Càries: què és i com es pot prevenir

En aquest post parlarem sobre la càries, per què es produeix, quins factors contribueixen al seu desenvolupament i com la podem prevenir i tractar.

La càries dental és un problema de salut molt estès arreu del món i qualsevol persona és susceptible de patir-ne, incloent-hi els nadons (càries del biberó), tot i que és més comuna en infants, joves o adults grans. Per això, s’ha de prevenir i evitar que es propagui o afecti les capes més profundes de la dent i provoqui dolor, infecció o fins i tot la pèrdua de la peça dental.¹

Què és la càries dental?

La càries és un dany a l’esmalt de la dent que amb el temps es converteix en un orifici permanent. Està causada pels àcids que produeixen els bacteris que viuen a la boca. Aquests bacteris utilitzen les restes de menjar que queden a la boca per formar una substància àcida i de textura enganxifosa, la placa bacteriana, a partir dels sucres i els midons dels aliments. El contacte de la placa bacteriana amb la dent corrou els minerals de l’esmalt dentari i causa la càries.^1,2

El desenvolupament de la càries és progressiu i no afecta totes les dents, sinó les peces més propenses, és a dir, les dents amb esquerdes o fenedures, que faciliten que la placa bacteriana s’hi dipositi i es quedi sobre la superfície dental. La càries també es produeix amb més freqüència en les dentadures que presenten un dèficit de fluor (un protector de l’esmalt). Quan la placa penetra a la segona capa de la dent, la dentina, la càries s’estén més de pressa i avança cap a la polpa dental, la zona més profunda de la dent i que conté els vasos sanguinis i els nervis. Tot i que la càries té una evolució lenta –la primera fase dura entre 2 i 3 anys–, la mala higiene bucal afavoreix l’acumulació de placa i accelera el procés de la càries.³ 

Segons la profunditat que tinguin, les càries es classifiquen en:³

• Càries de superfícies llises: és evitable i reversible. Comença amb un punt blanc a la dent que és producte de la dissolució del calci de l’esmalt per part dels bacteris i es desenvolupa lentament. Solen aparèixer en persones de 20 a 30 anys.
• Càries de foses i fissures: es forma en zones estretes de la superfície de masticació o als laterals de les dents posteriors, a causa de la dificultat que hi arribi el raspall dental i netegi aquestes zones. La progressió és ràpida i és més comuna durant l’adolescència.
• Càries d’arrel de la dent: és la més difícil de tractar i evitar. Afecta la superfície que recobreix l’arrel de la dent quan queda exposada a causa d’un retrocés de la geniva. Aquest tipus de càries es deu, principalment, al fet que aquesta part de la dent és poc accessible per netejar-la, a una disminució del flux de saliva, un consum excessiu de sucre o una combinació d’aquests factors. Aquest tipus de càries s’observa més freqüentment en adults grans.

Símptomes de la càries 

En les primeres fases, la càries no causa símptomes, però apareixen a mesura que el dany s’estén, i pot generar:^1,2,4

• Abscés o acumulació de pus originada per una infecció de tipus bacterià. Fins i tot pot aparèixer inflamació de la zona on s’assenta (cara, galtes, coll...) o febre.
• Variacions de la coloració d’algunes zones de la dent o bé de color blanc o bé de color marró.
• Aparició d’una cavitat a la superfície de la dent.
• Fractura de la dent per debilitat a la zona de la càries.
• Molèstia i fins i tot dolor en mastegar i en ingerir aliments o begudes calentes o fredes.
• Dolor a la zona on s’ubica la càries, més o menys intens, constant i palpitant de vegades (abscés).

Factors que contribueixen al desenvolupament de les càries

Tot i que pot afectar qualsevol persona, alguns factors poden augmentar el risc de càries:^1,2

• Tipus de dent: els molars i premolars, és a dir, els queixals, tenen més solcs i esquerdes, i per això acumulen més restes d’aliments i són més complicats de netejar.
• Begudes i aliments ensucrats: aliments enganxifosos com la mel o els caramels, i les begudes gasoses o les galetes contenen una gran proporció de sucre, són aliments que tenen més probabilitat de provocar càries.
• Picar entre hores: menjar o beure amb freqüència aporta més aliment als bacteris bucals, que poden continuar generant placa bacteriana que ataca l’esmalt dental.
• Biberons: si donem un biberó a un nadó abans de dormir, el sucre de la llet es quedarà a la boca durant diverses hores alimentant els bacteris.
• Mala higiene bucal: no rentar-se les dents després de menjar afavoreix la formació de placa bacteriana i el desenvolupament de la càries.
• Dèficit de fluor: el fluor ajuda a protegir la dent, i prevé o reverteix les càries en les primeres fases. Podem trobar dentífrics i col·lutoris bucals enriquits en fluor.
• Edat: els infants, adolescents i adults grans són més propensos a tenir càries. Els últims són més proclius a la càries a causa d’un desgast més gran de les dents i la retracció de les genives, que fa que les arrels quedin més exposades.
• Sequedat bucal: la saliva ajuda a eliminar les restes d’aliments i la placa bacteriana, i també contraresta l’àcid, per tant, la sequedat de boca causada per alguns medicaments o certes malalties pot augmentar el risc de càries.
• Aparells dentals o empastaments desgastats: els empastaments en mal estat o certs dispositius dentals poden facilitar l’acumulació de placa i l’aparició d’una càries a sota.
• Reflux gastroesofàgic: el reflux àcid que s’associa a la cremor d’estómac pot desgastar l’esmalt dental i exposar la dentina a l’atac dels bacteris bucals.
• Trastorns de la conducta alimentària: els TCA poden interferir en la producció de saliva; a més, en la bulímia, l’àcid dels vòmits afavoreix l’erosió de les dents i el desenvolupament de càries.
• Tabac: el fum del tabac fa que es redueixi la producció de saliva, fet que afavoreix que es generi més placa bacteriana. Passa el mateix amb el fum que produeixen els vapejadors.

Com es pot prevenir la càries

La formació de càries és un procés lent que moltes vegades es pot revertir. Per fer-ho, és important:^1,2,4

• Utilitzar fluor: utilitza una pasta dental o col·liri bucal amb fluor amb regularitat.
• Netejar: renta’t les dents després de cada àpat i fes servir fil dental.
• Limitar el consum de menjars i begudes ensucrats i reduir el consum de snacks entre hores.
• No fumar ni utilitzar vapejadors.
• Plantejar-se l’ús segelladors dentals, que són unes substàncies protectores de plàstic que es col·loquen als queixals per segellar solcs i esquerdes.
• Anar a les revisions periòdiques de l’odontòleg.
• Consultar la possibilitat d’un tractament adequat si, a causa d’una malaltia, s’és propens a patir càries.

Tractament de la càries dental

Per tractar la càries, l’odontòleg elimina el teixit desgastat i, després, l’emplena amb un material d’empastament. Depenent del tipus de càries, també poden caler altres tractaments, com ara:^2,4

• Tractament amb fluor: les càries precoces es poden reparar per si mateixes mitjançant un tractament amb fluor.
• Tractament de conducte: si el dany o la infecció s’ha estès per l’interior de la dent, i la càries és profunda i ha arribat a la polpa, pot ser que calgui practicar una endodòncia. Amb aquesta tècnica s’extirpa la polpa (amb els vasos sanguinis i els nervis corresponents) i es neteja d’interior de la dent per emplenar-lo, després, amb un material adequat.
• Extracció: en cas que la càries sigui extensa i severa, pot ser que el dany no es pugui reparar i l’odontòleg hagi d’extreure la dent.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències: 

¹Càries dentales. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Març 2022.

²Càries. Medline Plus. Desembre 2020.

³Càries. Manual MSD. Febrer 2023.

⁴La càries dental. NIH. Abril 2019.