Mal de cap o cefalea: un motiu de consulta freqüent

Publicat:
 •
4 min
Share

Salut pràctica
Dolor

¿Mal de cap o cefalea: un motiu de consulta freqüent – Adeslas Salud y Bienestar

En aquest article repassarem les característiques principals de les cefalees i els tipus més freqüents de presentació. A més, en comentarem les causes, els possibles tractaments i recomanacions per manejar-les.


La cefalea és un dels trastorns més comuns del sistema nerviós i un dels motius de consulta més habitual. Constitueix un problema que afecta persones de totes les edats, races, nivells d’ingressos i zones geogràfiques del món.1

Què és la cefalea?1-4

La cefalea és un tipus de dolor localitzat al cap. Es tracta d’un trastorn neurològic causat per la irritació d’estructures craneofacials, músculs i vasos sanguinis que pot tenir un impacte enorme en la qualitat de vida de la persona que la pateix.

Constitueix un símptoma molt freqüent, generalment benigne i transitori, que pot cedir espontàniament o amb ajuda de medicaments analgèsics. Però també es relaciona amb malalties que, de vegades, poden ser greus.

L’evolució de la cefalea pot portar a la remissió de les crisis de dolor amb el pas del temps, la seva persistència i estabilització o la progressió cap a la cronificació del dolor.

Causes i tipus de cefalea1, 2, 4-6

Hi ha més de 300 tipus diferents de cefalea. El 90 % són cefalees primàries, és a dir, sense una patologia o malaltia que les provoqui. La resta són cefalees secundàries, que es produeixen a conseqüència d’una malaltia.

Els tipus més comuns de cefalees primàries inclouen:

  • Cefalea tensional. És el tipus de cefalea primària més comú. Afecta més les dones i es defineix com a dolor crònic quan té lloc durant més de 15 dies al mes. Es relaciona amb l’estrès i amb problemes osteomusculars del coll. Es manifesta en forma de banda de pressió al voltant del cap.
  • Migranya. Afecta principalment entre els 35 i 45 anys. És dues vegades més freqüent en dones a causa de qüestions hormonals. Les causes no es coneixen bé, tot i que hi ha influències genètiques clares. Els episodis de migranya cursen amb cefalea d’intensitat moderada a severa en un sol costat del cap, que dura des d’algunes hores fins a diversos dies. Es pot acompanyar de nàusees, vòmits i intolerància a la llum i el soroll. La freqüència varia entre una vegada a l’any i una per setmana. Si apareix durant 15 dies o més al mes al llarg de més de tres mesos es cataloga com a migranya crònica.
  • Cefalea en brots. És relativament rara i més freqüent en homes. Es caracteritza per episodis recurrents i freqüents (fins a diverses vegades al dia), de curta durada, però summament dolorosos. Normalment es localitza al voltant de l’ull, que llagrimeja i s’envermelleix. S’acompanya de rinorrea (degoteig nasal) o obstrucció de la fosa nasal del costat afectat, amb possible caiguda de la parpella.
  • Cefalees autonòmiques del trigemin. Es caracteritzen per l’aparició de crisis de dolor localitzat a la zona facial que s’acompanyen de caiguda i edema de la parpella, contracció de la pupil·la, conjuntivitis, rinorrea i sudoració facial.
  • Altres cefalees primàries. S’hi inclouen la cefalea tussígena (per tos), la cefalea per exercici, la cefalea associada a l’activitat sexual o per crioestímul (estímul fred), entre d’altres.

D’altra banda, les cefalees secundàries són les causades per patologies com ara:

  • Infeccions
  • Inflamacions no infeccioses
  • Alteracions del metabolisme
  • Glaucoma
  • Estrabisme
  • Tumors cerebrals
  • Depressió
  • Epilèpsia

La forma més comuna de cefalea secundària és la cefalea per ús excessiu d’analgèsics (cefalea de rebot), que està causada pel consum excessiu i inadequat de medicaments per combatre les cefalees. Es presenta de manera persistent, opressiva i acostuma a ser pitjor en despertar-se.

Diagnòstic de la cefalea2, 4, 6, 8

El diagnòstic de la cefalea és complicat per la complexitat dels símptomes i les diferències que es manifesten en funció de l’individu.

Així doncs, la majoria dels diagnòstics de mal de cap es basen del tot en la història clínica, que permet definir les característiques del dolor, la localització, la durada i la resta dels condicionants. A més, l’exploració física i neurològica pot contribuir a descartar causes secundàries per mitjà de proves com l’estudi del fons de l’ull.

Altres proves complementàries que es poden fer inclouen analítiques, radiografies, proves de neuroimatge i punció lumbar, entre d’altres.

Tractament de la cefalea2, 6, 7

El tractament més adequat depèn del tipus de cefalea i les seves causes. A l’hora d’enfocar-lo, es poden establir tres parts diferenciades:

  • Identificació i evitació dels factors desencadenants. Per fer-ho, és fonamental que el pacient hi pari atenció i anoti les característiques del dolor (intensitat, durada, moment d’aparició, símptomes afegits) i possibles causes relacionades (aliments i begudes consumits, hores de son i descans, el que s’estava fent just abans de l’aparició del dolor).
  • Tractament adequat de les crisis de dolor. Té en compte el tipus de cefalea i és proporcional a la gravetat dels símptomes i la discapacitat. Inclou l’ús d’analgèsics no específics, com els antiinflamatoris i el paracetamol. També es pot optar per analgèsics específics, com les ergotamines i els triptans.
  • Tractament preventiu, quan és necessari. Pot incloure fàrmacs antihipertensius, antagonistes del calci, antidepressius i antiepilèptics. Per prevenir les crisis en la migranya crònica s’ha mostrat efectiva la toxina botulínica en injeccions periòdiques. Altres tractaments preventius inclouen els anticossos anti-CGRP, el magnesi o la vitamina B2.

Recomanacions per a persones amb cefalea4, 9

Per prevenir o pal·liar el dolor en les persones amb cefalea es recomana fer alguns canvis en l’estil de vida, com ara:

  • Seguir una alimentació saludable i variada, i evitar saltar-se àpats.
  • Mantenir un pes saludable.
  • Fer exercici físic amb regularitat.
  • Adoptar un patró de son saludable, mantenint una rutina.
  • Manejar i reduir l’estrès.
  • Evitar el consum de tòxics com l’alcohol, el tabac i altres substàncies.
  • Evitar els desencadenants de dolor identificats.
  • Evitar l’ús excessiu de medicaments. Si amb el tractament prescrit no s’aconsegueix pal·liar o cessar el dolor, cal consultar els professionals sanitaris de referència.

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

 

 

Referències:

1Cefaleas. Organització Mundial de la Salut (OMS). Març 2024.

2Dolor de cabeza: Qué es, causas, tipos, diagnóstico y tratamientos. Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE). Consultat el maig del 2024.

3Cefalea. Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Consultat el maig del 2024.

4Manual de Práctica Clínica en Cefaleas. Recomendaciones Diagnóstico-Terapéuticas de la Sociedad Española de Neurología 2020. Societat Espanyola de Neurologia (SEN). 2020.

5III edición de la Clasificación internacional de las cefaleas. International Headache Society. 2018.

6Cefaleas o dolor de cabeza. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el maig del 2024.

7Headache. The American Journal of Medicine. Gener 2018.

8Approach to Acute Headache in Adults. American Family Physician. Maig 2013.

9Dolores de cabeza crónicos diarios. Síntomas y causas. Clínica Mayo. Juliol 2021.