Com explico al meu fill que tinc una malaltia greu?

En aquest post parlarem sobre com abordar el comunicat d’una malaltia greu a un nen, en quin moment és adequat fer-ho saber als teus fills, què hem d’explicar d’una malaltia greu i com podrien reaccionar o quins problemes podrien tenir els teus fills per assumir aquesta realitat, en funció de l’edat. 

Quan es diagnostica una malaltia greu, pot ser que a la persona afectada li calgui temps per poder assimilar-ho. Però és important que, quan se senti preparada, comparteixi la informació amb els més joves de casa. És possible que ells mateixos ja hagin percebut que alguna cosa no va bé, però necessiten informació per poder afrontar la situació.¹

La importància de la comunicació

Quan els menors perceben que alguna cosa no va bé, poden sentir por i confusió. Compartir-hi informació els permetrà afrontar millor les situacions difícils. Encara que la veritat sigui complicada d’abordar, mirar d’amagar-la pot generar desconfiança i més intranquil·litat.^1,2 

També és important tenir en compte que cal adaptar la informació que es vol transmetre a l’edat i les necessitats de l’infant o adolescent, perquè sigui capaç d’assimilar-la, adaptar-s’hi i aprendre a viure amb la situació que se li planteja.^1,3

Preparar-se per a la conversa

Una bona manera de començar la conversa sobre una malaltia greu és demanar al teu fill què és el que n’ha sentit i quins dubtes li sorgeixen.³ 

No evitis dir les coses pel seu nom, la sinceritat sempre és ben rebuda i és important que el nen entengui la gravetat de la malaltia. És important explicar, per exemple, on es localitza la malaltia, què implicarà el tractament, què és previsible que passi, per exemple, la fatiga extrema que pot generar una malaltia o coses més visibles, com la caiguda dels cabells si parlem del tractament de molts càncers. També hi poden haver canvis que alterin la rutina de la canalla. I, tinguin l’edat que tinguin, una preocupació que poden tenir és la por de la mort com a conseqüència de la malaltia.^1,2 

Hauríem d’abordar detalls de la malaltia que poden generar por perquè afegeixen més càrrega de preocupació.¹

Consells per parlar amb la canalla

És important tranquil·litzar els menors tot transmetent-los que:^1,4,5

• L’origen de la malaltia no té res a veure amb el que ells hagin pogut fer o deixar de fer.
• És normal sentir emocions molt intenses.
• Poden fer totes les preguntes que necessitin. 
• No estan sols.

En funció de l’edat, els infants necessiten diferents tipus i graus d’informació:¹ 

• Fins als 8 anys, no els cal gaire informació, sinó sentir-se segurs. 
• Entre els 8 i els 12 anys, es poden sentir més amoïnats per com la malaltia els afectarà la vida.
• Els adolescents poden entendre millor la seriositat de la informació. 

El suport emocional al llarg del procés

Durant el procés de la malaltia, les reaccions poden ser molt diverses. Com més gran és el nen, més pot voler tractar d’amagar els sentiments. Els adolescents poden voler quedar-se a prop del seu progenitor malalt o, al contrari, necessitar distanciar-se’n.¹  

Cal tenir present que el silenci d’un fill no vol dir falta d’interès. Pot ser que en un primer moment no tingui preguntes o que necessiti protegir-se tot ocultant els sentiments o les pors.² 

Alguns senyals que poden indicar que un nen no està portant bé la situació o que està passant un dol són:^1,3-5

• Problemes de son: dificultat per agafar el son, però també per despertar-se, o tenir malsons. 
• Símptomes físics: poden verbalitzar sensació de cansament, mal de cap o malestar general. 
• Canvi de comportament: la canalla expressa la por mitjançant la seva manera d’actuar. Poden mostrar un retrocés o regressió (un comportament d’un nen de menys edat), més agressivitat o menys capacitat d’atenció a l’escola. 
• Expressar tristesa, depressió, ansietat o por. 
• Mostrar enuig: amaga un altre tipus de sentiments i inseguretats.  

En aquests casos, involucrar l’entorn de l’infant, per exemple, l’escola, pot ser positiu per ajudar-lo a suportar la situació. 

Altres actituds que afavoreixen que el menor pugui afrontar la nova situació amb menys dificultats inclouen:^1,4,5

• Mantenir la normalitat de les rutines tant com sigui possible.
• Dedicar-li temps en exclusiva perquè se senti atès. 
• Animar-lo a preguntar tot el que li calgui saber amb confiança. 
• Abordar i parlar dels sentiments que experimenta.
• Fomentar les seves activitats extraescolars i plans amb amics. 
• Evitar que se senti sol. 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Assessorament Psicoemocional, en el qual en pots obtenir més informació.    

Referències:

¹Cómo hablar con los hijos sobre el diagnóstico de cáncer. Oncolink. Consultat el febrer del 2023. 

²¿Cómo puedo hablar con la gente sobre el cáncer? Consultat el febrer del 2023. 

³Cómo hablar con los niños sobre las tragedias y otras malas noticias. Healthy Children. 2022. 

⁴Cómo hablar con un niño sobre la enfermedad terminal de uno de sus padres. Medline Plus. Juliol 2020. 

⁵Cuando uno de tus papás tiene cáncer: Guía para adolescentes. NIH. Consultat el febrer del 2023.