Encara que l’osteopatia, la fisioteràpia i la quiropràctica comparteixen algunes similituds, cadascuna té enfocaments i tècniques diferents.
La diferència principal entre l’osteopatia i la fisioteràpia rau en l’enfocament i filosofia de tractament. L’osteopatia adopta un enfocament holístic, que tracta el cos com una unitat interconnectada, busca l’arrel de la causa dels problemes per corregir-los a través de tècniques manuals. Aquesta disciplina té en compte no només els músculs i els ossos, sinó també els òrgans interns i altres sistemes corporals per aconseguir un equilibri general. D’altra banda, la fisioteràpia és més analítica i està centrada en la rehabilitació física mitjançant exercicis terapèutics, mobilitzacions, massatges i altres tècniques físiques. El seu objectiu principal és millorar la mobilitat i alleujar el dolor a través de mètodes basats en l’evidència científica. Tot i que totes dues disciplines poden ser complementàries, la seva perspectiva en el diagnòstic i el tractament és el que les diferencia; en l'osteopatia és més global i en la fisioteràpia és més específica en la localització de les disfuncions físiques.
Pel que fa a les diferències entre osteopatia i quiropràctica, aquestes se centren en l’enfocament i les tècniques. L'osteopatia se centra en una visió global del cos, i cerca l'equilibri entre tots els sistemes (musculoesquelètic, nerviós, visceral) mitjançant manipulacions suaus i lentes. Els osteòpates consideren que qualsevol part del cos pot influir en altres, i per això aborden el tractament de manera holística. Per altra banda, la quiropràctica se centra principalment en la columna vertebral i la seva relació amb el sistema nerviós. Els quiropràctics fan ajustos ràpids i específics a les vèrtebres per corregir desalineacions, amb l’objectiu de millorar la funció nerviosa i alleujar el dolor.
En conclusió, tant la fisioteràpia com la quiropràctica i l’osteopatia tenen com a objectiu comú reduir el dolor, però ho fan a través d’enfocaments lleugerament diferents.