Malaltia de Crohn: en què consisteix?

En aquest article parlarem sobre la malaltia de Crohn, les seves característiques principals, incloent-hi els signes i els símptomes més freqüents, com també el seu diagnòstic i opcions terapèutiques. També explicarem algunes recomanacions i cures que cal tenir en consideració.

La malaltia inflamatòria intestinal, que inclou la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, presenta una incidència a Espanya de 16 casos por 100.000 habitants/any.D’aquests, gairebé la meitat corresponen a la malaltia de Crohn, fet que suggereix una prevalença creixent comparable a la d’altres països europeus.¹

Què és la malaltia de Crohn? ^2-7

La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria crònica del tracte digestiu que evoluciona en brots i que alterna entre períodes simptomàtics i de remissió. Pot afectar des de la boca fins a l’anus, tot i que és més comú que ho faci a l’intestí prim i el còlon.

Si bé la malaltia pot aparèixer a qualsevol edat, es diagnostica amb més freqüència entre els 20 i 30 anys. En els casos d’inici precoç, la susceptibilitat genètica hi té un paper més rellevant, amb un terç dels pacients que hi debuten abans dels 18 anys. Un segon pic d’incidència s’observa entre els 50 i 60 anys.

Causes de la malaltia de Crohn ^{3, 4, 6-11}

La causa exacta de la malaltia de Crohn no es coneix, però se sap que és el resultat de la interacció entre la persona afectada i el medi ambient, i involucra la microbiota intestinal, el sistema immunològic, la genètica i factors ambientals específics. Diverses investigacions han demostrat que, en comparació amb individus sans, els pacients amb malaltia de Crohn presenten una disminució en la diversitat i l’estabilitat de les espècies que formen la microbiota intestinal. Una de les troballes més consistents és la reducció de Faecalibacterium prausnitzii, un bacteri amb propietats antiinflamatòries, juntament amb un augment relatiu d’Escherichia coli.

Entre els factors de risc de la malaltia hi ha el tabaquisme, que duplica la probabilitat de desenvolupar-la i pot influir en la seva evolució clínica.

Segons la hipòtesi de la higiene, la millora en les condicions sociosanitàries s’associa amb més risc de malaltia, fet que explica la seva alta prevalença en països desenvolupats i zones urbanes en comparació amb àrees rurals.

Altres factors que s’inclouen són: l’ús d’antibiòtics en la infància, els anticonceptius orals, els antiinflamatoris no esteroidals i els antecedents de gastroenteritis aguda. La reducció de la fibra dietètica i l’augment dels greixos saturats en la dieta també s’han associat amb l’augment del risc.

Signes i símptomes de la malaltia de Crohn ^{2, 4-9, 12}

La malaltia de Crohn és una condició inflamatòria intestinal heterogènia, amb presentacions clíniques que varien segons l’edat d’inici, la localització i el comportament de la malaltia. L’aparició dels símptomes, la durada i la intensitat depenen de la localització i l’extensió de la zona afectada. Es manifesta per afectació de la mucosa de manera discontínua a la paret intestinal. De fet, és freqüent trobar zones d’inflamació que s’intercalen entre porcions sanes a l’intestí prim i el còlon. La malaltia de Crohn és una patologia crònica en què els símptomes apareixen de manera intermitent. És a dir, en períodes de brot (fase activa) que s’intercalen amb etapes en què els símptomes estan en remissió (fase inactiva).

Els signes i símptomes més comuns en la malaltia de Crohn inclouen:

• Diarrea.
• Dolor abdominal.
• Pèrdua de pes.

Els símptomes sistèmics que acostumen a ser-hi presents inclouen:

• Malestar.
• Fatiga i debilitat.
• Falta d’apetit.
• Febre.

Altres signes i símptomes que poden estar presents inclouen:

• Nàusees i vòmits.
• Aparició de sang a les femtes (rectorràgia).

A més de l’abast gastrointestinal, en la malaltia de Crohn poden aparèixer manifestacions extraintestinals, en què altres òrgans i teixits es veuen afectats, principalment del sistema musculoesquelètic, però també es poden presentar afeccions a la pell, els ulls, el tracte biliar i els pulmons, entre d’altres.

En el transcurs i l’evolució de la malaltia de Crohn hi pot haver complicacions, tant intestinals com extraintestinals. Per exemple: obstrucció intestinal, fístules (les més freqüents són les perianals), fissures anals, úlceres i perforacions intestinals, càncer de còlon, desnutrició, afeccions articulars, patologies cutànies, condicions inflamatòries de l’ull, afecció hepatobiliar i trombosi venosa profunda.

Diagnòstic i tractament de la malaltia de Crohn ^{2, 3, 6, 7, 9, 11, 13, 14}

El diagnòstic es fa a partir de la història clínica i de diferents proves que inclouen analítica de sang, estudi de les femtes, proves d’imatge i endoscòpia digestiva.

Pel que fa a les proves d’imatge, són preferibles l’ecografia i la ressonància magnètica, exemptes de radiacions ionitzants. L’endoscòpia amb biòpsia és imprescindible en tots els casos per confirmar la presència de la malaltia.

Com que es tracta d’una malaltia crònica, no es disposa d’un tractament amb capacitat de guarir-la definitivament. Les opcions de tractament que hi ha disponibles tenen l’objectiu d’aconseguir el control de la inflamació intestinal, pal·liar els símptomes i remetre els brots per assegurar el maneig de la malaltia i una millor qualitat de vida de les persones que la pateixen.

En aquest context es poden establir tres grans grups de tractaments per a la malaltia de Crohn:

• Tractament farmacològic: inclou medicaments antiinflamatoris i immunosupressors. En alguns casos, la teràpia més efectiva per a la malaltia de Crohn moderada-severa és la indicació de fàrmacs biològics que actuen blocant l’acció de molècules clau de la inflamació.
• Tractament nutricional: el maneig nutricional de la malaltia de Crohn s’adapta a les fases de la malaltia i busca mantenir una dieta saludable i equilibrada durant els períodes de remissió, evitant aliments que en puguin agreujar els símptomes.
  Durant els brots lleus i moderats es recomana una dieta fraccionada, de digestió fàcil, baixa en fibra insoluble, baixa en lactosa o sense i una hidratació adequada.
  En moments de brot sever es pot requerir nutrició enteral o parenteral per proporcionar repòs gastrointestinal i reduir la inflamació.
• Tractament quirúrgic: la cirurgia està indicada per resoldre complicacions, facilitar la recuperació del pacient i millorar la resposta a tractaments posteriors. Es fa en situacions com l’estenosi amb símptomes obstructius, fistulització perianal amb complicacions infeccioses, displàsia o càncer.

En qualsevol cas, cada pacient s’ha d’avaluar de manera individualitzada i, per tant, la tria del tractament pot ser molt diferent d’una persona a l’altra. En la majoria dels casos cal combinar diferents tipus de tractament.

Recomanacions i cures per a persones amb malaltia de Crohn  ^{9, 11, 13-15}

Entre les recomanacions i cures que han de seguir les persones amb malaltia de Crohn hi ha:

1. Acudir a les cites i revisions programades: és recomanable respectar les visites regulars amb l’equip sanitari responsable per poder avaluar i controlar l’evolució de la malaltia i ajustar el tractament segons calgui.
2. Adhesió terapèutica: és important complir la prescripció pautada i les recomanacions indicades per l’equip sanitari responsable per mantenir la remissió clínica i millorar la qualitat de vida.
3. Revisar l’estat vacunal i promoure la vacunació: es recomana completar el calendari d’immunitzacions, ja que les persones amb malaltia de Crohn poden presentar més risc d’infeccions i que aquestes cursin de manera més greu. També és recomanable que els convivents tinguin actualitzat el calendari vacunal.
4. Deixar de fumar: el tabac resulta perjudicial en l’evolució i el pronòstic de la malaltia.
5. Pel que fa a les recomanacions dietètiques i nutricionals, cal tenir en consideració:
   • Mantenir un pes adequat: s’ha d’evitar el sobrepès i l’obesitat.
   • Menjar en un ambient relaxat: cal evitar les presses a l’hora de menjar.
   • Fraccionar l’alimentació: és recomanable ingerir petites quantitats, però amb més freqüència (4-6 ingestes al dia).
   • Mantenir un horari regular: no poden saltar-se àpats.
   • Mantenir-se hidratat: principalment amb aigua, però també amb brous, gelatines i infusions.
   • Aliments i begudes que cal evitar: brioixeria industrial i aliments amb un alt contingut en sucres refinats, begudes amb gas, begudes amb cafeïna o alcohol. A més, alguns components alimentaris s’han associat amb reaccions adverses en les persones amb malaltia de Crohn, entre els quals s’inclouen la caseïna (proteïna present en lactis), el gluten (present al blat, l’ordi, el sègol i els seus derivats), el blat de moro, el llevat i algunes fruites i vegetals. També es pot recomanar reduir o evitar la lactosa, en funció del brot i en cas d’intolerància.
   • Diari d’aliments: és recomanable portar un registre dels aliments per poder identificar els que no es posen bé o n’agreugen la simptomatologia. Aquesta informació, a més, resulta molt útil a l’equip sanitari.
   • Si cal, també es pot prescriure la suplementació de vitamines i oligoelements en casos de deficiències nutricionals.
6. Fer activitat física de forma regular: pot millorar l’estat nutricional i la resposta immunològica, i ajuda a reduir l’estrès.
7. Promoure l’educació contínua sobre la malaltia: és fonamental que els pacients comprenguin l’abast de la malaltia i les opcions de tractament disponibles.
8. Cuidar la salut mental: l’ansietat i la depressió es presenten amb freqüència en les persones amb aquesta malaltia per les repercussions físiques i suposen un factor desencadenant dels brots. Fer exercicis de relaxació i respiració pot ajudar a manejar l’estrès.
9. Buscar suport: la malaltia també pot impactar limitant la vida social de les persones. Involucrar familiars i amics i acudir a grups de pacients pot resultar d’ajuda per disminuir l’aïllament social, proporcionar suport emocional i millorar la qualitat de vida.

En conclusió, les persones amb malaltia de Crohn poden portar una vida plena si adopten un estil de vida saludable i disposen de les cures adequades. Per aquesta raó, és fonamental acudir a les cites i revisions programades amb l’equip sanitari responsable i seguir les indicacions i recomanacions proporcionades per millorar el control i l’evolució de la malaltia i promoure la qualitat de vida.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Incidence, Clinical Characteristics and Management of Inflammatory Bowel Disease in Spain: Large-Scale Epidemiological Study. Journal of Clinical Medicine. Setembre 2022.

²Enfermedad de Crohn. Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica. Gener 2020.

³Crohn’s disease. The Lancet. Novembre 2012.

⁴Crohn Disease: Epidemiology, Diagnosis, and Management. Mayo Clinic Proceedings. Setembre 2022.

⁵Resumen de la enfermedad de crohn. Crohn’s & Colitis Fundation. Consultat el desembre del 2024.

⁶Enfermedad de Crohn. Protocols de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEPED). Consultat el desembre del 2024.

⁷Crohn’s disease. The Lancet. Abril 2017.

⁸Enfermedad de Crohn. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Octubre 2024.

⁹Enfermedad de Crohn. Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Consultat el desembre del 2024.

¹⁰Microbiota intestinal y salud. Gastroenterología y Hepatología. Agost-setembre 2021.

¹¹Abordaje integral del paciente con enfermedad de Crohn. Enfermería Comunitaria. Agost 2022.

¹² Extraintestinal Manifestations of Inflammatory Bowel Disease: Current Concepts, Treatment, and Implications for Disease Management. Gastroenterology. Octubre 2021.

¹³Enfermedad de Crohn. Diagnóstico y tratamiento. Mayo Clinic. Octubre 2024.

¹⁴Recomendaciones nutricionales para la enfermedad inflamatoria intestinal. Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). Consultat el desembre del 2024.

¹⁵Alimentación, dieta y nutrición para la enfermedad de Crohn. National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases (NIDDK). Novembre 2016.