L’ús del xumet té efectes perjudicials a la boca del meu fill?

En aquest post explicarem els beneficis de l’ús del xumet en els infants, com també les conseqüències que en pot tenir un ús prolongat. A més, comentarem alguns consells per intentar que el teu fill deixi el xumet.

La succió és un reflex natural dels nadons que els ajuda a sentir-se tranquils i relaxats. Oferir un xumet a un nadó molt inquiet pot ajudar a fer que es calmi i, fins i tot, pot reduir la síndrome de mort sobtada del lactant durant el primer any de vida.

Actualment, hi ha diversos corrents que no recomanen l’ús del xumet per la creença que apareguin complicacions sobretot des del punt de vista bucodental.

Però un bon ús, segons diversos estudis, pot resultar molt útil, sempre que el retirem a temps.

Beneficis de l’ús del xumet

Els beneficis principals que ofereix l’ús del xumet són:

• Ajuda a fer que el nadó agafi el son.
• Té un efecte calmant i així es redueix el plor.
• Redueix la incidència de mort sobtada.
• Els ajuda a estimular l’efecte de succió: una mena de gimnàstica en infants prematurs per adquirir prou força de succió.

L’hàbit de fer servir el xumet normalment només es torna problemàtic si continua durant anys. Afortunadament, la majoria dels infants superen l’hàbit sols abans que sorgeixin problemes dentals permanents.

La Societat Espanyola d’Ortodòncia (SEDO) en considera un ús excessiu en infants de més de 24 mesos. Si no s’allarga l’ús més d’aquest període de temps, no hi haurà efectes nocius o seran molt lleus.

Conseqüències de l’ús prolongat del xumet

Un hàbit de succió prolongat i freqüent eventualment pot provocar dents tortes i problemes de mossegada. Com més duri l’hàbit, més probable serà que el nen necessiti tractament d’ortodòncia en el futur.

Un ús excessiu més enllà de 24 mesos de durada té diferents impactes a la cavitat bucal:

• Aparició de mossegada oberta: és a dir, una falta de contacte entre les dents anteriors superiors i les dents anteriors inferiors. Les dents superiors se’n van cap endavant i les inferiors, cap enrere.
• La pressió produïda pels músculs facials i els músculs masticatoris sobre les dents pot produir mossegada encreuada, és a dir, que les dents superiors cloguin per dins de les inferiors.
• Falta de desenvolupament del paladar, que dona com a resultat un paladar molt estret i alt, fet que s’anomena paladar ogival.
• Alteracions a l’articulació temporomandibular.

Actualment, al mercat hi ha xumets amb tetines amb la part inferior plana i la part superior lleugerament arrodonida, a diferència dels xumets tradicionals, que tenen una tetina rodona o lleugerament allargada. Aquest disseny està destinat a fomentar moviments musculars més semblants als que fa l’infant durant la lactància, amb la idea que això ajudi que l’arc dental es desenvolupi amb més normalitat. Així i tot, tant els xumets anatòmics com els tradicionals augmenten el risc de problemes de mossegada si l’ús és excessivament prolongat.

Independentment de la forma que tingui el xumet, l’ideal és deixar d’utilitzar-lo del tot als tres anys d’edat.

Consells per a la retirada del xumet

Molts pares ho aconsegueixen limitant l’ús del xumet només a les hores de son i després eliminant-lo gradualment. Si el xumet ha estat un component habitual en la rutina de son de l’infant, convé substituir-ho per alguna cosa nova, com llegir un llibre o cantar una cançó. La canalla pot necessitar més abraçades, petons i consol durant la transició.

Xumar-se el dit versus fer servir xumet: quin és pitjor?

Tant el xumet com xuclar-se el dit afecten la boca de manera semblant i tots dos poden causar problemes dentals a les criatures. Però, generalment, és més fàcil treure l’hàbit del xumet en un nen que el de xuclar-se el dit. Deixar de xumar-se el polze o els dits normalment implica haver de fer recordatoris constants per part dels pares o els cuidadors, i és especialment difícil de controlar després que l’infant se’n vagi a dormir. Al contrari, el xumet es pot treure fàcilment.

En definitiva, l’ús del xumet és útil a l’hora de calmar el nadó i, fins i tot, en el seu propi desenvolupament. Pot ajudar a evitar l’hàbit de succió del dit, que té pitjors conseqüències i és més complicat d’eliminar. Si aconseguim que el nostre fill deixi d’utilitzar el xumet abans dels dos anys, les alteracions o malformacions bucodentals seran insignificants i no el condicionaran gens en l’edat adulta.

Si com pare/mare t’amoïna que l’ús del xumet en el teu fill li pugui afectar les dents, l’ideal és acudir a una visita amb l’odontopediatre, que te’n podrà proporcionar una avaluació i un assessorament i recomanar, en situacions d’hàbit de succió persistent del xumet, alternatives, com ara aparells bucals per ajudar a aturar l’hàbit.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.