Infart de miocardi: símptomes i què cal fer quan es pateix un atac al cor

En aquest post t’expliquem quins són els símptomes d’un infart de miocardi i què hem de fer si ens passa.

L’infart agut de miocardi, comunament conegut com a “infart”, es produeix per un bloqueig o un reg insuficient de les artèries coronàries que porten sang al cor a causa d’un deteriorament o obstrucció d’aquestes^1,2,3. En no passar la sang, les cèl·lules del miocardi moren per una isquèmia, ja que es produeix un desequilibri entre la sang que necessita el cor i la que rep^4,5,6, amb la disminució consegüent de l’aportació d’oxigen. El dany és irreversible¹.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. El risc més gran de defunció per infart de miocardi és a la fase prèvia a arribar a l’hospital (prop del 40 % dels pacients que tenen un atac al cor no supera aquesta etapa). Des que el pacient ingressa a l’hospital i rep l’atenció necessària hi ha moltes possibilitats que es recuperi satisfactòriament³.

Per què es produeix un infart

Les causes per les quals es pot produir un infart són múltiples, però fonamentalment es deu a^1,5,6:

• Arterioesclerosi coronària, que és un procés progressiu i crònic en què s’obstrueixen les artèries que porten la sang al cor perquè s’hi acumula un excés de colesterol.
• Trombe, que és un coàgul de sang que bloqueja del tot l’artèria i no deixa passar la sang cap al cor.
• Contracció que produeix un estrenyiment d’una artèria coronària i bloqueja el pas de la sang al cor.
• Patologies cardíaques prèvies cròniques, com la insuficiència cardíaca o les arrítmies.

Tot i que pot aparèixer a qualsevol hora del dia, és més freqüent tenir un infart a primera hora del matí.

Factors de risc

Qualsevol persona pot patir un infart, però hi ha certs factors que fan que sigui més probable que succeeixi^1,2,4,5:

• Fumar.
• Tenir diabetis.
• Tenir el colesterol o els triglicèrids alts.
• L’obesitat.
• La hipertensió.
• Antecedents familiars d’infart de miocardi.
• Tenir més de 45 anys en el cas dels homes i 55 en el de les dones.
• Un estil de vida sedentari.
• La síndrome metabòlica.
• L’estrès.

Es coneix com a síndrome metabòlica “el conjunt d’alteracions metabòliques constituït per l’obesitat de distribució central, la disminució de les concentracions del colesterol unit a les lipoproteïnes d’alta densitat (cHDL), l’elevació de les concentracions de triglicèrids, l’augment de la pressió arterial (PA) i la hiperglucèmia”⁸.

Quins símptomes es tenen durant un infart

Els símptomes de l’infart poden ser molts i variables. No tenen per què aparèixer tots, sinó que sol produir-se una combinació d’alguns i varien d’intensitat i gravetat; fins i tot hi ha persones que poden no tenir-ne cap. Alguns dels que acostumen a aparèixer són^{1,2,3,4,5,6,7}:

• Sensació de falta d’aire, dificultat per respirar.
• Dolor opressiu i esclafador al centre del pit durant uns minuts.
• Dolor opressiu a la zona de l’estèrnum que s’irradia cap a les espatlles, el coll, la mandíbula i els braços (fonamentalment el braç esquerre).
• Sensació d’estar tip, malestar, indigestió, nàusees, dolor abdominal.
• Malestar general.
• Suor freda.
• Marejos o atordiment.
• Pèrdua de coneixement.

Què cal fer quan es pateix un infart

Si penses que pots estar patint un infart o que li passa a una altra persona, el primer que has de fer és contactar amb el servei d’emergències. Com més temps passa, més s’incrementen les possibilitats de mort i la gravetat dels danys permanents al cor^1,2,6.

Quan és una altra persona la que considerem que pateix l’infart, i després de contactar amb el servei d’emergències, cal comprovar si respira i té pols. En cas que no respiri o no li trobem el pols, si sabem fer la RCP bàsica l’hem de començar a aplicar. En el cas de les persones que no tinguin coneixements sobre RCP, els metges recomanen que només es facin les compressions al pit⁵. Si es disposa d’un desfibril·lador extern automàtic, s’ha d’utilitzar seguint les instruccions del dispositiu².

En el moment que acudeixen els sanitaris, al pacient se li farà un electrocardiograma, que és la prova més ràpida per confirmar si pateix un infart. A més, quan arribi a l’hospital, es fan diverses proves complementàries en funció del que es trobi, entre els quals una anàlisi de sang. En els casos en què quedin dubtes i que el facultatiu ho determini, li poden fer una ressonància magnètica cardíaca en repòs^1,5.

Tractaments després de l’infart

L’equip mèdic és l’encarregat d’establir el tractament després de l’infart, que pot ser quirúrgic, a base de fàrmacs o tots dos. A més, es fan controls de seguiment i cal anar a les proves pautades^1,2,4.

És important controlar les malalties que poden haver tingut a veure amb l’infart (hipertensió, obesitat, diabetis i hipercolesterolèmia). També hem de controlar els factors de risc que podem modificar (pes, consum de tabac i alcohol, tensió arterial, colesterol, triglicèrids i glucosa).

Després d’un infart, el metge et dirà quan i com pots anar reprenent la rutina diària. Pel que fa al tipus d’activitat física^1,2,4, t’indicarà quan has de començar un programa d’exercici físic, que serà progressiu i regular.

Tingues en compte i recorda que, en cas de notar símptomes de sospita d’infart, el més important és contactar de manera ràpida amb els serveis d’emergències.

Referències:

¹ Infarto de miocardio. CardioAlianza. Consultat el desembre del 2021.

² Ataque cardíaco. Mayo Clinic. Juliol 2021.

³ Infarto agudo de miocardio. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el desembre del 2021.

⁴ Ataque al corazón. MedlinePlus. Desembre 2021.

⁵ Infarto agudo de miocardio. Societat Espanyola de Medicina Interna. Consultat el desembre del 2021.

⁶ Infarto de miocardio. Fundació Espanyola del Cor. Consultat el desembre del 2021.

⁷ Señales de alarma de un infarto de miocardio o cerebral. Consultat el desembre del 2021.

⁸ The metabolic syndrome. Eckel RH, Grundy SM, Zimmet PZ. The metabolic syndrome. Lancet, 365 (2005), pp.