Suo massa, què em passa?

Suar quan fa calor o fem exercici és normal, ja que és el mètode que té l’organisme per regular la temperatura corporal. Però, i si suem massa sense cap motiu?

Quan això passa patim hiperhidrosi, una malaltia crònica, però no greu, que afecta la qualitat de vida de qui la pateix, que a Espanya són entre l’1,5 i el 2,8 % de la població.¹.

La hiperhidrosi (excés de sudoració) es produeix quan el mecanisme que produeix la sudoració està alterat. Els nervis encarregats d’enviar els senyals a les glàndules sudorípares perquè comencin a produir suor estan hiperestimulats, i això fa que hi hagi una sudoració anormal en qualsevol moment del dia sense una causa que ho desencadeni (calor, exercici, nerviosisme, por, menjar picant).

Tipus d’hiperhidrosi: ^2, 3

• Hiperhidrosi primària: no té una causa mèdica que l’origini, tot i que pot tenir un component genètic, ja que és habitual que la pateixin diversos membres d’una mateixa família. Es presenta generalment als palmells de les mans, dels peus, a les aixelles i, en un grau més baix, la cara. Sol començar a l’adolescència, tot i que també pot aparèixer a l’edat adulta.

• Hiperhidrosi secundària: és un símptoma d’una malaltia o condició prèvia i sol afectar tot el cos. Algunes de les patologies que poden provocar aquest tipus de sudoració excessiva són: diabetis , hipoglucèmia (nivells baixos de sucre en sang), menopausa (fogots), embaràs, problemes de tiroides (hipertiroïdisme), alguns tipus de tumors (limfoma, leucèmia), atac cardíac, infeccions (tuberculosi, endocarditis), trastorns del sistema nerviós, fàrmacs (antidepressius, aspirina, AINE), retirada d’opiacis, etc.

Cal tenir en compte que les zones afectades per l’excés de sudoració es poden veure inflamades i envermellides i, de vegades, poden desprendre mala olor (bromhidrosi), conseqüència directa de la degradació de la suor provocada pels bacteris i els fongs que, de manera natural, viuen a la pell. A més,⁴, la pell afectada és més propensa a patir infeccions, com el desenvolupament d’èczemes o peu d’atleta (tinya del peu), entre d’altres.

Problemes en la qualitat de vida dels pacients amb hiperhidrosi⁵

Un altre dels grans problemes que pateixen els pacients amb hiperhidrosi i, que, de vegades, no té l’atenció que hauria de tenir (els mateixos pacients se n’avergonyeixen i no ho posen en coneixement dels metges) són els problemes psicològics i la disminució de la qualitat de vida.

Fins al 90 % dels pacients veu afectada la salut emocional i la meitat reconeix tenir problemes d’inseguretat. Fins i tot, fins a un terç afirma que no és capaç de tolerar la malaltia.

La hiperhidrosi afecta les relacions personals, laborals i, en general, la qualitat de vida. Les persones amb hiperhidrosi palmar es veuen afectades per fets tan simples com saludar o tocar una persona o una cosa, ja que els mullen, i això suposa un greu problema per a ells perquè no és una malaltia gaire coneguda i es percep en molts casos com a falta d’higiene. Passa el mateix amb la hiperhidrosi axil·lar, que deixa grans cèrcols de suor a la roba. Tots dos problemes es veuen agreujats si, a més, hi ha bromhidrosi. Tot això dificulta trobar fins i tot feina o parella. El resultat és que molts desenvolupen problemes d’ansietat o depressió.

Tractament i prevenció dels símptomes ^4, 3

La hiperhidrosi és una malaltia crònica, però hi ha diferents tractaments que permeten la disminució de la sudoració, encara que sigui de manera temporal. Hi ha els anticolinèrgics orals, la iontoforesi (corrents elèctrics d’alt voltatge que passen a través de la superfície cutània afectada per reduir l’activitat de les glàndules sudorípares), les infiltracions de toxina botulínica (és un dels tractaments més innovadors i més utilitzats perquè no és gaire invasiu) i la simpatectomia toràcica (extirpació o electrocoagulació dels ganglis simpàtics). Depenent de la sudoració i de l’estat emocional del pacient, l’especialista recomanarà quina és la teràpia més adequada.

D’altra banda, hi ha un seguit de mesures que poden ajudar a reduir la sudoració sense necessitat de tractament o complement.

• Ús d’antitranspirants amb un contingut alt en sals d’alumini (amb prescripció mèdica): s’han d’aplicar a la nit, sobre la pell ben seca després d’una dutxa amb aigua, preferentment freda. Primer es faran servir cada dia i, segons que es vagin mostrant efectius, s’aplicaran dues vegades a la setmana. És especialment útil als palmells de les mans i els peus, les aixelles i els angonals.

• Tovalloletes de tela humitejada amb glicopirroni (amb prescripció mèdica): utilitzada per a la sudoració excessiva sota els braços. Es fa servir la tovalloleta per netejar cada aixella una vegada cada dia.

• Pols de talc: especialment útils als peus, la zona submamària i altres plecs cutanis (engonals, braços, cames).

• Rentat freqüent amb sabons que no provoquin irritació, amb fórmules suaus que respectin el pH de la pell.

• No utilitzar el mateix calçat dos dies seguits: és la manera que les plantilles i el material de la sabata s’assequi completament abans de tornar a usar-se. És preferible optar per calçat fet de cuir.

• Canviar-se els mitjons amb freqüència: sempre s’ha de posar quan els peus estiguin ben secs i, preferentment, després de fer servir pols de talc.

• Ventilar els peus: quedar-se descalç i sense mitjons, o bé treure’s només les sabates de tant en tant (per exemple, durant la jornada laboral), ajuda a fer que la suor no s’acumuli a les sabates.

• Optar per teixits naturals: cotó, llana, seda..., perquè tenen més capacitat d’absorció de la suor.

• Aprendre tècniques de relaxació: minimitzaran l’estrès i la producció de suor.

La hiperhidrosi és una malaltia de la pell infradiagnosticada perquè no és gaire coneguda i els pacients s’avergonyeixen de patir-la i no la comparteixen, fins i tot, amb el seu especialista. Per aquests motius, és de gran ajuda anar al metge quan en comencin els primers símptomes (es noti que se sua més de l’habitual sense cap motiu justificat). Un diagnòstic precoç aconseguirà controlar la malaltia des del començament i minimitzarà els símptomes físics i els psicològics.

Referències:

¹ Miguel Aizpún Ponzán. Mi enfermedad. Sudor Excesivo. Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia. Juliol 2019.

² Hiperhidrosis. Clínica Mayo. Agost, 2020. 

³ Shinjita Das (Harvard Medical School). Sudoración excesiva (Hiperhidrosis). Manual MDS. Juny 2020. 

⁴ Patologías. Hiperhidrosis. Fundació Piel Sana. Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia. Febrer 2016.

⁵ Ainoa Candelaria Herrera. Consecuencias psicológicas y de interacción social de la hiperhidrosis en personas adultas de los centros de salud de Santa Cruz de Tenerife. Universitat de La Laguna. Maig 2017.