Pneumotòrax: què és i quins en són els símptomes principals

En aquest article parlarem sobre el pneumotòrax pulmonar, els símptomes i les complicacions que pot provocar, com també els possibles tractaments i algunes recomanacions de prevenció i per evitar-ne la reaparició.

La pleura és una membrana doble que recobreix els pulmons, que els protegeix i contribueix a una respiració normal.

Dins de les afeccions de la pleura, el pneumotòrax representa una de les més freqüents, i és el responsable del 20 % dels ingressos en un servei de cirurgia toràcica.¹

Què és un pneumotòrax?²

La pleura està constituïda per dues membranes la pleura visceral i la parietal; entre elles hi ha una pressió negativa que manté els pulmons expandits. El pneumotòrax té lloc quan es produeix una entrada d’aire entre aquestes dues membranes, cosa que afecta la funció respiratòria i hemodinàmica de la persona i fins i tot pot comprometre la seva vida.

Tipus de pneumotòrax^1-6

Hi ha tres tipus de peumotòrax, en funció de la causa que el produeix:

1. Pneumotòrax espontani:
   • Primari: és més comú en individus sans i joves, especialment en homes prims i alts. S’associa amb la ruptura de “bul·les subpleurals”, petites bosses d’aire que es poden formar al teixit pulmonar i generar un pneumotòrax quan es trenquen, habitualment per causa desconeguda.
   • Secundari: es desenvolupa en persones amb malalties pulmonars preexistents, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), fibrosi quística, asma o infeccions com la pneumònia, entre d’altres.
2. Pneumotòrax traumàtic: es produeix com a resultat d’un cop o traumatisme al pit, sigui extern (ferides per una incisió penetrant des de l’exterior) o intern (fractures de costelles que perforen la pleura).
3. Pneumotòrax iatrogènic: ocorre com a complicació no desitjada en procediments com la ventilació mecànica, biòpsies pulmonars o intervencions quirúrgiques al tòrax.

Addicionalment, hi ha altres formes de presentació, com el pneumotòrax a tensió (que produeix un col·lapse dels principals vasos sanguinis que tornen la sang al cor, fet que pot suposar un risc vital) o el pneumotòrax catamenial (que es presenta només en dies previs o posteriors a la menstruació).

Factors de risc del pneumotòrax^{1-3, 7, 8}

En l’actualitat, encara es desconeix el procés pel qual ocorre l’entrada d’aire a la cavitat pleural, si bé hi ha algunes circumstàncies que poden augmentar la probabilitat de patir aquesta malaltia, entre les quals hi ha:

• Sexe masculí: el risc és gairebé cinc vegades més gran en homes.
• Edat: les persones joves, d’entre 15 i 34 anys, tenen més probabilitat de patir un pneumotòrax espontani primari. Així i tot, la reaparició de la malaltia es produeix més a partir dels 60 anys.
• Alçada: es produeix amb més freqüència en individus alts.
• Pes corporal: un pes baix es relaciona amb un risc més alt.
• Antecedents familiars: una història familiar de pneumotòrax es relaciona amb un risc més alt de patir aquesta patologia.
• Antecedents personals: hi ha una clara tendència a la reaparició de la malaltia amb el temps. S’estima que la recidiva del pneumotòrax espontani primari es produeix en el 30 % dels casos, mentre que en el pneumotòrax secundari se situa en el 40-56 %. Generalment, sol ocórrer dins dels sis mesos després del primer episodi. Després d’un segon pneumotòrax, i sense un tractament adequat, la possibilitat d’un tercer episodi arriba gairebé al 80 %.
• Tabaquisme: fumar cigarrets i vapejar pot augmentar unes 20 vegades el risc de desenvolupar un pneumotòrax.
• Exposició a contaminació ambiental: hi ha preocupació sobre el paper que pot tenir la pol·lució del medi ambient en l’ocurrència de pneumotòrax; cal fer més estudis per poder conèixer l’impacte de la contaminació ambiental en aquesta malaltia.

Signes i símptomes d’un pneumotòrax^1-5

Els signes i símptomes del pneumotòrax poden variar en funció de la gravetat, tot i que de vegades no són proporcionals. Podem trobar:

• Dolor toràcic de tipus “punxada”: la intensitat augmenta amb la inspiració i la tos. De vegades es pot confondre amb un infart o una angina de pit a causa de la intensitat i la localització de la molèstia.
• Dificultat respiratòria brusca.
• Taquipnea i hipoapnea: apareix una respiració ràpida i superficial.
• Tos seca i persistent, que augmenta amb el dolor.
• Cianosi o color blavós de la pell, per l’escassetat d’oxigen a la sang.

Diagnòstic i tractament del pneumotòrax^{1-3, 5, 9}

De manera habitual, la informació que aporta el pacient, juntament amb l’exploració física, són suficients per establir la sospita diagnòstica. Dins de les exploracions complementàries, la radiografia simple de tòrax acostuma a ser la prova d’elecció.

Altres proves diagnòstiques que es poden dur a terme inclouen l’ecografia o la tomografia axial computeritzada (TAC) toràcica per a certs casos concrets.

El tractament específic del pneumotòrax depèn de diversos factors, si bé els objectius que es persegueixen solen ser els següents:

• Reexpandir el pulmó perquè pugui tornar a funcionar amb normalitat.
• Alleujar la simptomatologia.
• Minimitzar les complicacions.
• Prevenir possibles episodis de repetició.

En funció de cada persona i després d’una valoració individualitzada, l’equip sanitari responsable pot optar per algun dels tractaments següents:

• Aspiració amb agulla o inserció de sonda pleural per drenar l’aire.
• Pleurodesi química: ús d’una substància per segellar els teixits que envolten el pulmó.
• Cirurgia: en la majoria dels casos es pot dur a terme mitjançant la tècnica laparoscòpica.

Recomanacions i cures en el pneumotòrax^{2, 5, 9-11}

Com hem vist, no hi ha una causa clarament identificada i relacionada amb l’aparició del pneumotòrax, però sí que hi ha recomanacions i cures per prevenir-lo i reduir el risc de repetició. Entre aquestes, cal destacar:

• Deixar de fumar.
• Abstenir-se de practicar activitats físiques que puguin produir impactes d’intensitat elevada al pit.
• Evitar els ambients carregats o amb fum.
• Beure líquids abundants, si no hi ha contraindicació.
• Mantenir una alimentació saludable i equilibrada.
• Acudir a valoració sanitària presencial de manera immediata si se sospita la presència d’un pneumotòrax.
• De manera addicional, en cas d’haver patit ja un pneumotòrax, també es recomana:
  • Fer les revisions pautades per l’equip sanitari responsable.
  • Evitar viatjar en avió, almenys, fins que hagin passat de dues a quatre setmanes des de la resolució confirmada del pneumotòrax.
  • Abstenir-se de fer busseig.
  • Evitar tocar instruments de vent.
  • Optar per fer una activitat física suau i anar-ne incrementant la tolerància de manera gradual.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Guía de práctica clínica de la Sociedad Española de Cirugía Torácica sobre el manejo de pacientes con neumotórax espontáneo. Cirugía Española. Desembre 2017.

²Neumotórax. Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Consultat l’octubre del 2024.

³Actualización del neumotórax [ABS]. Medicine - Programa de Formación Médica Continuada Acreditado. Novembre 2022.

⁴Neumotórax. Clínica Universitat de Navarra (CUN). Consultat l’octubre del 2024.

⁵Pneumothorax. JAMA Patient Page. Setembre 2017.

⁶Neumotórax catamenial: un síndrome heterogéneo. Cirugía Española. Maig 2014.

⁷Neumotórax espontáneo primario (NEP). European Lung Foundation (ELF). Abril 2023.

⁸Pneumothorax and the environment: A systematic review of the impact of air pollution and meteorology, and a meta-analysis on meteorology factors [ABS]. Environmental Pollution. Agost 2021.

⁹Neumotórax. Diagnóstico y tratamiento. Mayo Clinic. Juliol 2021.

¹⁰Precauciones de seguridad para bucear y prevención de las lesiones por buceo. Manual MSD. Versió per a públic general. Abril 2023.

¹¹ Recomendaciones al alta. Paciente con Neumotórax. Complex Hospitalari Universitari d’Albacete. Consultat l’octubre del 2024.