Tal com expliquen els experts del Col·legi Professional de Podologia de la Comunitat de Madrid (COPOMA) ¹, la tria d’un bon calçat és essencial per al manteniment diari dels peus, pilars fonamentals del moviment. Cada persona és un món i no tots estem còmodes amb les mateixes sabates. Caminar amb un calçat incorrecte pot tenir impacte sobre l’estructura corporal i causar desequilibris. Però hi ha algunes pautes que cal seguir per assegurar el màxim benestar als peus:

Trobar la talla correcta

Perquè les dimensions de la sabata s’ajustin correctament, és important anar a comprar sabates a última hora del dia, quan els peus estan més inflats i esgotats. Les sabates no han de quedar massa justes, ja que això augmenta el risc de rascades, ni massa amples, perquè dona inestabilitat a la marxa.

També s’aconsella provar-se les sabates de tots dos peus, i amb els mitjons o les mitges amb què tenim pensat fer-les servir. Pel que fa als mitjons, és recomanable que tinguin molt poques costures i que estiguin fets amb fibres naturals.

Analitzar-ne l’interior

És recomanable utilitzar sabates que tinguin l’interior fet amb materials naturals i que no tinguin costures que puguin molestar o causar rascades. A més, han d’assegurar un bon confort tèrmic (aportar-nos la temperatura òptima per a l’època de l’any en què les farem servir) i un bon confort mecànic, que permeti als peus moure’s còmodament.

Les plantilles de la sabata han de ser toves, especialment a la part del davant. Quan hi ha algun mal o bé per les característiques biomecàniques del peu o de la marxa, cal l’ús de plantilles podològiques; en aquest cas, la plantilla podològica substituiria la plantilla de la sabata o bé actuaria de manera complementària, per la qual cosa ens hem d’assegurar que el calçat té prou volum interior per a la bona dinàmica dels peus.

Estudiar-ne el disseny

En termes generals, la sabata ha de ser al més lleugera possible i tenir una bona flexibilitat, i per això es recomana valorar l’elasticitat de la puntera. També és important que permeti un recolzament correcte al taló i la zona metatarsal. A més, per estabilitzar el peu és beneficiós que la sabata presenti contraforts.

La capacitat d’amortiment de la sabata també és important, així com les característiques de fricció entre el calçat i la superfície de suport: és positiu que la puntera es desenganxi del sòl entre 1 i 1,5 cm. En el cas de calçats poc flexibles, com plataformes, esclops, etc. (calçats que s’ha d’evitar tant com es pugui), com més elevació hi hagi de la puntera respecte del sòl, més es millorarà el comportament del calçat i s’evitaran ensopegades.

L’amortiment dels impactes, com també l’estabilitat lateral del pas, depenen directament de la part de darrere del calçat. Cal prestar una atenció especial a això quan s’utilitzen tacons, ja que resulta clau per evitar caigudes i lesions de turmell. Per proporcionar una base estable al taló, la part en contacte amb el terra hauria de ser igual d’ampla que la part del davant.

Comprovar l’agafada de la sola

Les sabates han de proporcionar prou agafada per permetre avançar de manera eficaç tant en terra sec com en mullat i en superfícies urbanes, generalment llises i que, de vegades, presenten característiques que disminueixen la subjecció. Per això, es recomana que la sola sigui antilliscant.

En cas que la sola de la sabata no sigui gaire gruixuda, es recomana especialment un bon gruix de la plantilla.

A més… Els peus necessiten cures concretes a cada etapa de la vida: infants i gent gran, per exemple, necessiten atencions més exhaustives. Quan apareixen dificultats o molèsties, és aconsellable acudir a la consulta de podologia, on es durà a terme una anàlisi personalitzada i s’elaborarà una recomanació individualitzada per a cada cas concret.

FONTS

¹ Col·legi Professional de Podologia de la Comunitat de Madrid (COPOMA). Pàgina visitada el 4 d’octubre de 2019.