Com s’identifica el TDAH o trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

En aquest post t’expliquem què és el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat i com es pot detectar.

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un problema crònic que apareix a la infància i que també es pot prolongar a l’edat adulta¹. Es tracta d’una combinació de diferents símptomes, com ara dificultats per prestar atenció, ser excessivament actius o incapacitat per controlar els impulsos, tots de manera persistent^1,2.

Com se sospita si un infant té TDAH?

De vegades, per als pares pot resultar complicat diferenciar entre una actitud normal en un nen de curta edat i TDAH, ja que, als cinc anys, per exemple, és freqüent que els menuts no prestin atenció, es moguin molt, estiguin en un estat d’inquietud constant o es despistin. En el cas de la canalla amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat hi ha les mateixes actituds, però de manera més exagerada que en altres infants³.

Un primer pas per identificar si el teu fill té TDAH és parlar amb els professors, cuidadors o qualsevol altre adult que passi temps amb ell i estigui acostumat a tractar amb canalla d’aquesta edat, ja que podran avaluar tant el comportament del teu fill com la manera en què es relaciona amb altres. També és important demanar hora amb el pediatre i traslladar-li aquesta preocupació, ja que, si efectivament té TDAH, és essencial que sigui avaluat i tractat de manera adequada³.

Símptomes i diagnòstic

Per determinar si un nen té TDAH cal diferenciar aquest trastorn d’altres que poden tenir símptomes semblants com la depressió, l’ansietat o alguns trastorns d’aprenentatge².

Els signes i símptomes principals que es presenten en edats a les quals, pel procés de maduració, no haurien d’aparèixer i, en conseqüència, poden ajudar a identificar un infant amb TDAH són⁴:

• Se li oblida la informació amb relació al que ha de fer.
• No presta atenció quan li parlen.
• No acaba les coses que comença.
• No interioritza les normes que se li marquen.
• Actua de manera impulsiva, sense reflexionar.
• No detecta el que s’espera d’ell en situacions determinades.
• Es distreu fàcilment amb qualsevol estímul, no se centra en el que fa en un moment determinat.
• No anticipa les conseqüències dels seus actes ni n’aprèn.
• Els càstigs no li serveixen per aprendre.
• Està més inquiet com més sap que ha d’estar quiet.
• No té consciència del temps, fa les tasques o molt de pressa o molt a poc a poc.
• Les dificultats augmenten quan apareixen emocions, tant positives com negatives.

Pel que fa al diagnòstic i el tractament, els ha de fer i determinar sempre un equip multidisciplinari de professionals experts^1,5.

Causes i factors de risc

Aquest trastorn té un origen fonamentalment biològic, ja que el 75 % dels casos són de transmissió genètica⁵. A més, alguns dels casos poden estar relacionats amb problemes al sistema nerviós central en moments clau del desenvolupament¹.

Amb relació als factors de risc per patir TDAH, es poden assenyalar els següents¹:

• Tenir familiars com pares o germans amb TDAH.
• Estar exposat a alguns tipus de toxines ambientals, com el plom.
• Consum durant l’embaràs de drogues il·legals, alcohol o tabac.
• Néixer de manera prematura.

Consells per a pares d’infants amb TDAH

Els pares són un factor protector fonamental per a la canalla amb TDAH, ja que, juntament amb el tractament, l’atenció professional i treballant conjuntament amb els cuidadors, poden ajudar els fills a superar molts dels problemes que hi relacionats i que aprenguin a regular-se i autocontrolar-se⁴.

Alguns d’aquests aspectes importants són⁴:

• Desenvolupar la vida en un ambient estructurat amb hàbits, rutines, organització, planificació, horaris, ordres i normes.
• Utilitzar cartells, fotos, dibuixos, rellotges o comptadors i senyals acústics amb informació per fer-la molt visible.
• Repetir les ordres diverses vegades, demanar-li que hi pensi i repeteixi en veu alta els missatges i les ordres…

Això sí, cal tenir en compte que cada nen és diferent i el que funciona amb un no necessàriament ha de funcionar amb un altre^4,5.

En definitiva, si creus que el teu fill pot tenir TDAH, consulta-ho amb el pediatre i recorda que, juntament amb l’ajuda professional, els progenitors són fonamentals en el desenvolupament dels infants amb TDAH.

Referències:

¹ El TDAH en niños. Clínica Mayo. Novembre 2021.

² Le diagnosticaron TDAH a mi hijo. ¿Y ahora qué?. Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Setembre 2020.

³ Creo que mi niño tiene el TDAH. ¿Cómo puedo estar segura?. Healthy Children. Juny 2019.

⁴ Recomendaciones para padres de niños con TDAH. Tdahytu. Consultat el gener del 2022.

⁵ 10 mitos del trastorno por déficit de atención e hiperactividad. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el gener del 2022.