Hiperemesi gravídica: conseqüències per a la mare i el fetus

En aquest article abordarem la hiperemesi gravídica, les seves causes, manifestacions i quins en són els possibles tractaments i recomanacions d’autocura.

Les nàusees i vòmits són comuns al començament de l’embaràs: estan presents fins en un 70-90 % de les gestants. En general, van remetent a mesura que avança l’embaràs i es resolen, en la majoria dels casos, cap a la setmana 16-18 de gestació. L’anomenada hiperemesi gravídica n’és la manifestació més greu, i tot i que és poc freqüent, pot ocasionar pèrdues significatives de pes i deshidratació en la mare i altres conseqüències per a la salut de la gestant i el fetus.^1-4

Què és la hiperemesi gravídica?^{2-4, 5}

La hiperemesi gravídica es defineix per la presència de nàusees i vòmits intensos que provoquen incapacitat per beure i menjar prou, pèrdua de pes, hipovolèmia o disminució del líquid circulant i alteracions metabòliques en dones embarassades. Es tracta de la manifestació més greu dins de l’espectre de nàusees i vòmits gestacionals i suposa la causa més freqüent d’hospitalització durant el primer trimestre de l’embaràs.

La causa de la hiperemesi gravídica és incerta, però es considera que probablement és multifactorial i que es relaciona amb:

• Factors hormonals: derivats dels canvis en la producció i presència d’hormones com els estrògens, l’hormona gonadotropina coriònica (HCG), la progesterona i la prolactina, entre d’altres.
• Factors neurològics: diverses alteracions en el funcionament del sistema nerviós i el neurotransmissor serotonina poden provocar que l’estómac es buidi més lentament i augmentar les nàusees i els vòmits.
• Factors psicològics: l’estrès que pot generar l’embaràs mateix podria contribuir a l’aparició dels vòmits.
• Factors al·lèrgics o immunològics: per una possible reacció del sistema immunitari matern a l’embrió.
• Factors digestius: alguns estudis identifiquen més incidència d’anticossos anti-Helicobacter pylori en gestants amb hiperemesi gravídica.

D’altra banda, ser mare adolescent, primerenca, tenir un embaràs múltiple o fetus de sexe femení, com també haver patit aquest trastorn en gestacions anteriors o en membres de la família, pot augmentar el risc de patir aquesta complicació durant l’embaràs. També ho pot incrementar patir patologies de base (alteracions tiroidals, obesitat, diabetis de tipus 1 o hipercolesterolèmia, entre d’altres) o les malformacions fetals.

Signes i símptomes^{2, 3, 5, 6}

Els vòmits repetitius que ocasionen pèrdua de pes (superior al 5%) i deshidratació són la clínica característica de la hiperemesi gravídica.

Com a factors desencadenants o agreujants, les gestants fan referència a olors, visions, postures o la ingesta de determinats aliments.

També és freqüent la presència de:

• Sialorrea (augment de la producció de saliva)
• Alteracions de la gana i el gust
• Alè fètid
• Epigastràlgies (dolors a la zona alta de l’estómac, a la “boca de l’estómac”)
• Hematèmesi (presència de sang en el vòmit) per erosió de la mucosa gastroesofàgica

Quan no s’estableix un tractament o no produeix resposta, també poden aparèixer signes i símptomes derivats de la deshidratació, com ara:

• Pal·lidesa
• Sequedat a les mucoses
• Turgència cutània pobra (incapacitat de la pell per recuperar la forma original després de ser pessigada)
• Hipotensió ortostàtica o descens de la pressió arterial en alçar-se
• Taquicàrdia o augment de la freqüència cardíaca
• Oligúria o escassedat d’orina

Efectes i conseqüències de la hiperemesi gravídica^{2, 3}

Són diverses les conseqüències que es poden derivar d’un quadre de vòmits severs sostinguts en el temps, tant per a la mare com per al nadó.

Conseqüències per a la mare^{2, 3, 5}

A curt termini, la hiperemesi gravídica pot causar una pèrdua de pes significativa a causa d’una ingesta calòrica insuficient, com també deshidratació i desequilibri electrolític. A més, es pot produir deficiència de tiamina o vitamina B1, que produeix alteracions neurològiques (síndrome de Wernicke-Korsakoff), o de vitamina K, que pot ocasionar alteracions hemorràgiques.

Conseqüències per al nadó^{2, 3}

La hiperemesi gravídica en la mare també pot tenir conseqüències per al fetus o nadó, entre les quals podem trobar:

• Despreniment de placenta. Aquesta situació també afecta la mare.
• Part prematur.
• Baix peix en néixer, inferior a 1.500 grams.
• Pes en néixer superior a 4.000 grams.
• Ingrés a cures intensives neonatals.
• Pot requerir reanimació.
• Deficiència de vitamina K, que comporta trastorns de la coagulació després del naixement i anomalies congènites fetals.

Diagnòstic i tractament de la hiperemesi gravídica^2-6

El diagnòstic de la hiperemesi gravídica es basa en la clínica, identificant la simptomatologia típica d’aquesta entitat: nàusees i vòmits freqüents que ocasionen pèrdua de pes i deshidratació en la gestant. També es poden demanar analítiques de sang i orina, i mesuraments regulars del pes per confirmar la sospita diagnòstica.

El tractament depèn, principalment, de la gravetat de cada cas, amb els objectius de millorar la qualitat de vida de l’embarassada i el nadó, prevenir complicacions greus i minimitzar les conseqüències sobre el fetus.

Les diferents fases que pot incloure el tractament d’aquesta afecció són:

1. Mesures conservadores, amb canvis en la dieta i l’estil de vida.
2. Tractament farmacològic amb la prescripció de fàrmacs antiemètics (per reduir les nàusees i els vòmits) segurs.
3. Hospitalització amb aplicació de fluids intravenosos que incloguin tiamina (vitamina B1) i altres vitamines.
4. Nutrició enteral (per sonda) o parenteral (per via intravenosa), necessària en gestants amb pèrdua de pes persistent.

Recomanacions i cures^{1-4, 7, 8}

Més enllà del tractament que es pugui establir, hi ha un seguit de recomanacions i cures que poden contribuir a minimitzar les nàusees i els vòmits durant l’embaràs:

1. Recomanacions dietètiques:

• Menja de manera freqüent, a poc a poc i en petites quantitats per evitar tenir l’estómac massa ple o buit. Si les nàusees es produeixen sempre en el mateix moment del dia, adapta-hi els horaris dels àpats.
• Evita el cafè, els sucs àcids, les begudes alcohòliques i els aliments picants, àcids, greixosos, molt condimentats o dolços.
• Dona preferència als aliments sòlids i secs, ja que solen tolerar-se millor.
• Opta per preparacions suaus com cuinats al vapor, a la planxa o rostits; evita els fregits, els arrebossats i les salses.
• Procura consumir líquids, millor freds i en petites quantitats, almenys 30 minuts abans o després dels aliments sòlids per reduir la plenitud estomacal.
• El gingebre pot tenir un efecte reductor de les nàusees.
• Els caramels de menta també poden reduir les nàusees després de menjar, si bé cal tenir precaució amb el sucre que poden contenir.
• A mesura que cessin les nàusees i els vòmits, comença a introduir de mica en mica tots els grups d’aliments.

2. Evita els desencadenants:

• Ventila les habitacions perquè no estiguin congestionades.
• Evita exposar-te a olors fortes, com les de perfums, productes químics, menjars i fums, o que resultin desagradables.
• Evita la calor, la humitat i els ambients sorollosos.
• Fuig dels entorns visuals amb llums parpellejant.
• Limita la conducció de vehicles i els moviments bruscos.
• Descansa i dorm prou, per pal·liar-ne els símptomes.
• Pot ser útil prendre les vitamines i els suplements prenatals abans d’anar a dormir amb una petita quantitat de menjar, en lloc de fer-ho al matí o amb l’estómac buit. També es pot valorar suspendre o canviar els suplements de ferro, ja que poden causar irritació gàstrica i provocar nàusees i vòmits.
• També és recomanable utilitzar peces de roba folgades que no oprimeixin l’estómac.

En resum, les nàusees i els vòmits durant la gestació es presenten amb freqüència, sense que suposin un risc per a la gestant ni per al nadó, però quan ocorren amb intensitat, de forma persistent en el temps i impactant en l’embarassada amb pèrdua de pes i deshidratació, poden comportar complicacions amb conseqüències per a tots dos. Per aquest motiu és crucial acudir a les revisions de seguiment de l’embaràs i seguir les recomanacions de l’equip sanitari responsable.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’embaràs, en el qual en pots trobar més informació.

Referències:

¹Manejo clínico de las náuseas y vómitos del embarazo en la consulta de ginecología: resultados de una encuesta nacional. Progresos de Obstetricia y Ginecología. Revista Oficial de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO). Maig 2023.

²Síntomas y signos digestivos durante la gestación: náuseas y vómitos/hiperemesis gravídica. Medicina de Familia. Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). Desembre 2011.

³Diagnosis and treatment of hyperemesis gravidarum. Canadian Medical Association Journal (CMAJ). Abril 2024.

⁴Náuseas y vómitos en el primer trimestre del embarazo. Manual MSD. Versió per a públic general. Juliol 2023.

⁵Hiperémesis gravídica. Manual MSD. Versió per a públic general. Abril 2024.

⁶Abordaje clínico de las náuseas y los vómitos en el embarazo desde la atención primaria: resultados de una encuesta nacional. Medicina General y de Familia. Març 2024.

⁷Prevalencia de náuseas y vómitos del embarazo en la consulta de ginecología. Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). Desembre 2022.

⁸Recomendaciones dietéticas frente a las náuseas y vómitos durante los primeros meses de embarazo (emesis gravídica). Complex Hospitalari Universitari d’Albacete. Consultat el novembre del 2024.