Epistaxi: què s’ha de fer en cas de sagnat nasal

En aquest post explicarem què és l’epistaxi o sagnat nasal. En comentarem les causes més habituals, el maneig i el tractament d’aquests episodis, i les cures i recomanacions per prevenir-los.

La paraula epistaxi prové del grec i vol dir ‘degoteig’. Se sol utilitzar per fer referència al sagnat típic que es produeix pel nas i que és freqüent en canalla de dos a deu anys, tot i que també es pot produir en adults, especialment en gent gran.^1,2

Què és l’epistaxi?^1,3,4

L’epistaxi és l’hemorràgia produïda quan es danya la mucosa del nas pel trencament dels vasos sanguinis de les foses nasals, especialment de la part anterior i inferior del septe nasal.

Causes de l’epistaxi^1-7

La mucosa que revesteix les foses nasals és rica en vasos sanguinis fins que poden trencar-se amb facilitat, i per això l’epistaxi és una urgència freqüent en la pràctica otorrinolaringològica.

En la majoria dels casos, les hemorràgies que es produeixen en aquesta zona es poden controlar fàcilment. Però de vegades es requereix assistència sanitària i, excepcionalment, fins i tot ingrés hospitalari. En casos extrems es pot posar en perill la vida del pacient.

Acostumen a produir-se casos de propensió familiar al sagnat nasal durant la infància. A més, la debilitat dels vasos sanguinis pot propiciar que diversos factors puguin provocar el sagnat. Aquests factors inclouen:

• Petits cops
• Rascats intensos
• Rinitis
• Al·lèrgies
• Sequedat ambiental

Fins i tot, l’hemorràgia es pot produir de manera espontània. En altres casos l’epistaxi es relaciona amb l’ús de medicaments per via nasal, com els descongestius, i a causa de factors hormonals. En aquest últim cas, situacions com la menstruació, la pubertat i l’embaràs poden donar lloc a l’aparició d’epistaxi a causa d’un augment de la vascularització de la mucosa de les foses nasals, com a conseqüència dels nivells elevats d’estrògens en sang.

També s’ha apuntat a diverses patologies sistèmiques com potenciadores de l’epistaxi, incloent-hi l’alteració de la coagulació de la sang o la hipertensió arterial, tot i que és difícil establir una relació causal entre aquestes afeccions i el sagnat nasal.

Finalment, hi ha causes menys freqüents de les hemorràgies nasals, com tumors, malformacions vasculars nasals o angiomes.

Tipus d’epistaxis^2,4,5,8

Hi ha diversos tipus d’epistaxis. En funció de la gravetat es pot diferenciar:

• Epistaxi benigna: és la més freqüent. Es caracteritza pel sagnat nasal sobtat, inicialment unilateral, amb un bon estat general del pacient. Sol cedir de pressa, de manera espontània o per simple compressió.
• Epistaxi greu: suposa aproximadament el 10 % dels casos. La gravetat radica en l’abundància o la repetició dels episodis hemorràgics.

En funció d’on es produeix l’hemorràgia i, en conseqüència, per on s’exterioritza el sagnat, es pot diferenciar entre:

• Epistaxi anterior: el sagnat es produeix per les foses nasals. És la forma més freqüent en tots els grups d’edat.
• Epistaxi posterior: el sagnat es produeix per l’orofaringe.

Què s’ha de fer amb l’aparició d’epistaxi?^1,4,5,8-10

La majoria de vegades, l’epistaxi sol ser lleu i no presenta repercussions importants. El degoteig de sang pot cedir per si sol o fent maniobres de compressió o taponament.

Per tallar l’hemorràgia, la maniobra més senzilla i eficaç és prémer amb un dit el costat del nas per on surt la sang o bé fer la pinça a la part baixa del nas amb els dits índex i polze.

És recomanable que la persona que pateix l’hemorràgia estigui asseguda i amb el cap inclinat lleugerament cap endavant, en cap cas cap enrere. La compressió es pot mantenir fins a passats 20 minuts. Si després d’aquest temps l’hemorràgia no ha cedit, és aconsellable buscar assistència sanitària.

També s’ha de buscar assistència sanitària urgent si l’hemorràgia és conseqüència d’un traumatisme i s’acompanya de dolor intens o deformació del nas. Altres situacions que recomanen l’atenció sanitària inclouen:

• El sagnat és molt intens.
• La sang flueix per totes dues foses nasals o per la boca.
• El sagnat s’acompanya de vòmits amb sang deglutida.
• L’hemorràgia s’acompanya de signes que indiquen que s’està perdent molta sang, com pal·lidesa, sudoració, mareig o esvaniment.
• Si s’estan prenent medicaments anticoagulants.

Tractament de l’epistaxi^2,4,5,8

Quan no s’ha aconseguit controlar el sagnat nasal amb la maniobra de compressió descrita anteriorment, cal buscar atenció sanitària.

En aquests casos, el tractament per a l’epistaxi depèn de les causes, la localització i l’abundància del sagnat.

En atenció presencial, es procedeix a fer una valoració de l’estat general del pacient i la repercussió de l’hemorràgia.

Després de retirar els possibles coàguls de sang de les foses nasals, s’hi introdueixen unes tires de cotó impregnades amb anestèsia tòpica i adrenalina o altres vasoconstrictors. Això permet una correcta exploració i identificació del punt sagnant.

Si l’hemorràgia continua, s’ha de fer un taponament de la fosa nasal (si és possible amb una gasa estèril amarada en un antibiòtic o antisèptic), deixant un extrem de la gasa fora de l’orifici nasal perquè resulti fàcil extreure-la’n, continuant amb la pressió externa.

En els casos en què el sagnat continuï, es pot procedir a la cauterització de la zona sagnant.

En qualsevol cas, és recomanable consultar el metge quan es presenten hemorràgies nasals molt freqüents sense causa coneguda.

Cures i prevenció de l’epistaxi^1,2,5,8

Després d’haver patit una epistaxi, la zona del nas que ha sagnat està molt sensible i pot sagnar per qualsevol contacte; per això és aconsellable evitar tocar-se el nas i fer exercici físic intens o esports de contacte durant uns quants dies.

Per evitar danys per la manipulació del nas, com rascats interns o mocar-se de manera vigorosa, es recomana fer rentats nasals amb sèrum salí fisiològic o aigua de mar i mantenir les ungles curtes, amb forma quadrada i les vores llimades. També, per prevenir la sequedat ambiental, es poden fer servir humidificadors.

Si s’observa seca la mucosa nasal es podria recomanar l’aplicació de pomades intranasals vaselinades amb vitamina A o àcid hialurònic.

En els casos en què es produeixin infeccions, com la colonització bacteriana per Staphylococcus aureus, amb aparició de crostes característiques, l’aplicació de pomades intranasals antibiòtiques o antisèptiques contribueix a la reducció de la inflamació nasal i pot ser tan efectiva com la cauterització.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Epistaxis (sangrado nasal). Associació Espanyola de Pediatria. En Familia AEP. Desembre 2019.

²Guía de manejo de epistaxis. Guías ACORL para el manejo de las patologías más frecuentes en Otorrinolaringología. Consultat el febrer del 2024.

³Epístaxis. Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Consultat el febrer del 2024.

⁴Libro virtual de formación en ORL. Cap. 50. Epistaxis y cuerpos extraños nasales. Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Patologia Cervicofacial (SEORL-PCF). Consultat el febrer del 2024.

⁵Epistaxis. The New England Journal of Medicine. Març 2021.

⁶Is epistaxis associated with arterial hypertension? A systematic review of the literature. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology. Febrer 2014.

⁷Syndromes that predispose to epistaxis. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology. Gener 2019.

⁸Tratamiento de la epistaxis en Atención Primaria. Formación Activa en Pediatría de Atención Primaria (FAPap). 2014, vol. 7, núm. 2.

⁹Actuación ante una epistaxis. Elsevier. Abril 2000.

¹⁰Manejo de epistaxis en pacientes con terapia antitrombótica. Revista ORL. Agost 2021.