Creus que tens al·lèrgia a algun aliment? T’expliquem què has de fer

Què són les al·lèrgies alimentàries, quins tipus n’hi ha i com es diagnostiquen i es tracten són els temes que s’abordaran en aquest post. 

Amb motiu del Dia Mundial de les Al·lèrgies ens centrarem en les al·lèrgies alimentàries, un problema que afecta el 4-6 % dels infants i l’1-3 % dels adults. Aquest percentatge més baix en els adults en comparació amb la canalla es deu al fet que, tot i que no hi ha tractament, en algunes persones les al·lèrgies desapareixen amb el pas dels anys.^1,2

Què és una al·lèrgia alimentària? 

Una al·lèrgia alimentària és una reacció del sistema immunitari a la ingestió d’un aliment que conté una substància, generalment una proteïna, que l’organisme percep com a nociva. La reacció a la substància al·lergògena pot provocar des de picors o símptomes digestius fins a símptomes greus, o fins i tot una reacció anafilàctica, una reacció al·lèrgica molt greu que pot posar en risc la vida de la persona afectada.^2,3 

Hi ha dos tipus d’al·lèrgia alimentària:^1,2 

• Al·lèrgia mitjançada per anticossos IgE: la reacció al·lèrgica es produeix perquè el sistema immunitari allibera immunoglobulines E, un tipus d’anticòs que neutralitza la substància que causa l’al·lèrgia i desencadena l’alliberament d’histamina i altres substàncies químiques responsables dels símptomes de la reacció al·lèrgica. Els símptomes, d’intensitat variable, apareixen al llarg de les dues hores següents a l’exposició a l’aliment. 
• Al·lèrgia no mitjançada per anticossos IgE: la reacció s’observa entre 2 i 48 hores després d’ingerir l’aliment causant i es manifesta principalment amb símptomes digestius. 

Les al·lèrgies alimentàries més freqüents en els menors de cinc anys són les al·lèrgies a:³ 

• La llet de vaca
• L’ou
• El peix i el marisc

A partir dels cinc anys són més freqüents les al·lèrgies a:³

• Les verdures i hortalisses 
• Els llegums (llentia, soja)
• La fruita (albercoc, cirera, préssec, pruna)
• Fruita seca (cacauet, ametlla, nou, avellana)

A partir dels 15 anys, l’al·lèrgia alimentària per pol·len és la més freqüent. Es produeix per la contaminació encreuada d’alguns aliments, especialment fruita i verdura crua o fruita seca, que contenen proteïnes comunes amb alguns pòl·lens. Els símptomes de l’al·lèrgia per pol·len són semblants als de qualsevol al·lèrgia alimentària, però els pacients que pateixen aquest tipus d’al·lèrgia sovint poden tolerar l’aliment problemàtic si es cuina o s’escalfa, ja que la calor desnaturalitza les proteïnes i l’al·lergen causants de la reacció encreuada.^3,4 

Diferents pòl·lens es relacionen amb diferents al·lèrgies a aliments, com ara:⁴ 

• Pol·len de bedoll: poma, ametlla, pastanaga, api, cirera, avellana, kiwi, préssec, pera i pruna.
• Pol·len de gramínies: api, meló, taronja, préssec i tomàquet.
• Pol·len d’ambrosia: plàtan, cogombre, meló, llavors de gira-sol i carbassó.

De vegades, les al·lèrgies alimentàries es poden confondre amb les intoleràncies alimentàries. Encara que també causen símptomes digestius com dolor abdominal, nàusees, vòmits o diarrea, les intoleràncies no són conseqüència d’una reacció immunitària, sinó que estan ocasionades per deficiències enzimàtiques, com ara la intolerància a la lactosa, i la persona afectada sovint pot tolerar petites quantitats de l’aliment problemàtic.^2,3 

Símptomes d’una al·lèrgia alimentària 

Els símptomes de les al·lèrgies alimentàries varien en funció del tipus d’al·lergen i l’edat i el grau d’hipersensibilitat del pacient, i poden provocar símptomes de lleus a molt greus que, generalment, apareixen des de minuts fins a dues hores després d’ingerir l’aliment causant.^2,4 

Els símptomes més comuns són:² 

• Formigueig o picor a la boca
• Urticària, prurit o èczema
• Inflor d’algunes parts del cos, especialment els llavis, la cara, la llengua i la gola
• Congestió nasal o dificultat per respirar
• Dolor abdominal
• Diarrea
• Nàusees i vòmits
• Marejos o desmais

Una al·lèrgia alimentària també pot provocar una anafilaxi, un tipus de reacció al·lèrgica molt greu que, si no es tracta a temps, posa en risc la vida. Una reacció anafilàctica es caracteritza pels signes i els símptomes següents:²

• Estrenyiment i constricció de les vies aèries 
• Dificultat per respirar
• Inflamació de la glotis i sensació de nus a la gola 
• Acceleració del pols
• Mareig i atordiment 
• Pèrdua del coneixement

Com es diagnostica una al·lèrgia alimentària^3-5 

De vegades, les al·lèrgies alimentàries són difícils de diagnosticar, ja que es poden confondre amb altres afeccions digestives, sobretot si els símptomes són lleus o es produeixen en infants. Per això, per determinar si es tracta d’una al·lèrgia alimentària, cal anar al metge per fer les proves diagnòstiques necessàries. 

Les proves més habituals per al diagnòstic d’una al·lèrgia alimentària són les següents:

• Proves cutànies: es posen unes gotes de diferents líquids que contenen petites quantitats de diferents al·lèrgens sobre l’avantbraç i s’escarifica la zona perquè l’al·lergen penetri a la pell. La prova es considera positiva si, al cap d’uns minuts, la favassa que apareix a la pell té una mida determinada. 
• Proves d’IgE sèrica específica per a l’al·lergen: és una anàlisi de sang que permet quantificar i demostrar amb precisió la presència d’anticossos específics per a un al·lergen determinat. 
• Prova de provocació: s’ha de fer sota control mèdic i consisteix a ingerir l’aliment sospitós per exposar l’organisme directament a l’al·lergen per veure’n la reacció. 
• Dieta d’eliminació: consisteix aevitar la ingesta de l’aliment sospitós fins que els símptomes desapareguin i, passat un temps, tornar-lo a introduir per veure si la reacció al·lèrgica reapareix. Aquesta prova s’ha de fer amb supervisió mèdica. 

Què cal fer enfront d’una al·lèrgia alimentària^3,5 

En cas que tinguis una al·lèrgia o sospitis que pots ser al·lèrgic a un aliment, el primer que has de fer és evitar-lo. A més, has d’anar al metge perquè t’orienti respecte de les pautes que has de seguir, que poden incloure: 

• Medicació: antihistamínics, corticoides tòpics o altres fàrmacs que ajuden a alleujar-ne els símptomes. 
• Desensibilització: menjar una petita quantitat de l’aliment cada dia, sempre de manera controlada i amb la supervisió de l’al·lergòleg, per anar adquirint-hi tolerància. 
• Epinefrina injectable: per a les reaccions greus o la urticària generalitzada. Les persones amb al·lèrgies greus l’han de portar sempre a sobre i saber com utilitzar-la. Després d’administrar-la cal anar a l’hospital. 

En cas que els símptomes siguin lleus i només apareguin en una part del cos, és possible que no requereixin tractament. 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.  

Referències: 

¹Alergias e Intolerancias alimentarias. Govern d’Espanya. Consultat l’abril del 2023. 

²Alergia alimentaria. Mayo Clinic. Desembre 2021. 

³Alergia alimentaria. Clínica Universitat de Navarra. Consultat l’abril del 2023. 

⁴Alergia a los alimentos. Manual MSD. Octubre 2020. 

⁵Alergia alimentaria. Medline Plus. Octubre 2020.