación Española de Pediatría (AEP). Recomendaciones 2025. En Familia. Associació Espanyola de Pediatria (AEP). Gener 2025.

10 Recomendaciones de vacunación frente a gripe y COVID-19 en la temporada 2024-2025 en España. Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). Setembre 2024.

11 Actualización de recomendaciones de utilización de nirsevimab para la temporada 2024-2025 en España. Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). Setembre 2024.

12 Censo anual de población. Institut Nacional d’Estadística (INE). Desembre 2024.