Creus que el teu fill és superdotat? Això és el que has de saber

En aquest post t’explicarem què són les altes capacitats, com pots identificar si els teus fills en tenen i què pots fer per ajudar-los.

Es consideren persones d’altes capacitats les que són capaces de manejar alhora intel·ligències múltiples diferents, com ara lògiques, numèriques, espacials, de memòria, verbals i creatives, o bé que destaquen de manera excepcional en una o diverses¹.

Què és ser superdotat o tenir altes capacitats?

El quocient intel·lectual (CI) es mesura a través de tests estandarditzats, en què s’obté una puntuació que indica el grau d’intel·ligència general. El quocient intel·lectual mitjà és d’entre 90 i 110 punts; les persones que estan per sota de 70 se les considera amb disfunció intel·lectual, mentre que les que superen els 130 punts, persones d’altes capacitats. Però els especialistes, a més de tenir en compte aquesta puntuació, també consideren altres aspectes com la creativitat, l’estil d’aprenentatge o el desenvolupament evolutiu de l’infant².

Hi ha una equivalència entre el percentil de CI i la puntuació del CI. Es diu que una persona està en un percentil 60 de CI quan, de 100 persones de les seves mateixes característiques, 59 estan per sota d’aquesta puntuació i 40 estan per sobre.

Les persones que estan per sobre del percentil 75 es consideren d’altes capacitats. En podem identificar tres grups diferents segons les seves característiques³:

• Sobredotació intel·lectual: són les persones que tenen un quocient intel·lectual que supera el percentil 75 i destacades en capacitats intel·lectuals com el raonament lògic, la gestió de la percepció, la gestió de la memòria, el raonament verbal i matemàtic o l’aptitud espacial. A més, solen destacar també en creativitat.
• Talents simples: són els que destaquen molt per sobre de la mitjana en un àmbit intel·lectual concret, amb un percentil superior al 95.
• Talents complexos: són els que tenen una capacitat intel·lectual que supera el percentil 80 en tres aptituds o més: verbals, matemàtiques, lògiques, creatives, etc.

Com puc saber si el meu fill és superdotat?

Els alumnes superdotats destaquen per tenir actituds (procediments que condueixen a un comportament) semblants a nens amb trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), d’aquí ve que de vegades es puguin confondre, però, a diferència d’aquests, aquest tipus de comportaments no els manifesten en totes les situacions o ambients. Les actituds que comparteixen tots dos són⁴:

• Poden semblar despistats.
• Expressen una autoestima baixa.
• Mostren inestabilitat emocional.
• Són agressius i desobedients.
• Tenen una mala relació amb els companys.
• O són menys treballadors.

Malgrat tenir aquest tipus d’actituds, els superdotats destaquen per^2,4:

• Tenir intervencions excel·lents a classe.
• Proposar qüestions complexes.
• Mostrar-se molt observadors i curiosos.
• Tenir bona memòria.
• Disposar d’una capacitat d’atenció excel·lent.
• Demostrar una gran habilitat de raonament.
• Ser hàbils en la resolució de problemes.
• Tenir un aprenentatge ràpid.
• Tenir una gran capacitat d’imaginació.
• Ser perfeccionistes.
• Expressar una sensibilitat emotiva.
• I preferir treballar amb adults.

Què has de fer si creus que el teu fill és superdotat?

En el 98 % dels casos, són els pares els que detecten les altes capacitats dels fills. Per això, si creus que el teu fill pot ser superdotat, és aconsellable^1,5:

• Demanar una Avaluació Psicopedagògica a l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògic (EOEP) a través de l’escola perquè li facin les proves pertinents i poder obtenir un diagnòstic.
• Fer que rebi una educació adequada a les seves característiques personals: quan s’hagi determinat que l’alumne té altes capacitats, els pares han de demanar a l’especialista que faci un informe en què s’incloguin unes orientacions educatives que han de seguir tant ells com el centre educatiu.
• Comunicar-ho a l’escola: parlar amb els professors sobre les necessitats de l’infant, perquè reorientin les classes i evitar-li la frustració i l’ansietat que li puguin provocar.

Per atendre i adaptar les necessitats curriculars, els centres educatius poden aplicar diferents models⁵:

• Adaptació curricular horitzontal o no significativa: l’educació es du a terme en el mateix grup classe que atén l’alumne, però s’amplia el temari. Es poden tenir en compte programes d’enriquiment extracurricular, és a dir, ampliar les classes fora de l’horari escolar.
• Adaptació curricular vertical o significativa: es manté l’alumne al seu curs, però es fan almenys dues assignatures d’un curs superior.
• Flexibilització de cursos: consisteix a avançar de curs l’alumne.

El suport dels pares és essencial en les primeres etapes del desenvolupament d’aquests nens, és important diagnosticar-ho al més aviat possible, que se sentin entesos i amb suport, per evitar que pateixin fracàs escolar.

Referències:

¹ Alumnado con Altas Capacidades Intelectuales. Govern de les Canàries. Consultat el febrer del 2022.

² Altas capacidades o superdotados. AEST. Consultat el febrer del 2022.

³ ¿Qué son las Altas Capacidades? Altas Capacidades Málaga. Consultat el febrer del 2022.

⁴ Niños con altas capacidades intelectuales. Signos de alarma, perfil neuropsicológico y sus dificultades académicas. El Sevier. Febrer 2011.

⁵ Guía científica de las altas capacidades. Instituto Madrileño de las altas capacidades. Gener 2014.