Acompanyar un familiar o amic que acaba de ser diagnosticat de càncer

En aquest post parlarem sobre l’impacte emocional que suposa un diagnòstic de càncer, les estratègies que familiars i amics poden dur a terme per donar suport a la persona diagnosticada i els comportaments que és recomanable evitar.

El diagnòstic de càncer pot generar un fort impacte tant en la persona diagnosticada com en el seu entorn. Conèixer les emocions principals que solen produir-se en aquest context i quines actituds i comportaments són els més recomanables és clau perquè familiars i amics puguin acompanyar la persona diagnosticada i evitar que se senti sola durant el procés de malaltia.

Entendre les emocions que poden acompanyar un diagnòstic de càncer^1,3

La manera en què cada persona afronta un diagnòstic de càncer pot ser molt diferent. Es poden experimentar diverses emocions, amb canvis en la seva intensitat i segons el dia, l’hora i el moment. Per aquest motiu és important conèixer quines poden ser les emocions que es produeixen més freqüentment en aquest moment de la malaltia:

• Por. És molt possible sentir por de diferents aspectes de la malaltia, com ara el dolor o el tractament, de sentir-se malalt, d’haver de deixar de treballar o de necessitar cures Fins i tot por de morir.
• Ansietat. El diagnòstic és una circumstància nova i possiblement imprevista, i això pot generar sensació de pèrdua de control i no tenir clar si es tindrà la capacitat d’afrontar no tan sols la malaltia, sinó tots els canvis que comporta en el dia a dia, com també en la situació familiar i econòmica.
• Tristesa. El diagnòstic en certa manera és un dol. Es pot sentir que s’ha perdut la salut, que la vida ha canviat. I això pot generar tristesa, fins al punt d’afectar les ganes de fer coses, perdre la gana
• Enuig. Pot passar que la situació porti a sentir enuig, amb el càncer o fins i tot amb professionals sanitaris o amics i familiars. És una emoció que es pot arribar a produir en algú que se senti especialment frustrat o impotent per la situació que viu.
• Culpa. També pot ser que es presentin sentiments de culpa. Poden estar associats al diagnòstic, per pensar que algun comportament en el passat pot ser el desencadenant de la malaltia. També poden estar associats a l’impacte que estan generant en l’entorn perquè necessiten cures i atenció, o haver de faltar a la feina.
• Soledad. Hi ha diferents circumstàncies en què la persona diagnosticada de càncer es pot sentir sola o aïllada de la resta de persones. Si el desenvolupament de la malaltia ha portat a deixar de banda activitats en les quals se socialitzava (com anar a l’oficina o activitats de lleure), es perden contactes socials que es tenien abans. Però també pot ocórrer que sigui la mateixa persona diagnosticada qui no se senti amb ganes de parlar amb ningú. D’altra banda, les persones de l’entorn poden tenir dificultats per saber com acompanyar. Fins i tot quan l’entorn en sàpiga i pugui acompanyar, la persona es pot sentir incompresa i aïllada.

Si bé totes aquestes emocions poden aparèixer després del diagnòstic, en algunes circumstàncies podem percebre que duren massa temps, que són molt intenses, fins i tot que afecten el dia a dia. En aquests casos, pot ser recomanable acudir al professional sanitari de referència perquè ens hi assessori.

Com oferir suport emocional efectiu^1,3,4,5

Atesa la complexitat i la varietat d’emocions que es poden desenvolupar en el context del càncer, determinades pautes poden contribuir a proporcionar suport emocional i un espai segur a les persones diagnosticades de càncer. Entre aquestes pautes trobem:

• Escolta activa. Pot ser difícil saber què dir a una persona diagnosticada. Per aquest motiu pot ser més recomanable escoltar el que hagi de dir i, així, entendre com se sent i de quina manera la podem ajudar. De vegades, la persona diagnosticada s’estimarà més no parlar del que li passa o de com se sent. És important respectar els seus temps, no forçar-la a parlar i transmetre-li que és decisió seva quan és el moment de compartir.
• Proporcionar un espai segur on pugui expressar les emocions, els pensaments i les incerteses. Hi ha situacions en què acompanyar pot ser més complex, com ara les expressions d’ira o enuig, el plor o fins i tot preguntes relacionades amb la malaltia, la culpa o la mort. És important permetre aquestes expressions d’emocions i pensaments, sense sentir l’obligació de donar una resposta o solució. Mantenir-se en silenci és una bona manera d’acompanyar i donar espai per expressar-se.
• Mostrar-se atent i estar present. D’altres vegades, es pot ser un suport valuós simplement donant mostres d’interès: "Com et trobes avui?" "Et puc ajudar d’alguna manera?" "Em sap molt de greu que estiguis passant per això". Aquestes expressions, tot i que són senzilles, poden tenir molt de significat.
• Animar a consultar els dubtes amb el professional sanitari de referència. És freqüent tenir converses sobre la malaltia, els tractaments, els símptomes, etc. Si hi ha dubtes, és important acudir a fonts d’informació fiable. Es pot animar la persona diagnosticada a anotar els dubtes i les preocupacions per poder preguntar-los a la cita següent.
• Reflexionar sobre les emocions pròpies. El càncer no tan sols impacta emocionalment sobre la persona diagnosticada, també ho fa sobre el seu entorn. Fins i tot quan no es tracta d’una persona gaire propera, la situació pot generar por davant la malaltia, culpa per estar sa Hi pot haver situacions en què una persona no se senti capaç de parlar del càncer amb la persona diagnosticada. És recomanable expressar aquestes emocions amb sinceritat i, per descomptat, si cal, familiars i amics poden demanar ajuda a professionals sanitaris de l’àmbit de la salut mental.
• Respectar la privadesa. És la persona que pateix càncer qui ha de decidir quan i a qui comunicar el diagnòstic. Li podria resultar desagradable que es comuniqui a persones amb qui no vol compartir la informació, o que se sàpiga abans de sentir-se preparat per parlar-los-en.

Frases i comportaments que cal evitar^1,3,5

De la mateixa manera que hi ha pautes que poden contribuir a proporcionar un acompanyament més efectiu, també hi ha comportaments que, encara que es facin amb la intenció d’ajudar, poden generar malestar en el context del diagnòstic de càncer. Alguns són:

• Jutjar les emocions i les decisions de la persona diagnosticada. És important respectar les emocions de la persona diagnosticada, fins i tot quan a les persones que l’acompanyen els puguin resultar negatives. Proposar actituds més positives o optimistes enfront de la malaltia pot fer sentir a la persona diagnosticada que les seves emocions no són adequades o vàlides i que se senti obligada a minimitzar-les o amagar-les. Així mateix, és important respectar i donar suport a les decisions que prengui respecte del tractament, fins i tot quan no es comparteixi la mateixa opinió.
• Utilitzar frases fetes i imposar creences. De vegades hi ha la necessitat de fer sentir millor la persona diagnosticada i recórrer per fer-ho a frases fetes com "Ara toca ser fort", "Ja veuràs com ho superes" o "Hi ha gent que està pitjor". Altres vegades es comparteixen històries personals o properes relacionades amb el càncer o s’intenta mostrar comprensió amb expressions com ara "Sé com et sents". És millor, com es recomana a l’apartat anterior, preguntar i escoltar en lloc d’intentar donar respostes o solucions, i només donar opinions o explicar experiències quan es demanin. D’aquesta manera s’evita el risc de fer sentir incomoditat, malestar o incomprensió.
• Fer bromes sense saber amb seguretat com reaccionarà la persona diagnosticada. El sentit de l’humor pot ser una eina a l’hora d’afrontar la situació, però és recomanable esperar que sigui la persona amb càncer qui prengui la iniciativa a l’hora de fer ús d’aquest recurs.
• Fer comentaris sobre la seva aparença física. El tractament i l’avanç de la malaltia poden generar canvis evidents en l’aparença de la persona diagnosticada. És molt probable que la persona ja en sigui conscient i assenyalar-los pot generar malestar.

Com s’ha comentat, un diagnòstic de càncer pot afectar emocionalment tant la persona diagnosticada com el seu entorn. Les emocions que apareixen poden ser variables al llarg del temps i una part del procés d’adaptació al diagnòstic. Per aquest motiu, és recomanable proporcionar un acompanyament emocional basat principalment en l’escolta activa, l’empatia i el respecte a la persona que pateix càncer que li permeti expressar les seves emocions i sentir que té suport en tot el procés de la malaltia.

A més, si ets assegurat d'Adeslas, recorda que tens disponible els nostres Plans de prevenció i cures en càncer, on podràs obtenir més informació.

Referències:

¹Los sentimientos y el cáncer. Institut Nacional del Càncer. Novembre 2023.

²Cómo cuidar a un ser querido con cáncer. Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). Setembre 2013.

³Cuando alguien que usted conoce tiene cáncer. American Cancer Society. Juny 2021.

⁴Hablar de la enfermedad. Associació Espanyola Contra el Càncer. Consultat el febrer del 2024.