La síndrome de l’intestí irritable i la dieta FODMAP

La síndrome de l’intestí irritable (SII) és una patologia més freqüent del que sembla. El 22 % dels espanyols la pateix i és més freqüent en dones que en homes.

Dolor abdominal i irregularitats en l’hàbit defecatori són els símptomes principals que porten els pacients a les consultes del metge de capçalera i gastroenterologia. No es coneix la causa de la SII, però l’anomenada dieta FODMAP, combinada amb altres tractaments, n’ajuda a millorar els símptomes.

Els canvis en l’hàbit defecatori o ritme intestinal suposen que els pacients passin temporades amb estrenyiment o diarrea i, fins i tot, una barreja de tots dos. Els símptomes o signes poden ser inflor abdominal, tenesme (sensació d’evacuació incompleta), incontinència fecal, gasos, cremor d’estómac que puja cap al tòrax, sacietat precoç, digestions lentes i dolor rectal. Altres símptomes extradigestius són regles doloroses, molèsties en orinar, mal de cap, muscular i ossi, cansament i problemes psicològics (estrès i depressió).

Actualment, no es coneix la causa que produeix la síndrome de l’intestí irritable, i per això el diagnòstic es fa després de diferents proves: examen físic, anàlisi de sang i femtes, test d’intolerància a la lactosa, test de l’alè (per saber si hi ha un sobrecreixement bacterià), radiografia o TAC digestiu i colonoscòpia i gastroscòpia (fins i tot amb biòpsia). Aquestes proves descarten patologies funcionals (problemes en alguna part de l’aparell digestiu) i porten l’especialista al diagnòstic de SII.

Però se sospita que hi determinats actes que en poden desencadenar els símptomes:

• Àpats copiosos (dolor abdominal, necessitat d’evacuar, femtes diarreiques).

• Situacions estressants (laborals, socials, familiars, etc.).

• Alguns medicaments i productes d’herboristeria.

• Ingesta d’alguns aliments: lactis, cítrics, cafè, refrescos i edulcorants com la fructosa o el sorbitol^{1, 2}.

Com és el tractament d’aquests pacients?

És una patologia digestiva crònica que requereix un abordatge multidisciplinari i que, a més, s’ha de basar en una relació contínua i de confiança entre metge i pacient:

• Farmacològic. Consisteix en medicaments per alleujar-ne els símptomes. Espasmolítics per alleujar el dolor, laxants per a pacients amb estrenyiment i medicació per controlar les diarrees.

• Psicològics. Teràpies per aprendre mètodes de relaxació i alleujar l’estrès. En alguns casos, calen fàrmacs que tractin l’ansietat o la depressió.

• Exercici físic regular. És especialment important per a pacients amb estrenyiment.

• Dieta. Evitar els àpats abundants, productes lactis, xocolata, alcohol i begudes amb gas, i seguir una alimentació baixa en FODMAP³.

Dieta FODMAP

Quan parlem de FODMAP (abreviatura de Fermentables Oligosaccharides, Disaccharides, Monosaccharides and Polyols), ens referim a cinc sucres que formen part d’alguns aliments: lactosa, fructosa, fructans, galactanes i poliols. La dieta FODMAP consta de dues fases, l’eliminació i reintroducció, però a poc a poc, d’aquest tipus de sucres. Així, es pot identificar quin tipus d’aliments són els causants dels símptomes de la síndrome de l’intestí irritable.

A la primera fase, la d’eliminació, cal deixar de consumir els aliments que contenen alts nivells d’aquest tipus de sucres. Entre els més habituals, segons el tipus de sucre, hi ha:

• Lactosa. Llet i derivats (formatge, iogurts, gelats, natilles, etc.).

• Fructosa. Mel, poma, pera, síndria, mango, albercoc, nectarina, cireres, prunes, etc.

• Fructans. Blat, sègol, ceba, all, carxofes, espàrrecs, coliflor, cols de Brussel·les, etc.

• Galactanes. Llenties, cigrons i llegums en general.

• Poliols. Aliments amb endolcidors que acaben en “ol”, com ara sorbitol, xilitol, mannitol, etc.

També és recomanable optar per aliments sense gluten, ja que són susceptibles de provocar intoleràncies alimentàries (celiaquia o sensibilitat al gluten). Aquesta primera fase dura entre 2 i 6 setmanes, però el període exacte l’ha de definir l’especialista que faci el seguiment de la dieta per veure l’evolució de cada pacient.

Durant la segona fase s’incorpora, de manera progressiva i en quantitats limitades, cada grup d’aliments, per tal d’identificar quin grup és el desencadenant dels símptomes. D’altra banda, el pacient haurà de portar un registre de “com se li posen” els aliments que reintrodueix a la dieta. Després d’aquesta fase (entre 8 i 12 setmanes), pautarà una dieta que ajudi a reduir els símptomes derivats del problema digestiu^{3, 4}.

En tots els casos, el tractament de la SII l’ha d’abordar un gastroenteròleg, un metge especialitzat en nutrició i, si cal, un psicòleg o psiquiatre. En cap cas no s’ha d’iniciar aquesta dieta sense la supervisió d’un professional de la medicina perquè la malaltia pot empitjorar i, a més, provocar un dèficit nutricional.

Referències:

¹ Dr. Moreno-Osset. Síndrome de Intestino Irritable. Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Revista Española de Enfermedades Digestivas, 2005 

² Síndrome de Intestino Irritable. Clínica Mayo. Octubre, 2020. 

³ Dra. Ángela Martínez. Síndrome de Intestino Irritable. Rioja Salud. Pàgina consultada el 16 de juny de 2021. 

⁴ Dieta baja en FODMAP´s. The American Gastroenterological Association (AGA). Abril, 2016.