Tos ferina, coneguda col·loquialment com “la tos dels cent dies”

En aquest article abordarem la malaltia de tos ferina, les seves causes i simptomatologia, com també les recomanacions i les cures per manejar-la, i la importància de la vacunació.

La tos ferina és una infecció respiratòria molt contagiosa causada pel bacteri Bordetella pertussis. Aquest bacteri es transmet per via aèria i pot afectar qualsevol persona, tot i que és especialment greu en menors de 2 mesos.¹ 

Encara que la mortalitat per tos ferina hagi disminuït al llarg de les últimes dècades gràcies a la vacunació, des del 2010 els casos s’han incrementat a tot el món. Vacunar les embarassades és la millor mesura per prevenir la tos ferina greu en els nadons.¹ 

Què causa la tos ferina?^{1, 2}

La tos ferina és causada pel bacteri Bordetella pertussis, que es transmet de persona a persona a través de gotetes de flux respiratòries (gotes de Flügge) quan algú que està infectat parla, tus o esternuda.  

A l’arbre respiratori, el bacteri produeix unes toxines que danyen les cèl·lules de les vies respiratòries, fet que dona lloc a inflamació i a tos intensa.

La persona infectada pot transmetre la malaltia fins i tot encara que no en presenti símptomes. És una malaltia molt contagiosa: fins al 90 % dels convivents es poden infectar. Ni la vacuna ni el fet d’haver passat la infecció aporta immunitat de per vida i, per tant, no garanteixen no infectar-se o reinfectar-se, i la revacunació és necessària. 

Signes i símptomes de la tos ferina en canalla i adults^1-3

La simptomatologia de la tos ferina varia segons l’edat i l’etapa de la malaltia. Després d’un període d’incubació de 4 a 21 dies, la persona comença a presentar-ne signes i símptomes, i es distingeixen 3 fases d’evolució de la malaltia: catarral o prodròmica, d’estat o paroxística i de convalescència.

Fase catarral o prodròmica de la tos ferina^{1, 3}

Aquesta fase inicial pot durar entre 1 i 2 setmanes, i és molt semblant a un refredat comú, amb congestió nasal, rinorrea (mocs), esternuts, febre no gaire alta i tos. És la fase de màxima contagiositat.

Els nounats i nadons petits poden no tenir fase catarral.

Fase d’estat o paroxística de la tos ferina^1-4

Després de la fase catarral, els signes i símptomes empitjoren, i comença la fase d’estat o paroxística, que té una durada de 2 a 6 setmanes i es caracteritza pels atacs de tos intensos. Són els accessos de tots típics de la tos ferina, en què la persona es posa vermella o fins i tot blava, li costa respirar i pot arribar a vomitar. L’accés de tos pot acabar amb un estridor o “gall” inspiratori, és a dir, un xiulet que es produeix en tornar a agafar aire al final de l’atac de tos. Aquests són els coneguts com a símptomes pertússics.

Els atacs de tos poden aparèixer espontàniament o desencadenar-se pel riure, el plor, menjar o fer alguna activitat física. El nombre d’atacs al llarg del dia varia, però acostumen a ser més freqüents a la nit. Entre els episodis de tos no hi sol haver símptomes.

Fase de convalescència^1-5

Després de la fase paroxística, comença la fase de convalescència, en què la simptomatologia remet de manera gradual fins a la recuperació total. Aquest procés pot durar setmanes o fins i tot mesos, per la qual cosa la tos ferina es coneix col·loquialment com “la tos dels cent dies”.

Diagnòstic i tractament de la tos ferina^{1-4, 6, 7}

El diagnòstic de la tos ferina generalment suposa un repte, a causa de la simptomatologia inicial inespecífica i compatible amb una infecció de la via aèria superior. Per això, s’estima que és una malaltia infradiagnosticada i infranotificada, si es considera que la incidència real podria ser entre tres i set vegades més gran del que es detecta i reporta.

S’ha de sospitar tos ferina en una persona que presenta tos en accessos, de predomini nocturn, durant més de 14 dies. Aquesta sospita és més elevada si hi ha gall inspiratori o vòmits ocasionats per la tos. Per contra, si hi ha febre alta o la tos no es produeix en atacs, és molt poc probable que sigui tos ferina.

Tot i que el diagnòstic sol basar-se en la clínica, cal l’estudi microbiològic per establir un diagnòstic definitiu, que permeti instaurar precoçment un tractament adequat i mesures de profilaxi per evitar-ne la transmissió. El més habitual és agafar una mostra de la mucositat de la part posterior del nas amb un hisop (frotis nasofaringi) o mitjançant aspiració i analitzar-la al laboratori per veure si hi ha presència de Bordetella pertussis. 

A Espanya, la tos ferina es tracta d’una malaltia de declaració obligatòria (EDO).

El tractament de la tos ferina es fa amb antibiòtics que eliminen el bacteri del nas i la gola per reduir el risc de transmissió. Després dels primers 14-21 dies de la infecció ja no té efecte, motiu pel qual s’ha d’administrar al més aviat possible, en molts casos sense esperar a tenir els resultats de les proves diagnòstiques.

També s’han de tractar amb antibiòtics els convivents i els contactes estrets, n’estiguin vacunats o no, per disminuir el risc que pateixin i transmetin la malaltia si s’han infectat. A més, cal revisar-ne el calendari vacunal per valorar si s’ha de completar la pauta de vacunació o administrar-ne una dosi de reforç..

No queda clar si prendre antibiòtic escurça la durada dels símptomes, però és possible que sí que ho faci si s’administra aviat.

Recomanacions i cures per a persones amb tos ferina^{1, 2, 5-7}

Entre les recomanacions i cures que cal tenir en compte en cas de tos ferina, i que poden ajudar a potenciar el confort, hi ha:

• Evitar els desencadenants de la tos: com ara l’exercici físic, el fred, l’aspiració de secrecions nasals en els nadons, el tabac o els químics forts, entre d’altres. 
• Motivar el descans. A l’hora de dormir, adoptar una postura lleugerament incorporada ajudarà a millorar la respiració. 
• Fer rentats nasals amb sèrum salí fisiològic: ajuda a pal·liar la congestió nasal. Es recomanen especialment abans dels àpats i abans d’anar a dormir. .
• Menjar menys quantitat, però de manera més freqüent: així es disminueix el risc de vomitar amb la tos. A més, en la canalla petita ajuda a evitar que es cansin i deixin de menjar. 
• Potenciar la ingesta de líquids, si no hi ha contraindicació, per mantenir-se hidratat. 
• Es pot fer servir un humidificador per potenciar la humitat ambiental. 
• No prendre fàrmacs per a la tos: cap no ha demostrat utilitat per alleujar la tos de la tos ferina i, en general, els riscos superen els beneficis.   

Vacuna de la tos ferina^{1, 3-5}

La vacunació és la millor manera de prevenir la tos ferina. S’estima que ha ajudat a prevenir 1,3 milions de morts per tos ferina arreu del món.

En infants, la vacuna de la tos ferina s’inclou al calendari infantil d’immunitzacions; es recomana la primovacunació als 2 i 4 mesos d’edat amb reforços als 11 mesos d’edat, als 6 anys d’edat i entre els 12 i 18 anys d’edat. 

Una de les estratègies més eficients per protegir els nadons és vacunar les embarassades el tercer trimestre d’embaràs, a partir de la setmana 27 de gestació i fins a la 36, al més aviat possible dins d’aquest rang; fins i tot es pot avançar a la setmana 20 si hi ha amenaça de part prematur. Des que es vacuna les embarassades a Espanya, han disminuït els casos de tos ferina i la seva gravetat, sobretot en infants de menys de 6 mesos.

Els anticossos de la mare passen al nadó a través de la placenta i el protegeixen des de les primeres setmanes de vida fins que se’l vacuna als 2 mesos. La vacuna va perdent eficàcia, i, per tant, es recomana administrar-la en tots els embarassos. 

La vacuna és segura en l’embaràs. Estudis amb més de 150.000 embarassades vacunades el segon o tercer trimestre no han trobat que augmenti el risc de complicacions maternes ni fetals.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica, en el qual en pots obtenir més informació.

Referencias:

¹Tosferina-pertussis (whooping cough). Protocols diagnòstics i terapèutics en pediatria. Societat Espanyola d’Infectologia Pediàtrica (SEIP). Octubre 2023.

²Tosferina. Hospital General Universitari Gregorio Marañón. Juliol 2016.

³Tosferina. Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). Maig 2024. 

⁴Manual de inmunizaciones en línea de la AEP. Capítulo 39 - Tosferina. Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). Novembre 2024.

⁵Pertussis (whooping cough). British Medical Journal (BMJ). Febrer 2019.

⁶Pertussis infection in infants and children: Treatment and prevention. UpToDate. Desembre 2023.

⁷Pertussis infection in adolescents and adults: Treatment and prevention. UpToDate. Gener 2024.