Com afecten els traumes infantils en l’edat adulta?

Publicat:
 •
Share

Família
Actualitat
Depressió

Descobreix què són i quins símptomes tenen els traumes infantils - Adeslas Salut i Benestar

En aquest post parlarem sobre els traumes infantils, per què es produeixen i quines conseqüències tenen en l’edat adulta. 


Amb motiu del Dia Internacional contra el Bullying o Assetjament Escolar, parlarem d’una de les seves conseqüències principals, els traumes que pot generar aquest tipus de situacions i l’impacte que tenen en l’edat adulta. Un trauma precoç pot generar vulnerabilitat emocional o cognitiva, i cal abordar els esdeveniments traumàtics per evitar un impacte psicològic important o de gravetat.1,2,3 

Els traumes infantils són els que es produeixen els primers anys de vida o que generen estrès durant un període, almenys, de sis mesos. Els esdeveniments traumàtics poden tenir un impacte psicològic diferent segons com els viu cada persona, la seva personalitat, herència, vulnerabilitat o capacitat de resistència, i si ha patit altres trastorns mentals previs o no.1,2

Què es considera un trauma infantil

El trastorn per estrès posttraumàtic a la infància és un problema de salut mental que pot aparèixer després d’haver viscut personalment o presenciat una situació traumàtica durant la infantesa o l’adolescència. Aquestes experiències precoces, que es viuen en un moment de gran vulnerabilitat perquè el cervell de l’infant encara es troba en una fase del desenvolupament que requereix estabilitat i protecció, pot tenir conseqüències físiques, emocionals o cognitives irreversibles.1-5 

Aquestes situacions traumàtiques poden estar relacionades amb:2,5 

  • Assetjament escolar
  • Abús sexual, físic o psicològic
  • Abandonament parental
  • Violència domèstica
  • Guerres i terrorisme
  • Accidents greus
  • Malalties

Efectes dels traumes infantils en la salut mental dels adults 

Tot i que poc després de viure una situació difícil la conducta del menor pot ser normal, la majoria de la canalla que ha patit una situació o esdeveniment traumàtic desenvolupa símptomes psicològics posteriors. Un trauma d’aquest tipus pot generar:1,3,4 

  • Por que torni a ocórrer un esdeveniment o experiència semblants. 
  • Una situació d’alerta permanent davant de possibles perills. 
  • Reviviscència: sentir que es torna a viure el fet traumàtic.
  • Estat anímic baix. 
  • Records recurrents i involuntaris del que ha passat. 
  • Evitació dels llocs, pensaments o persones que recorden el succés traumàtic. 
  • Falta d’interès per gaudir de les aficions personals. 
  • Dificultat per agafar el son i sons pertorbadors. 
  • Ansietat i angoixa. 
  • Ira o conducta agressiva. 
  • Problemes de memòria o concentració. 
  • Distanciament d’algunes persones, com familiars i amics. 
  • Sentiment de culpa o vergonya. 

Més endavant, aquests símptomes poden causar inseguretat, baixa autoestima, baix rendiment escolar i alteracions del desenvolupament emocional i de la personalitat, i poden evolucionar cap a diferents trastorns psicopatològics, que afecten més les persones que han patit traumes de petits.3 

Com s’identifiquen i es tracten els traumes infantils 

Els traumes poden generar símptomes difícils de manejar. Els signes següents et poden ajudar a identificar si una persona ha patit un trauma infantil:3,5 

  • Sent vergonya o ansietat. 
  • Té una baixa autoestima. 
  • Mostra dificultat per expressar les seves emocions. 
  • Experimenta dificultats per relacionar-se amb altres persones. 
  • Té problemes de concentració. 
  • Expressa símptomes de depressió o comportaments d’autolesió.
  • Manifesta un endarreriment del desenvolupament cognitiu: problemes acadèmics, dificultats del llenguatge o puntuacions baixes als tests d’intel·ligència.

Una vegada identificada l’existència del trauma, cal demanar ajuda. Poder superar-lo és més fàcil quan:1 

  • Es té fortalesa per afrontar els problemes. 
  • Es compta amb suport familiar i de la comunitat. 
  • No hi ha antecedents personals o familiars de psicopatologies. 
  • No es passen problemes econòmics greus. 
  • No hi ha antecedents d’haver patit abusos de petit. 

Per evitar els traumes infantils originats per l’assetjament escolar, és important que:5

  • Es garanteixi que la canalla estigui fora de perill d’experiències de bullying
  • Es comenti a l’escola el que ha passat en un cas d’assetjament i s’aclareixin conceptes erronis. 
  • S’ensenyin tècniques de relaxació i gestió de l’estrès. 
  • S’ajudi a mantenir la integritat física i personal de l’alumnat. 
  • Es redueixin els possibles desencadenants del trauma a l’entorn escolar. 
  • S’apoderi i es doni veu a l’alumnat i les famílies. 

Davant d’un infant que ha viscut una situació o esdeveniment traumàtic, és fonamental acudir a un professional de la salut mental per tractar el problema i evitar que tingui conseqüències a llarg termini.4 

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica Infantil, en el qual en pots obtenir més informació.  

 

 

Referències:

1Personalidad ante el trauma en el siglo XXI: Fragilidad y antifragilidad ante el trauma. SciELO - ISCIII. Setembre 2016

2Características Neuroendocrinas del Trauma Temprano y su Relación con el Bullying. Scielo. 2017. 

3Evaluación de experiencias traumáticas tempranas en adultos. Papeles del Psicólogo, 2016. Vol 37(1), p. 36-44   

4Trastorno de estrés postraumático (TEPT). Mayo Clinic. Novembre 2021. 

5Acoso y trauma. StopBullying. Maig 2020.