Enuresi: trucs i consells perquè els infants deixin de mullar el llit

En aquest post t’expliquem què és l’enuresi nocturna, quins tipus n’hi ha i com es pot abordar perquè els infants deixin de mullar el llit.

L’enuresi són els escapaments nocturns d’orina, l’eliminació nocturna, involuntària i funcionalment normal d’orina que ocorre a una edat en què s’espera que les criatures controlin la micció¹.

A quina edat es parla ja d’enuresi?

Perquè es pugui considerar com a tal, la incontinència urinària s’ha de produir a una edat socialment inacceptable. Es comença a parlar d’enuresi a partir dels cinc anys, tot i que en els homes es pot ampliar fins als sis, ja que solen assolir el control nocturn de l’esfínter vesical (múscul al voltant de l’obertura de la bufeta) una mica més tard². Es tracta d’un problema que apareix freqüentment en la infància, però està infradiagnosticat i infratractat³. En concret, als cinc anys en pateixen prop del 16 % dels infants⁴.

Amb relació a la freqüència amb què s’han de produir els episodis perquè es consideri enuresi, l’ideal és consultar-ho amb un especialista per individualitzar cada cas perquè cada nen és diferent². Però sí que hi ha alguns paràmetres pels quals ens podem guiar: l’Associació Americana de Psiquiatria parla de dues nits a la setmana fins als 6 anys i, a partir d’aquesta edat, una al mes, durant un període d’almenys tres mesos¹.

Quins tipus d’enuresi hi ha?

Segons el moment en què aparegui, es pot parlar de dos tipus d’enuresi infantil^1,2,3:

• Enuresi primària. És la que es presenta en un infant que ha mullat sempre a la nit almenys sis mesos seguits.
• Enuresi secundària. En aquest cas, el nen sí que ha aguantat sec durant sis mesos seguits.

En funció de si està acompanyada d’altres símptomes o no^1,2,3:

• Enuresi monosimptomàtica o no complicada. Es tracta d’un infant que no té cap altre símptoma de les vies urinàries baixes durant el dia que faci pensar que té alguna patologia associada.
• Enuresi no monosimptomàtica o complicada. En aquest cas, el nen té altres símptomes urinaris diürns, com ara incontinència diürna, urgència miccional, augment o disminució de la freqüència urinària, escapaments, raig urinari dèbil, dolor… Això fa pensar que hi ha una altra malaltia associada.

Pel que fa al motiu pel qual apareix l’enuresi (deixant de banda els casos en què hi ha altres patologies associades), hi ha moltes hipòtesis, però totes coincideixen que es deu al fet que el nen no es desperta de la manera normal davant la sensació de bufeta plena³.

El meu fill té enuresi, què faig?

Quan l’infant es faci pipí a la nit, el primer que cal fer és acudir al pediatre perquè en pugui fer una valoració i decidir si necessita seguir algun tractament o no³.

A més, algunes pautes que s’han de seguir són:

• Augmentar la ingesta de líquids durant el dia i reduir-la a partir de les 19 hores².
• Fer exercicis d’entrenament vesical, que consisteixen a aguantar una estona petita les ganes d’orinar i interrompre el raig urinari durant la micció².
• Posar el despertador perquè soni al cap de dues hores d’haver-se’n anat al llit o fins i tot abans, en cas que s’acostumi a produir abans que passi aquest període de temps².
• El problema principal de l’enuresi és que afecta l’autoestima del nen, per la qual cosa és molt important que se senti acompanyat per la família⁴.
• Cal tenir clar que es tracta d’un endarreriment en aquesta àrea madurativa de la qual l’infant no té la culpa².
• Els adults no han de renyar el nen ni avergonyir-lo².
• Els familiars han de celebrar i premiar els avenços del nen².

En la majoria dels casos d’infants amb enuresi primària monosimptomàtica lleu (quan passa menys de tres vegades a la setmana), sol resoldre’s de manera espontània. Quan es tracta d’enuresi moderada (ocorre entre tres i sis nits a la setmana) o greu (cada dia), o en els casos en què encara succeeix després dels nou anys, és difícil que es resolgui sense tractament².

Si el teu fill té més de cinc anys i encara es fa pipí al llit, no ho dubtis i consulta-ho amb el pediatre, és el professional que sabrà com resoldre-ho i si li cal tractament farmacològic.

Referències:

¹ Manejo y diagnóstico terapéutico de la enuresis infantil. Societat Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària i Extrahospitalària i Fundació Prandi de Pediatria Extrahospitalària. 2014.

² Diagnóstico y tratamiento de la enuresis nocturna. Associació Espanyola de Pediatria. Consultat l’octubre del 2021.

³ Enuresis. Miremos al futuro. ¿Qué conceptos son útiles?. Anales de Pediatría. Agost 2021.

⁴ La principal consecuencia de la enuresis es el problema de autoestima que sufre el niño que la padece. Associació Nacional Informadors de Salut. Novembre 2018.