Què és el SIBO i com pot millorar amb una alimentació adequada?

En aquest post explicarem què és el SIBO i per què es produeix. N’abordarem els símptomes, el diagnòstic i el tractament, i explicarem quin tipus d’alimentació és més adequada per al SIBO.

L’intestí està habitat per milions de microorganismes diversos que conjuntament constitueixen el que s’anomena microbiota intestinal. La microbiota està implicada en múltiples funcions metabòliques, per la qual cosa és fonamental que es mantingui sana i en equilibri. De vegades, la quantitat de bacteris presents a l’intestí prim, l’òrgan encarregat d’absorbir els nutrients, augmenta de manera excessiva. Aquest sobrecreixement bacterià a l’intestí prim es coneix com a SIBO i pot provocar nàusees, inflamació, diarrea i altres símptomes.^1,2

Què és el SIBO i per què es produeix?^1,2

El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO, per les sigles en anglès) és un augment anormal de la presència de bacteris a l’intestí prim, més concretament, d’alguns tipus de bacteris que normalment no habiten en aquesta part del tub digestiu. Sol ocórrer quan el trànsit dels aliments pel tub digestiu s’alenteix per algun motiu i crea un brou de cultiu que afavoreix el creixement dels bacteris.

Entre les causes més habituals d’aquest sobrecreixement bacterià hi ha les següents:

• Repòs intestinal després d’una intervenció quirúrgica abdominal, com la cirurgia de reducció d’estómac o per tractar una úlcera.
• Problemes estructurals de l’intestí prim, com adherències, fístules o diverticles.
• Malalties i immunodeficiències, com la malaltia de Crohn, la diabetis o la celiaquia.

El SIBO pot danyar la mucosa intestinal i la seva capacitat d’absorció, i tenir conseqüències negatives sobre la salut, com, per exemple:

• Malabsorció de carbohidrats, greixos i proteïnes
• Dèficit de vitamines liposolubles (A, D, E i K) i vitamina B12
• Debilitat òssia, osteoporosi i càlculs renals, per una absorció deficient del calci

Símptomes, diagnòstic i tractament del SIBO

Els símptomes del SIBO són vairats i poden incloure els següents:^1,2

• Inflor abdominal, amb meteorisme i flatulències
• Pèrdua de gana
• Diarrea o restrenyiment
• Dolor i molèsties abdominals
• Nàusees
• Sensació de sacietat excessiva després dels àpats

En casos més severs de SIBO, es pot produir una pèrdua involuntària de pes, com també problemes de concentració, astènia (sensació de fatiga i debilitat) o dèficits nutricionals associats a la malabsorció dels nutrients.^1,2

El SIBO es pot confondre amb altres patologies, com la síndrome de l’intestí irritable, i per això de vegades el diagnòstic es complica. Per diagnosticar-lo, es poden fer diverses proves:^2,3

• Prova de l’alè: es determina l’hidrogen o el metà exhalat després de prendre una barreja de glucosa i aigua. Un augment ràpid d’aquests gasos a l’alè pot ser indicatiu de sobrecreixement bacterià a l’intestí prim.
• Aspirat i cultiu d’una mostra del líquid de l’intestí prim: la mostra s’extreu mitjançant una endoscòpia i es cultiva per analitzar-ne després el creixement de bacteris.
• Altres proves complementàries: anàlisi de sang per detectar deficiències nutricionals, anàlisi de femtes per comprovar si hi ha malabsorció dels greixos o proves d’imatge per descartar alteracions estructurals de l’intestí.

El tractament del SIBO sol basar-se en la presa d’antibiòtics eficaços per a bacteris aeròbics i anaeròbics, i, en cas d’una anomalia estructural de l’intestí, mitjançant reparació quirúrgica. D’altra banda, l’alimentació és molt important en l’abordatge d’aquesta malaltia, tant per maximitzar l’eficàcia del tractament com per corregir les possibles deficiències nutricionals i controlar el creixement bacterià a l’intestí.^2,3

Alimentació adequada per al SIBO^2,4

Es recomana que les persones amb SIBO facin una dieta amb un contingut baix de carbohidrats fermentables (sucres, midons i fibra) o dieta FODMAP.

Els FODMAP (abreviatura en anglès d’oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables) són carbohidrats de cadena curta. Per a algunes persones resulten difícils de digerir perquè s’absorbeixen lentament, acumulen aigua i fermenten en còlon.

Normalment, el pla d’alimentació amb baix contingut en FODMAP dura de sis a vuit setmanes i, posteriorment, es van incorporant progressivament per veure quins són els que desencadenen els símptomes en cada persona.

És recomanable fer aquest tipus de dieta sota supervisió mèdica, per poder seguir un pla personalitzat en funció de les necessitats individuals i fer un seguiment adequat del procés. No obstant això, una dieta baixa en FODMAP inclou aliments en general recomanats i altres de no recomanats.

Aliments recomanats (baixos en FODMAP):^2,4

• Verdura: espinacs, cogombre, tomàquet, api, mongeta verda. En petites quantitats (menys de 40 g) també albergínia, carbassó, enciam o pebrot verd.
• Fruita (millor en quantitats petites): mandarina, taronja, kiwi, meló, llimona, nabiu, pinya, maduixa, magrana o figa.
• Lactis: formatges curats, llet sense lactosa i iogurt sense lactosa.
• Proteïna animal: carn no processada, peix i ous.
• Llegums: tofu, tempeh o quorn.
• Fruita seca: nou i nou de macadàmia.
• Olis: d’oliva i gira-sol.
• Cereals: arròs no integral, civada, blat de moro i quinoa.
• Tubercles: patata, iuca i moniato.
• Altres: sucre i edulcorants com l’aspartam o la sucralosa, xocolata negra, begudes vegetals (excepte de soja) i cafè.

Aliments que cal evitar (alts en FODMAP):^2,4

• Verdura: ceba, all, carxofa, coliflor, col, bròcoli, pebrot vermell, espàrrec, xampinyó.
• Fruita: poma, alvocat, albercoc, cirera, pruna, préssec, nectarina i fruita en conserva.
• Lactis: llet, iogurt, formatges poc curats, mantega.
• Proteïna animal: embotits i carn processada, com salsitxes i hamburgueses.
• Llegums: mongetes, llenties, cigrons, pèsols i soja.
• Fruita seca: ametlla, avellana, anacard o festuc.
• Cereals: arròs i cereals integrals, espelta, blat i sègol en grans quantitats.
• Begudes: cervesa, infusió de camamilla, dent de lleó o fonoll, vi rosat.
• Altres: salses comercials i alguns edulcorants com el xarop d’agave o l’eritritol, mel i llet de coco.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’alimentació, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Sobrecrecimiento bacteriano del intestino delgado (SIBO). Síntomas y causas. Mayo Clinic. Gener 2022.

²Sobrecrecimiento Bacteriano - Dra. Gras Ruíz. Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). Setembre 2022.

³Sobrecrecimiento bacteriano del intestino delgado (SIBO). Diagnóstico y tratamiento. Mayo Clinic. Gener 2022.

⁴Dieta baja en FODMAP. Medline Plus. Maig 2021.