Tens una malaltia inflamatòria intestinal? Segueix aquestes recomanacions nutricionals

Publicat:
 •
Share

Alimentació
Nutrició

Descobreix les millors recomanacions per a la malaltia inflamatòria intestinal – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post explicarem què són les malalties inflamatòries intestinals (MII), quins en són els símptomes principals i com l’alimentació pot ajudar a alleujar-los.

Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal, parlarem sobre la importància d’una alimentació adequada per a aquests pacients. Seguint una dieta saludable s’evita el risc de desnutrició i el dèficit de nutrients, fet que permet aconseguir millores clíniques. Això no vol dir que s’hagi de seguir una dieta específica per a l’MII, si no és que hi ha un brot, cas en què cal seguir les recomanacions específiques pautades per l’equip sanitari de referència.1,2 

Què és la malaltia inflamatòria intestinal (MII) i quins tipus n’hi ha?

Les malalties inflamatòries intestinals són un seguit de trastorns crònics que provoquen inflamació del tub digestiu i es caracteritzen per una evolució en brots. Aquestes patologies poden produir des de símptomes lleus fins a complicacions greus,2,3 però els símptomes més habituals són:2 

  • Diarrea.
  • Cansament.
  • Dolor i còlics abdominals.
  • Presència de sang a les femtes.
  • Falta de gana.
  • Pèrdua de pes involuntària, que podria revestir gravetat si:1 
    • La pèrdua de pes és superior al 10-15 % del pes corporal en sis mesos.
    • L’IMC és inferior a 18,5 kg/m2.
    • L’albúmina en sang (una proteïna) és inferior a 30 g/L.

Els dos tipus principals de malaltia intestinal inflamatòria són:2

  • Malaltia de Crohn: patologia en què s’inflamen les capes més profundes de l’intestí prim. De vegades també pot afectar l’intestí gruixut o més rarament el tracte gastrointestinal superior. 
  • Colitis ulcerosa: malaltia que provoca inflamació i úlceres a la membrana que recobreix el còlon i el recte. 

Importància de la nutrició en l’MII

No hi ha evidències que existeixi una relació directa entre l’alimentació i les malalties inflamatòries intestinals, però els factors següents poden contribuir a augmentar o disminuir el risc de brots:1,3 

  • La malnutrició: la desnutrició empitjora la funció del sistema immunitari, endarrereix el guariment de les mucoses i en disminueix la funcionalitat, i per això cal un pla nutricional adequat per prevenir-la. 
  • El dèficit de ferro: de vegades són necessaris suplements de ferro per normalitzar les reserves d’aquest mineral i equilibrar els nivells d’hemoglobina. 
  • Les proteïnes: la ingesta de proteïnes ha d’augmentar a 1,2-1,5 g/kg al dia, ja que els requeriments augmenten quan es produeix un brot. Durant les fases de remissió el consum de proteïnes és semblant al de la població general.
  • Pèrdua de micronutrients: cal aportar suplements de vitamines i minerals per compensar les pèrdues provocades per les diarrees i la mala alimentació. 

Durant els períodes de remissió, no cal mantenir una dieta pautada, però es recomana mantenir una alimentació saludable i variada.1,4 

  • Fes entre quatre i sis àpats al dia: adopta com a hàbit fer àpats petits al llarg del dia, i evitar saltar-te’ls. 
  • Mantingues una bona hidratació: es recomana beure entre quatre i sis gots d’aigua al dia per mantenir un funcionament correcte de l’organisme. 
  • Menja en un ambient relaxat: amb uns horaris establerts i sense pressa.
  • Evita el consum de sucres i carbohidrats refinats: són un factor de risc de desenvolupament d’una MII.
  • Prioritza la fruita, la verdura i els aliments rics en àcids grassos omega-3 (peix blau): aquests aliments podrien disminuir el risc de brots. També es recomana evitar els que aporten àcids grassos omega-6 (carn, embotit, fruita seca i olis de llavors). 

A més, és molt recomanable fer exercici aeròbic d’intensitat mitjana o baixa, però de llarga durada, per evitar la pèrdua de massa i de rendiment muscular.1 

En cas de patir un brot, es recomana:4 

  • Si és lleu: mantenir una dieta fraccionada i fàcil de digerir, una hidratació adequada, consumir aliments sense gaire contingut de fibra i amb un contingut baix en lactosa. 
  • Si és moderat: igual que en els brots lleus, cal mantenir una bona hidratació i una alimentació fraccionada, però la dieta no pot contenir lactosa i es recomana consumir aliments astringents (arròs, patata, pastanaga i poma cuita).
  • Si és sever: podria ser necessari un ingrés hospitalari i suport nutricional artificial, com begudes o fórmules nutritives, o alimentació per sonda o via venosa.

En definitiva, no es tracta, com hem dit, que els pacients amb MII segueixin una dieta específica, però sí que és important controlar l’alimentació per aconseguir una aportació calòrica i de nutrients adequada i evitar la desnutrició, especialment en la població infantil.3 

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de Nutrició, en el qual en pots obtenir més informació.   

 

 

Referències: 

1Guía ESPEN: Nutrición clínica en la enfermedad inflamatoria intestinal. Nutrición Hospitalaria. Novembre 2022. 

2Enfermedad inflamatoria intestinal. Mayo Clinic. Gener 2023. 

3Nutrición en enfermedad inflamatoria intestinal. Nutrición Hospitalaria. 2016.

4Recomendaciones nutricionales para la enfermedad inflamatoria intestinal. SEEN. Consultat el febrer del 2023.