Presbícia, normal a partir dels quaranta

Veus borroses les lletres d’un llibre? Has d’estirar els braços o fer més gran la lletra al mòbil? Si rondes els quaranta anys no t’amoïnis, pot ser normal.

El que et passa s’anomena presbícia, coneguda comunament com a vista cansada. És un procés degeneratiu natural associat a l’edat, però que té solució.

Els primers anys de vida, el cristal·lí és suau i flexible i enfoca perfectament els objectes a qualsevol distància. A partir de la dècada dels quaranta anys, aproximadament, es va tornant més rígid, cosa que dificulta la visió dels objectes que es troben a menys d’un metre¹. OAltres símptomes que podem notar a conseqüència de la presbícia poden ser mal de cap i fatiga ocular, especialment al final del dia.

La presbícia va evolucionant amb els anys, fins a arribar a la dècada dels seixanta, quan ja s’ha desenvolupat totalment i es manté estable. Cal indicar que ningú no està exempt de desenvolupar-la i que, juntament amb les cataractes i la degeneració macular associada a l’edat formen el principal trio de malalties oftalmològiques lligades a l’envelliment.

Altres factors de risc²

A més de l’edat, hi ha altres circumstàncies que poden fer que siguem més propensos a desenvolupar presbícia.

• Medicació: antidepressius, antihistamínics i diürètics estan associats als desenvolupament d’una presbícia prematura.

• Malalties: ser hipermetrop (mala visió de prop), tenir diabetis, esclerosi múltiple i malalties cardiovasculars (com hipertensió) contribueixen a fer que la presbícia es pugui desenvolupar en persones de menys de quaranta anys.

• Activitat diària: si passem moltes hores davant l’ordinador o llegint, augmenten les possibilitats de tenir-la abans d’hora.¹

D’altra banda, és destacable el fet que ser miop, és a dir, tenir problemes per veure-hi malament de lluny, “camufla” la presbícia, ja que el cervell “programa” els ulls per veure-hi bé de prop i compensar els problemes de visió de lluny.³

Cura o tractament?

La presbícia no té cura com a tal, ja que és un procés fisiològic natural associat al pas del temps, però sí que es pot corregir i tractar.

El primer pas és acudir a un oftalmòleg perquè faci un estudi complet de la visió i la salut de l’ull (per si està danyada alguna estructura ocular). Posteriorment, s’establirà quin tractament és el més adequat en cada cas, ja que pot passar per la simple prescripció d’unes ulleres per veure-hi de prop o bé una cirurgia ocular.¹

• Correcció amb ulleres: si no n’hem dut abans, se’ns indicarà que en fem servir unes amb una graduació positiva i que només les utilitzem per a tasques concretes en què necessitem veure-hi bé de prop, com llegir, treballar davant l’ordinador, cosir o fer una higiene personal adequada (tallar-nos les ungles, maquillar-nos…). Si ja es portaven ulleres prèviament, l’oftalmòleg ens aconsellarà fer servir ulleres bifocals o progressives, per poder tenir una visió correcta des de totes les distàncies.

• Correcció quirúrgica: el tractament es pot fer mitjançant làser (com el que també es fa servir per a la miopia o la hipermetropia). Una altra opció és la implantació d’unes lents intraoculars per substituir el cristal·lí que ja no funciona correctament. Igual que amb les ulleres, les lents poden ser bifocals, per veure-hi bé de prop i de lluny, o trifocals, que permeten una visió nítida a curta, mitjana i llarga distància. També hi ha la possibilitat de col·locar implants cornials (cirurgia reversible), en què no es corregeixen les diòptries però s’exerceix pressió sobre la superfície de la còrnia (és la capa més externa de l’ull, és transparent i actua com a primera lent de l’ull) de manera que aquesta es corba i s’aconsegueix que puguem enfocar correctament els objectes que tenim a prop.

Les populars “ulleres de prop” les podem trobar en múltiples establiments, però és fonamental que abans de recórrer-hi anem primer a un oftalmòleg perquè ens faci un estudi i estableixi un tractament personalitzat que s’adapti a les nostres necessitats en cada moment.

Recorda la importància d’acudir a un professional sanitari qualificat; és la persona indicada per fer una recomanació adaptada a cada cas individual.

Referències:

¹ Patologías frecuentes. Presbicia. Societat Espanyola d’Oftalmologia. Pàgina visitada el 22 de gener de 2021. 

² Presbicia. Clínica Mayo. Setembre, 2020. 

³ Presbicia. MedlinePlus. Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. Febrer 2020.