Bufs cardíacs en la infància: què són i quan ens hem d’amoïnar?

Publicat:
 •
Share

Pòdcast
Nens

Bufs cardíacs en la infància: què són i quan ens hem d’amoïnar? – Adeslas Salud y Bienestar

En aquest episodi de Sin Cita Previa, abordarem el tema dels bufs cardíacs en la infància. L’auscultació cardíaca forma part de l’exploració física de la canalla quan va al pediatre. De vegades, en lloc dels típics batecs rítmics del cor, es detecta un soroll diferent, conegut com a buf.


Però, a què es deu l’aparició d’un buf? És sempre patològic o pot ser indicatiu d’una malaltia del cor? Cal que tots els infants a qui es detecta un buf cardíac els valori un cardiòleg? Poden fer esport i exercici físic amb normalitat? En aquest episodi de Sin Cita Previa t’explicarem tot el que has de saber sobre els bufs cardíacs.

Els bufs cardíacs són comuns en els infants, i en la majoria dels casos no indiquen cap repercussió patològica o malaltia del cor (buf innocent, funcional o fisiològic). De fet, fins al 90 % dels nens pot presentar un buf en algun moment de la infància, sense que això signifiqui un problema.

Què és un buf cardíac innocent?

Aquests bufs són sorolls extres que es produeixen quan la sang passa per les cavitats cardíaques. En la majoria dels casos, quan es descobreixen, són objecte de preocupació per als pares, però quan el pediatre els valora no solen requerir tractament ni estudis addicionals.

És important destacar que els bufs innocents són més freqüents en infants grans i acostumen a desaparèixer a mesura que creixen. En la majoria dels casos és més comú sentir-los quan el nen té febre, ja que en aquestes circumstàncies el cor bomba més quantitat de sang per minut del que és habitual. A més, aquests bufs no afecten el creixement ni la salut general de la criatura.

Quan un buf cardíac indica que hi podria haver un problema?

Hi ha casos en què els bufs cardíacs poden ser indicatius de la presència d’un problema estructural del cor. Els bufs patològics són molt menys comuns que els innocents i solen estar associats en gran manera a malformacions o cardiopaties congènites. Si el pediatre sospita que el buf és d’origen patològic, indicarà la necessitat de fer proves addicionals (proves complementàries a l’auscultació, com ara un electrocardiograma o una ecografia cardíaca) i derivar l’infant a un cardiòleg per a un diagnòstic i tractament adequats.

Com a resum, podem dir que la presència d’un buf cardíac a la infància no sempre indica una malaltia del cor. La majoria dels infants que presenten bufs innocents són sans i no requereixen tractament.

Així i tot, és important que els pediatres facin una avaluació curosa i estableixin la diferència entre els bufs innocents i els patològics per garantir la salut cardíaca de la canalla.

Coneix-ne més detalls al nou episodi de Sin Cita Previa. Escolta’l ara!

 

 

Referències:

1El meu fill té un buf al cor, de Sin Cita Previa, amb Dos pediatras en casa. Febrer 2024.