Impacte de la COVID-19 en la salut mental d’infants i adolescents

En aquest post t’expliquem com la pandèmia de la COVID-19 ha afectat la salut mental d’infants i joves i parlem d’eines per millorar-la.

La preocupació per la salut mental cada vegada està més present a la nostra societat. De fet, està considerada un factor clau del benestar general de les persones. No hi ha salut sense salut mental¹, i aquesta, sens dubte, s’ha vist afectada per la pandèmia. L’impacte és encara més gran entre la població més vulnerable, com infants i joves². Tres de cada deu joves desenvolupen símptomes d’estrès post traumàtic després d’estar exposats a un esdeveniment complex, com ara una pandèmia³.

Per què la salut mental en infants i adolescents és fonamental?

La salut mental és “un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat”, segons l’Organització Mundial de la Salut⁴.

Partint d’aquesta definició, per als més joves seria la possibilitat de desenvolupar les capacitats socials i emocionals dins d’un procés d’evolució continu. Perquè el desenvolupament psicològic es dugui a terme de forma adequada, entren en joc diferents factors que intervenen en el procés: des de l’educació familiar o escolar, el moment vital que travessa la persona, fins al desenvolupament biològic o hereditari. Els trastorns mentals que es desenvolupen a la infància i es reafirmen en l’etapa adolescent poden afectar la persona quan arriba a l’etapa adulta⁴.

Efectes de la pandèmia en la salut mental dels més joves

Actualment, 1 de cada 7 adolescents d’entre 10 i 19 anys a tot el món pateix un trastorn mental i 1 de cada 5 pateix depressió o apatia. Això s’ha traduït en el fet que el suïcidi sigui una de les causes de mort principals al planeta per a aquest grup d’edat; han arribat a 46.000 en només un any⁵.

Durant la pandèmia, escoles i instituts van estar tancats durant molt temps. A més, el període de confinament va fer que estiguéssim exposats a una sobreinformació i que es generés un distanciament social d’amistats i familiars. Es va fer habitual l’absència de rutines i es va produir un increment excessiu del consum de pantalles. Tot això també va repercutir en la qualitat del son, va generar ritmes vitals més irregulars, va augmentar el sedentarisme i també va afectar la dieta, que en molts casos va ser més desequilibrada i menys saludable⁶.

Els trastorns mentals s’han desenvolupat més de pressa o s’han agreujat en aquest temps. El sentiment de buit, soledat o tristesa s’ha transformat en incertesa, por, avorriment o irritabilitat entre aquesta població més jove⁴.

Els trastorns per ansietat són els que han augmentat més, però també s’han elevat de manera important les depressions i els trastorns per estrès posttraumàtic. Aquests casos han derivat moltes vegades en altres problemes, com ara trastorns obsessivocompulsius, trastorns de la conducta alimentària, autolesions i intents de suïcidi⁷.

Factors de risc que impacten en la seva salut mental

Hi ha diferents factors que han influït en l’augment del risc de patir algun tipus de trastorn entre la població infantil o adolescent durant la pandèmia³:

• Menors diagnosticats prèviament amb problemes de salut mental: l’alteració de rutines, el confinament, la reducció de l’activitat social i la incertesa han fet que augmentin els casos d’ansietat i depressió.
• Dificultats familiars: els períodes d’aïllament generen més moments d’estrès i irritabilitat entre els progenitors, i això també acaba afectant en el comportament i l’hostilitat cap als fills.
• Problemes econòmics: la crisi de la COVID-19 també ha desencadenat una crisi econòmica que ha augmentat la bretxa digital, especialment entre les famílies més desafavorides.
• Més consum de pantalles: l’augment de l’ús de les tecnologies ha provocat que s’alterin les rutines i les hores de son es vegin afectades, cosa que també produeix efectes nocius en la salut.

Algunes eines per prevenir i ajudar a millorar la salut mental dels més joves

Després de dos anys de pandèmia i d’haver superat diverses onades durant aquest temps, hi ha algunes eines que s’han demostrat efectives a l’hora de millorar la salut dels més joves:

• El foment de l’esport i les activitats de lleure (dins de les recomanacions actuals de les autoritats sanitàries): afavoreixen un desenvolupament saludable i social entre els més joves⁷.
• Comunicació positiva: informació concisa i adaptada a l’edat dels menors i una bona comunicació que permeti als infants expressar sentiments sobre com se senten en cada moment³.
• Hàbits de vida saludables: les rutines i les hores de son estructurades, una dieta equilibrada i disposar de temps de lleure afavoreixen un bon estat anímic³.
• La creació o la millora dels programes de suport a la salut mental des dels centres educatius⁵.
• Promoure l’ajuda en salut mental: és aconsellable acudir a psicòlegs o psiquiatres infantils que ajudin a aconseguir una intervenció precoç³.

Tant si volem prevenir com si ja hem detectat un canvi en la nostra salut mental o en la dels fills, és fonamental acudir a un expert al més aviat possible. Obtenir un tractament i parlar sense dubtes del que ens passa pot marcar la diferència⁸.

En el cas d’infants i adolescents, els professionals de pediatria es poden convertir en aliats clau en la detecció precoç d’un problema de salut mental⁶. No deixis de consultar l’especialista.

Referències:

¹ La Salud Mental, un Estado de Bienestar. Guía informativa sobre Salud Mental en Extremadura. 2020.

² Repercusiones de la pandemia de la COVID-19 en la salud mental de la población general. Reflexiones y propuestas. Buitrago et al. Agost-setembre 2021.

³ Salud mental infanto-juvenil y pandemia de Covid-19 en España: cuestiones y retos. Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent. 2020.

⁴ El pediatra y la salud mental. Pediatría integral. Novembre 2012.

⁵ La salud mental de los niños y jóvenes en situación crítica tras la COVID-19, informe de UNICEF. Infocop. Juny 2021.

⁶ Salud mental de niños y adolescentes en la pandemia del coronavirus. Pediatría integral. Agost 2021.

⁷ Los pediatras advierten de una ‘pandemia’ de problemas de salud mental en la población infanto-juvenil y urgen un plan de prevención y respuesta. Associació Espanyola de Pediatria. Juny 2021.

⁸ Salud mental: cómo superar el estigma de las enfermedades mentales. Mayo Clinic. Maig 2017.