Arrítmia cardíaca: en què consisteix?

En aquest post indagarem la naturalesa de les arrítmies cardíaques, els diferents tipus d’arrítmies i també el seu diagnòstic i tractament.

Les arrítmies cardíaques són freqüents a tots els grups d’edat i es poden produir tant en el context d’una cardiopatia subjacent com en cors estructuralment normals. Per això, són motiu habitual de consulta mèdica i una de les patologies que provoca més intranquil·litat.^1,2

Com funciona el batec del cor?³

La contracció del cor es produeix per bombar sang a tots els òrgans i teixits de l’organisme. Aquestes contraccions o batecs tenen l’origen en els impulsos elèctrics que fan que els compartiments cardíacs (les aurícules i els ventricles) es contraguin de manera harmonitzada i rítmica.

La freqüència cardíaca (FC) normalment oscil·la entre 60 i 100 batecs per minut (bpm). La seqüència del batec comença amb un impuls elèctric creat al nòdul sinusal, situat a l’aurícula dreta. A continuació, passa per les aurícules al nòdul auriculoventricular, situat a la unió de les aurícules amb el ventricles, i arriba als ventricles pel feix de His (un grup de fibres encarregades de transmetre l’impuls elèctric). Finalment, l’estímul es transmet pels ventricles a través de les fibres conductores que constitueixen el sistema de Purkinje. Aquest impuls elèctric es tradueix en la contracció seqüencial de les diferents parts del cor.

Què és una arrítmia cardíaca?^3-5

Una arrítmia és una alteració del ritme cardíac, és a dir, un batec irregular o anormal del cor.

Algunes de les arrítmies que es produeixen poden ser incòmodes, però no tenen cap transcendència patològica. No obstant això, altres són indicatives de problemes greus que poden posar en risc la vida de la persona.

La gravetat de les arrítmies cardíaques depèn, principalment, de la presència o absència d’una cardiopatia estructural.

Pel que fa al risc de patir un infart per causa d’una arrítmia, habitualment és l’infart el que provoca l’aparició d’una arrítmia i no al revés. Així doncs, el risc d’infart de miocardi en persones amb arrítmies és semblant al de la resta de la població.

Causes i tipus d’arrítmies^1-6

Les arrítmies cardíaques poden aparèixer quan l’impuls elèctric no es genera adequadament, s’origina en un lloc erroni o quan els sistemes per a la conducció elèctrica estan alterats.

La classificació de les arrítmies es pot fer tenint en compte diferents característiques:

• En funció del lloc on s’originen poden ser supraventriculars, quan s’originen abans del feix de His (a les aurícules o al nòdul auriculoventricular), o ventriculars, amb l’origen als ventricles.
• Per la manera en què es presenten es poden classificar en cròniques o paroxístiques (tenen lloc en ocasions puntuals).
• Per la freqüència cardíaca que determinen es poden classificar en lentes o bradiarrítmies, amb una freqüència per sota de 60 bpm, o ràpides o taquiarrítmies, amb freqüències superiors a 100 bpm.
  • Dins de les bradiarrítmies es pot distingir entre bradicàrdia sinusal, malaltia del nòdul sinusal i bloquejos sinoauriculars i bloquejos auriculoventriculars.
  • Les taquiarrítmies poden ser supraventriculars, quan es produeixen a les aurícules o al nòdul auriculoventricular. Dins d’aquestes es poden distingir l’arrítmia sinusal respiratòria, la taquicàrdia sinusal, les contraccions auriculars prematures i les taquicàrdies supraventriculars.
    • Dins de les taquicàrdies supraventriculars hi ha: taquicàrdia auricular, fibril·lació auricular, aleteig o flutter auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars.
  • ​​​​​​​​​​​​​​D’altra banda, les taquiarrítmies també es poden produir als ventricles: taquiarrítmies ventriculars, que engloben les contraccions ventriculars prematures o extrasístoles ventriculars, taquicàrdia ventricular no sostinguda, taquicàrdia ventricular sostinguda i fibril·lació ventricular.

Simptomatologia de les arrítmies^{3, 5}

Les arrítmies poden ser asimptomàtiques i detectar-se casualment quan es fan proves o revisions mèdiques, o causar diferents símptomes, com ara:

• Palpitacions
• Mareig
• Síncope
• Dolor toràcic
• Falta d’aire
• Fatiga
• Pèrdua de coneixement

Diagnòstic de les arrímies³

El diagnòstic consisteix a identificar l’existència d’una alteració en l’activitat elèctrica del cor.

La prova diagnòstica de referència és l’electrocardiograma, però es poden utilitzar altres proves, com el Holter, que registra l’activitat elèctrica cardíaca durant un o més dies.

Quan se sospita que hi ha una arrítmia relacionada amb l’esforç físic es pot fer una prova d’esforç (ergometria).

També es pot estudiar en profunditat el sistema de conducció cardíac mitjançant un estudi electrofisiològic. Això permet registrar l’activitat elèctrica cardíaca i estimular el cor per reproduir arrítmies de manera controlada.

Per esbrinar si hi ha cap alteració estructural del cor associada a l’arrítmia es pot fer una ecocardiografia.

Tractament de les arrítmies^{3, 5, 7}

L’objectiu principal del tractament és normalitzar els batecs cardíacs.

Les diferents opcions de tractament de les arrítmies inclouen medicaments, dispositius com marcapassos o procediments quirúrgics. La tria depèn del tipus d’arrítmia, les causes i les característiques de la persona.

En casos de risc d’arrítmies potencialment mortals es pot implantar un desfibril·lador. Es tracta d’un dispositiu semblant a un marcapassos, però amb la capacitat d’administrar descàrregues elèctriques des de dins del cor que poden atallar arrítmies que posin la vida en risc.

De tota manera, cal destacar que un estil de vida saludable per al cor pot ajudar a prevenir els danys cardíacs que podrien desencadenar certes arrítmies i reduir el risc de complicacions. Algunes recomanacions inclouen:

• Mantenir un pes saludable.
• Portar una alimentació equilibrada rica en aliments vegetals.
• Fer activitat física de manera habitual.
• Manejar l’estrès.
• No fumar o deixar de fer-ho.
• Limitar o evitar el consum d’alcohol.

Què s’ha de fer en cas d’arrítmia?^{4, 7}

Quan s’identifica una arrítmia, o s’està en repòs i la velocitat del cor es dispara i apareixen símptomes com palpitacions, marejos o pèrdua de coneixement, cal acudir al metge perquè ho valori.

En el moment que l’arrítmia té lloc, és recomanable reclinar-se si s’està marejat o se sospita que es pot patir un desmai. No s’ha d’intentar caminar ni conduir.

Pot resultar útil aprendre a prendre’s el pols o portar un dispositiu que el monitoritzi. També és recomanable que algú del nucli familiar o una persona propera conegui el mètode de reanimació cardiopulmonar (RCP).

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Mecanismos de las arritmias cardiacas. Revista Española de Cardiología. Febrer 2012.

²Recomendaciones de buena práctica clínica en arritmias. SEMERGEN - Medicina de Familia. Abril 2010.

³Arritmias. Fundació Espanyola del Cor. Consultat l’abril del 2024.

⁴Arritmias: ¿qué hacer cuando el corazón se desboca más de lo que debería? Fundació Espanyola del Cor. Agost 2017.

⁵Cardiac Arrhythmias: Diagnosis, Symptoms, and Treatments. Cell Biochem Biophys. Març 2015.

⁶Tipos de arritmias. Fundació Espanyola del Cor. Consultat l’abril del 2024.

⁷Vivir con arritmia. National Heart, Lung, and Blood Institute. Març 2022.