Què és el col·lagen i quines funcions té?

Què és i per a què serveix el col·lagen?^1-7

El col·lagen és la proteïna més abundant del cos humà i arriba a representar el 25-30 % de la proteïna corporal total. Estracta del component estructural principal dels teixits connectius, incloent-hi la pell, els tendons, els cartílags i els ossos, entre d’altres.

Com a part fonamental del teixit connectiu, serveix d’unió a altres teixits i estructures, i contribueix a fer que siguin forts i resistents, capaços de suportar l’estirament. D’aquesta manera, el col·lagen presenta, entre altres, les funcions següents:

Tipus de col·lagen^{1, 4, 8}

Al cos humà hi ha 28 tipus de col·lagen diferents, cadascun amb una composició i funció específiques.

Els aminoàcids que predominen en la seva composició són la glicina, la prolina, la hidroxiprolina i la hidroxilisina, principalment.

Entre els diferents tipus de col·lagen, el tipus I és el més abundant al cos humà: més del 90 % del teixit connectiu de tendons i lligaments està compost d’aquest tipus de col·lagen. El tipus II és el que predomina al cartílag articular (90-95 %), essencial perquè les articulacions funcionin correctament; i el tipus III es troba a la pell i en el revestiment dels vasos sanguinis i òrgans com els intestins i els pulmons, entre altres localitzacions. La resta de tipus té funcions diverses i, de vegades, complementàries amb altres tipus.

Fonts de col·lagen en l’alimentació³

El col·lagen és una proteïna que es troba de forma natural en aliments d’origen animal, com la carn i el peix, dins el teixit connectiu. No obstant això, l’organisme és capaç de fabricar col·lagen a partir dels precursors presents en una varietat d’aliments, tant d’origen animal com vegetal.

Els aliments més rics en col·lagen inclouen els talls de carn més durs (amb gran quantitat de teixit connectiu com, per exemple, els filets de pobre) i les espines i la pell del peix.

Una altra forma de col·lagen és la gelatina, que s’obté bullint els ossos, els cartílags i la pell dels animals durant diverses hores.

A més, diversos aliments rics en proteïnes podrien estimular la producció de col·lagen a l’organisme pel fet que contenen els aminoàcids que el formen. Entre d’altres, hi ha la carn, el peix, les aus, els ous, els productes lactis i els llegums.

La producció de col·lagen també requereix nutrients com el zinc, que es troba en mariscs, llegums, carns, fruita seca, llavors i cereals integrals; i la vitamina C, present en cítrics, fruits vermells, pebrots i tomàquets, entre d’altres.

Evidència científica sobre els suplements de col·lagen^{2, 3, 5-9}

Malgrat que n’hi ha en abundància a l’organisme, el col·lagen s’ha convertit en un suplement alimentari de gran èxit comercial a causa dels seus suposats beneficis.

Si bé no hi ha gaire estudis fets en humans, algunes investigacions assenyalen que la suplementació amb pèptids de col·lagen o col·lagen hidrolitzat seria possiblement eficaç per endarrerir l’envelliment de la pell i per a una possible millora en la hidratació i l’elasticitat de la pell de la gent gran, ja que podria ajudar a reduir les arrugues, encara que no és clar si aquests efectes serien significatius. De la mateixa manera, altres investigacions apunten que l’administració oral de col·lagen podria alleujar els símptomes articulars en l’osteoporosi i l’artrosi de genoll, i millorar la funcionalitat i l’estabilitat d’altres articulacions, com ara el turmell.

En un altre àmbit d’investigació, els estudis que s’han dut a terme sobre salut cardiovascular assenyalen que la suplementació amb pèptids de col·lagen podria reduir alguns marcadors de salut cardiovascular com la massa grassa, la tensió arterial sistòlica i els nivells de colesterol LDL en sang.

També s’han assenyalat possibles beneficis en cabell, ungles i força muscular, entre d’altres.

No obstant això, no hi ha prou evidències que assenyalin que el consum de col·lagen pugui beneficiar directament la salut d’aquests teixits. Quan el col·lagen es digereix, es descompon en aminoàcids que s’absorbeixen i es distribueixen allà on l’organisme més els necessita, que no necessàriament ha de ser en les localitzacions comentades anteriorment.

A més, moltes de les investigacions en aquesta àrea no compleixen els estàndards de qualitat que permetrien extreure evidències sòlides a partir dels resultats.

Pel que fa a la seguretat i els possibles efectes adversos dels suplements de col·lagen, les investigacions que s’han dut a terme no mostren efectes negatius significatius en persones que prenen aquesta mena de suplements.

En definitiva, caldrien assaigs clínics ben dissenyats, més extensos i amb més participants per corroborar els possibles beneficis de la suplementació amb col·lagen.

Recomanacions i cures^{2, 3}

L’envelliment és un dels factors fonamentals involucrats en la degradació i disminució del col·lagen en els teixits. No obstant això,certs hàbits saludables poden ajudar a preservar el col·lagen natural present en la majoria dels teixits de l’organisme, entre els quals hi ha: