Per què és tan saludable el gaspatxo

Si et vols menjar l’hort a cullerades, aposta pel gaspatxo. A més de bo i refrescant, també és una bomba de vitamines, minerals i salut.

Dir gaspatxo és dir estiu. Pocs plats de la cuina espanyola s’associen tant al període estival com aquesta sopa freda d’hortalisses, que s’ha convertit, juntament amb la paella i la truita de patates, en símbol de la gastronomia del país. Però, a més, també és un aliat excel·lent per a una alimentació saludable en el marc d’una dieta mediterrània.

No hi ha una recepta única per al gaspatxo i, de fet, possiblement en podem trobar tantes com llars hi ha a Espanya. I, tot i que cadascú hi posa un toc –all, comí i pa al gust de cada família–, la base és sempre la mateixa: tomàquet, ceba, pebrot, cogombre, oli d’oliva, vinagre i sal.

Amb aquest punt de partida, és evident que el que fa el gaspatxo tan interessant des del punt de vista nutricional no és sinó la suma dels ingredients. I no és estrany que el gaspatxo estigui inclòs entre les recomanacions dieteticonutricionals del Servei Madrileny de Salut¹, que el considera una bona manera de menjar verdures crues i d’hidratar-nos. També la Federació Espanyola de Nutrició (FEN), al llibre La alimentación española², destaca la capacitat del gaspatxo per hidratar-nos -cosa fonamental a l’estiu– alhora que ens proporciona nutrients essencials, com vitamines i minerals.

Una bomba de vitamines i minerals

Si posem tots els ingredients del gaspatxo en una safata, ens trobem amb una amanida ben refrescant. Al cap i a la fi, no deixen de ser hortalisses amanides amb oli d’oliva; és a dir, pura dieta mediterrània passada per la batedora. Després, si entrem al detall de cadascuna, veurem el següent:

Tomàquet

És l’ingredient estrella del gaspatxo i són molt nombroses les investigacions que n’han estudiat les propietats nutritives. En destaca el contingut el licopè, un pigment vegetal que dona la característica coloració vermellosa a la síndria, la magrana, el pebrot vermell… i, per descomptat, al tomàquet. Aquest pigment és un potent antioxidant natural i també, segons la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació, se n’han descobert les propietats com a antiinflamatori i com a agent protector enfront de malalties neurodegeneratives i cardiovasculars³.

En aquest sentit, la Fundació Espanyola del Cor destaca que el consum de tomàquet pot contribuir a reduir el risc de patir un ictus o infart cerebral⁴. Es basen en els resultats d’un estudi publicat a Neurology que revela que els que tenen nivells més alts de licopè tenen menys risc de patir un esdeveniment cardiovascular.

Pebrot verd

Aquesta verdura tan humil, omnipresent al receptari del país, s’ha colat a la llista dels mal anomenats “superaliments”. La raó? Un contingut alt en potassi, antioxidants i fibra. I, el més sorprenent, l’aportació en vitamina C, que duplica la de la taronja o el kiwi. Interessant, sens dubte, però també cal posar-ho en context: si el que busquem és vitamina C, resulta molt més fàcil menjar una taronja que no dos pebrots…

Ceba

Una altra joia de l’hort espanyol i imprescindible a la cuina del dia a dia. Versàtil com poques, la FEN en destaca que són una “font de potassi mineral que contribueix al funcionament normal dels músculs i del sistema nerviós. També és font de vitamina C (una ració de ceba, 150 g, cobreix el 48 % de les ingestes recomanades d’aquesta vitamina)”⁵.

Però no engreixa?

El gaspatxo engreixa? No és tan senzill com dir sí o no. Si tenim en compte les hortalisses, totes són molt baixes en calories; de fet, el component principal és l’aigua. Una qüestió diferent és quan parlem dels altres ingredients:

Compte amb el pa i amb l’oli

Aquí és on una recepta saludable pot passar al costat fosc… Perquè un gaspatxo pot ser més o menys lleuger, més o menys calòric, depenent de la quantitat de greixos i de pa que hi afegim. Molt de pa l’acostaria al salmorejo –una altra delícia de la gastronomia espanyola–, i molt d’oli, per més cardiosaludable que sigui el greix de l’OOVE, apujarà exponencialment el nombre de calories.

I compte també amb el saler

Igualment, si ens passem amb la sal, no hi ha dubte que aquest poder protector enfront del risc cardiovascular desapareixerà, ja que ja sabem que, com més contingut en sal, més risc d’hipertensió⁶.

Recorda que…

• Els ingredients del gaspatxo el converteixen en un aliment representatiu de la dieta mediterrània.
• En destaca el contingut en vitamina C i en altres antioxidants.
• Perquè no perdi les propietats saludables, hem d’anar amb compte amb la sal.
• Si seguim una dieta de control de pes, val més no afegir pa i no passar-nos amb l’oli.

Referències:

¹ Recomendaciones dietéticas nutricionales. SMS. Juny, 2021.

² Libro La Alimentación Española. Federació Espanyola de Nutrició. Juny 2021.

³ El licopeno, un buen aliado para disminuir el riesgo de padecer ciertas enfermedades.. Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació. Juny 2021.

⁴ El tomate puede prevenir el riesgo de ictus. Fundació del Cor. Juny 2021 .

⁵ La cebolla. Fundació Espanyola de Nutrició. Juny 2021.

⁶ A más sal, mayor riesgo de hipertensión. Fundació Espanyola del Cor. Juny 2021.