El meu fill té dislèxia, com el puc ajudar?

Publicat:

09/10/2023 •

Salut pràctica

Família

Desenvolupament infantil

Descobreix què és la dislèxia i quines són les millors estratègies per abordar-la – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post parlarem sobre la dislèxia i els signes que permeten detectar-la, a més de repassar diferents estratègies per treballar-la a casa.

La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que causa una dificultat per a la lectura, fet que influeix negativament en el rendiment acadèmic dels infants. Si no s’identifica i es tracta, la dislèxia pot causar problemes d’autoestima i conducta, a més de problemes socials o d’ansietat, que es poden allargar fins a l’etapa adulta. Per tant, és important conèixer els signes més característics d’aquest trastorn per poder detectar-lo al més aviat possible.^1,2

Què és la dislèxia?^1-3

La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que es caracteritza per una dificultat per llegir correctament a causa d’una alteració en el processament del llenguatge. No està relacionada amb problemes d’intel·ligència, de visió o d’audició.

Les persones amb dislèxia presenten dificultats de codificació, és a dir, de relacionar les lletres i les paraules escrites amb els son de la parla. Per a elles, la lectura no és un procés automàtic, sinó que suposa un gran esforç. Això es deu al fet que les zones del cervell que s’activen durant la lectura són diferents en les persones amb dislèxia.

La dislèxia té repercussions més enllà de l’àmbit escolar i el rendiment acadèmic, i pot influir en l’aparició de problemes d’ansietat i autoestima o de dificultat per a les relacions socials. A llarg termini, la dislèxia no tractada pot tenir conseqüències negatives en l’àmbit social, laboral i econòmic.

Signes de dislèxia^1-3

Els signes de la dislèxia poden passar desapercebuts fins que l’infant comença l’escola o aprèn a llegir. Malgrat això, a l’etapa preescolar ja se’n poden detectar alguns indicis:

Endarreriment en l’inici de la parla o dificultat per aprendre paraules noves.
Dificultat per pronunciar paraules llargues o confusió entre paraules semblants.
Dificultat per anomenar les lletres, els nombres i els colors.
Dificultat per aprendre cançons, l’abecedari i jocs infantils.

Generalment, els signes de dislèxia es fan més evidents quan l’infant comença l’escola. Alguns d’aquests signes són:

Nivell de lectura i escriptura per sota del que se n’espera per l’edat.
Problemes per reconèixer les paraules escrites.
Evitació de les activitats que impliquin llegir o escriure.
Pronunciació per separat dels sons que componen les paraules.
Incapacitat per entendre oracions simples, lletrejar, rimar o pronunciar paraules desconegudes.
Dificultat per recordar seqüències de paraules, solucionar problemes matemàtics o resumir una història.
Lentitud a l’hora de fer tasques que requereixen llegir o escriure.
Dificultat per aprendre altres idiomes.

Diagnòstic de dislèxia^2-4

És important estar atent a la presència d’aquests signes per identificar-los tan aviat com es pugui, ja que, com més tard es faci el diagnòstic, més greus en seran les conseqüències.

En primer lloc, cal descartar altres causes d’endarreriment en l’aprenentatge com una patologia cerebral, una discapacitat intel·lectual o un problema emocional.

La dislèxia es diagnostica mitjançant una avaluació especialitzada que acostuma a incloure diversos elements:

Anamnesi d’antecedents familiars
Examen físic, especialment de la vista i l’oïda
Avaluació neurològica
Avaluació psicològica i proves psicoeducatives
Avaluació del desenvolupament, el rendiment acadèmic i les relacions socials

Estratègies per ajudar la canalla amb dislèxia^2-5

No hi ha un tractament únic per tractar la dislèxia, però amb el suport adequat d’un tutor, un educador psicopedagògic o un logopeda, la majoria dels infants afectats aprenen a llegir i poden seguir el ritme de les classes amb normalitat. L’abordatge d’aquest trastorn ha de ser individualitzat, ja que cada nen té unes necessitats específiques. Com hem vist, és important detectar la dislèxia al més aviat possible per iniciar-ne l’abordatge de manera precoç.

En l’àmbit educatiu s’apliquen enfocaments i tècniques específiques que, en la major part dels casos, permeten que l’infant arribi a un nivell de lectoescriptura pràcticament normal.

La família també té un paper fonamental en l’abordatge de la dislèxia del nen. Aquestes són algunes pautes que hi poden ajudar:

Detectar dificultats concretes de l’infant i buscar l’ajuda d’un professional.
Treballar en col·laboració amb el centre educatiu.
Ajudar el nen en les tasques de lectura i comprensió.
Buscar suport escolar o classes de reforç especialitzades.
No pressionar l’infant en excés.
Utilitzar jocs amb lletres i paraules per treballar de manera divertida.
Llegir en veu alta perquè detecti errors.
Reconèixer els esforços de l’infant i mantenir-lo motivat.
Fomentar la lectura i l’escriptura a casa, per exemple, establint un horari de lectura i llegint plegats en veu alta.
Buscar altres activitats en què el nen pugui destacar, com els esports o l’art, per reforçar-li la confiança en si mateix.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de segona infància, en el qual en pots obtenir més informació.