Biberó: recomanacions per preparar-lo correctament

L’alimentació del nounat és un assumpte transcendental per a la seva salut present i futura. En cas que no sigui possible la lactància materna, cal recórrer a la lactància artificial per mitjà de la preparació de biberons. En aquest post explicarem les característiques principals de les fórmules infantils i les recomanacions per preparar correctament els biberons.

Els primers mesos de vida, l’alimentació del nadó s’ha de cuidar especialment, ja que una alimentació inadequada pot causar-li alteracions en el desenvolupament. El nounat té els òrgans immadurs, gairebé no té defenses i el seu aparell digestiu no assimila els aliments amb facilitat. El tipus d’alimentació més adequada és la lactància materna i, si no, les fórmules per a lactants.¹

L’alimentació del nounat^{1, 2}

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i fins als 2 anys d’edat o més, al costat de l’alimentació complementària. La llet materna aporta tots els nutrients necessaris per a un desenvolupament sa en aquesta primera etapa, a més de determinar beneficis en la funció gastrointestinal, el sistema immune i el benestar. Així mateix, la lactància materna es relaciona amb beneficis a llarg termini, com menys probabilitat de patir sobrepès i obesitat durant la infància i l’adolescència.

Quan la lactància materna no és possible o no és l’opció desitjada, cal recórrer a la lactància artificial, per mitjà de la qual el lactant s’alimenta a partir de fórmules artificials que intenten acostar-se el màxim possible a la llet materna en la composició.

Lactància artificial^2-5

Les fórmules infantils o fórmules d’inici i de continuació són preparats alimentaris artificials destinats a l’alimentació dels lactants.

Gràcies a l’avenç tecnològic que ha permès conèixer de manera detallada la composició de la llet materna, l’objectiu del desenvolupament de fórmules artificials se centra a reproduir la composició i els efectes funcionals de la lactància materna. Així, la lactància artificial pot suplir la materna en les situacions en què aquesta no es pot produir o no de manera completa.

Les fórmules que es poden trobar al mercat han de complir les normatives europees que n’especifiquen la composició i estableixen les condicions per garantir la seguretat dels productes.

Tipus de fórmules artificials i composició^2-6

Hi ha diferents tipus de fórmules artificials en funció del moment d’administració i de la composició:

• Tipus 1. Preparats o fórmules d’inici per a lactants. Es recomanen des del naixement fins als 6 mesos. Es poden utilitzar juntament amb l’alimentació complementària fins a l’any de vida.
• Tipus 2. Preparats o fórmules de continuació. Des dels 6 mesos d’edat.
• Tipus 3. Llets de creixement com a transició a la llet de vaca. Des dels 12 mesos fins a 3 anys d’edat.

La composició de les fórmules artificials ha d’atendre les especificacions que es recullen a la legislació europea. D’aquesta manera, l’aportació energètica per a les fórmules d’inici s’ha de situar en 60-70 kcal/100 ml. La proporció de principis immediats també ha d’imitar la llet materna: 50-55 % de l’aportació calòrica en forma de greix, 35-50 % d’hidrats de carboni i 5 % de proteïnes.

Fórmules especials^{2, 7}

Les fórmules especials estan pensades per ser utilitzades en lactants que presenten alguna patologia que impedeix el consum de fórmules convencionals, per la qual cosa la seva indicació l’ha de fer el pediatre.

Aquestes fórmules introdueixen nous components que en varien parcialment la composició. Entre d’altres, es poden trobar:

• Fórmules anticòlics: contenen proteïnes sèriques parcialment hidrolitzades i menys quantitat de lactosa per facilitar la digestió del lactant.
• Fórmules antirestrenyiment: augmenten la proporció de beta-palmitat per assemblar-se a la llet materna, cosa que facilita les deposicions i en normalitza la consistència.
• Fórmules antiregurgitació: incorporen espesseïdors, com la farina de garrofa i midons, que augmenten la viscositat de la llet.
• Fórmules sense lactosa: indicades en lactants amb intolerància a la lactosa.
• Fórmules de proteïna de soja: per a infants amb al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca i infants de famílies vegetarianes.
• Fórmules d’hidrolitzats proteics: per a diferents tipus d’al·lèrgia.
• Fórmules de prematurs. A causa de la seva immaduresa, els nounats preterme requereixen més aportació calòrica i unes condicions nutricionals determinades per mantenir un creixement adequat.

Preparació de biberons^{2, 8-10}

Les fórmules artificials són, principalment, preparacions en pols que no són estèrils. Per això, cal mantenir unes condicions adequades d’higiene que incloguin rentar-se les mans abans de preparar-los i complir un seguit de pautes que minimitzin l’aparició d’infeccions.

La contaminació de llets en pols es relaciona principalment amb els bacteris:

• Cronobacter sakasakii. Afecta especialment nadons prematurs i immunodeprimits. Es relaciona amb brots de meningitis i enteritis.
• Salmonella enterica. Es relaciona amb la contaminació durant la manipulació de la llet.

La higiene adequada i la reconstitució dels preparats en pols amb aigua a una temperatura superior a 70 C poden acabar amb aquests bacteris.

Condicions higièniques per preparar biberons

La preparació de biberons ha de respectar unes condicions higièniques estrictes per evitar la proliferació de microorganismes i que es produeixin infeccions:

• Cal rentar amb aigua calenta i sabó totes les peces del biberó, incloent-hi tetines, rosques, tapes, etc., i tots els utensilis que s’hagin d’utilitzar per preparar-lo. S’ha de fer servir un raspall especial per a biberons i tetines, rentar-ne tant l’interior com l’exterior i esbandir-los bé amb aigua.
• Una vegada nets, els utensilis s’han d’esterilitzar abans de preparar el biberó. L’esterilització es pot fer amb un esterilitzador comercial o bullint tots els utensilis amb aigua en una olla tapada.
• Es recomana deixar les peces esterilitzades dins de l’aparell esterilitzador o de l’olla fins al moment en què s’hagin d’utilitzar per impedir que es contaminin. Si es volen treure abans, s’han d’acoblar totes les peces i mantenir el biberó acoblat, cobert i en un lloc net.
• Cal rentar-se bé les mans i la zona que s’ha de fer servir abans de preparar el biberó.
• S’han de preparar els biberons immediatament abans de la presa i llençar-ne el que sobri.

Recomanacions per preparar biberons a casa

Perquè l’alimentació del nadó per mitjà del biberó es produeixi de manera òptima cal atendre un seguit de recomanacions, que són:

1. Afegir en primer lloc l’aigua al biberó net. Es pot utilitzar aigua de l’aixeta o aigua embotellada sense gas hipomineralitzada. Cal escalfar-la fins que comenci a bullir (es recomana 1 minut d’ebullició) i després retirar-la de la font de calor i esperar uns 3 minuts perquè l’aigua baixi fins a 70 C, temperatura suficient per destruir els bacteris presents a la llet.
2. No és recomanable fer servir el microones per escalfar l’aigua o la llet, ja que l’escalfament que es produeix no és uniforme i pot produir bosses calentes que poden provocar cremades. Tampoc no es recomana l’ús d’escalfabiberons o termos per mantenir la llet tèbia, ja que això afavoreix el creixement de microorganismes patògens.
3. Es pot utilitzar aigua freda quan no es disposi de cap mètode per escalfar l’aigua o es tracti de fórmules que contenen probiòtics; en aquest cas cal extremar les condicions higièniques.
4. A continuació, s’ha d’afegir al biberó la quantitat exacta de llet en pols, conforme a les instruccions de l’etiqueta. La proporció és una cullerada rasa de llet en pols (sense prémer ni compactar) per cada 30 ml d’aigua. En qualsevol cas, les quantitats que apareixen a les etiquetes dels preparats són orientatives. Cal atendre les necessitats específiques de cada cas i les indicacions del pediatre.
5. Seguidament, es tanca el biberó i s’agita perquè es barregi bé la fórmula amb l’aigua. S’ha de refredar ràpidament el biberó sota l’aixeta fins que la llet quedi tèbia, no calenta. Abans d’oferir el biberó al nadó se n’ha de comprovar la temperatura vessant-ne unes gotes a l’interior del canell.
6. Finalment, es recomana que l’alimentació amb biberó sigui el més natural o fisiològica possible. Això es pot aconseguir mitjançant l’anomenat mètode Kassing. Es tracta d’un mètode que facilita al nadó regular el flux de llet que surt del biberó en succionar. El nadó s’ha de posicionar verticalment, amb el biberó horitzontal, de manera que la tetina estigui plena de llet fins a la meitat. D’aquesta manera, el nadó va succionant la llet que vol, a diferència del mètode tradicional, en què el nadó està estirat i el biberó en posició vertical pràcticament no li permet aturar la presa.

En definitiva, tot i que es recomana la lactància materna els primers mesos de vida sempre que sigui possible, l’alimentació artificial és un mètode igualment vàlid, amb el qual una correcta alimentació i desenvolupament del nadó estan garantits.

D’altra banda, donar el biberó, igual que la lactància materna, és alguna cosa més que alimentar el nadó. Es tracta d’un acte íntim en què es promou el vincle afectiu, ple de mirades, carícies, braços i contacte pell amb pell.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla Neonatal i el Pla del lactant i primera infància, en els quals en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Alimentación del lactante y del niño pequeño. Organització Mundial de la Salut (OMS). Desembre 2023.

²Lactancia Artificial. Pediatría Integral. Març 2020.

³Alimentos destinados a los lactantes y niños de corta edad. Reglament (UE) núm. 609/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 12 de juny de 2013.

⁴Requisitos específicos de composición e información aplicables a los preparados para lactantes y preparados de continuación, y requisitos de información sobre los alimentos destinados a los lactantes y niños de corta edad. Reglament delegat (UE) 2016/127 de la Comissió del 25 de setembre de 2015.

⁵Actualización en fórmulas infantiles. Anales de Pediatría Continuada. Gener 2011.

⁶Global Standard for the Composition of Infant Formula: Recommendations of an ESPGHAN Coordinated International Expert Group. Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition. Novembre 2005.

⁷Fórmulas lácteas especiales. Indicaciones. Farmacia Profesional. Març 2009.

⁸Cómo preparar biberones. Salud. Comunitat de Madrid. Consultat l’abril del 2024.

⁹Consejos para preparar el biberón con seguridad. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Juliol 2013.

¹⁰Preparación de tomas y alimentación con fórmula artificial. Comissió Tècnica de Coordinació de la Informació Local de l’Hospital Universitari Príncipe de Asturias. Maig 2022.