Compte amb els cops de calor

El nostre cos està programat per regular-se la temperatura mitjançant la sudoració. Però si arriba a més de 40 ºC i no la pot baixar de manera natural, podem estar davant d’un cop de calor.

El cop de calor és la forma més greu de malaltia induïda per la calor. Pot lesionar de manera temporal o crònica òrgans vitals com el cor, pulmons, fetge, ronyons i cervell, i fins i tot pot provocar la mort si no s’actua amb celeritat.

Les causes principals del cop de calor calor són l’exposició excessiva i duradora a la calor ambiental i la pràctica d’exercici físic intens durant les hores on la calor és més intensa.

Hi són especialment vulnerables la gent gran i els nadons (els primers tenen el sistema termoregulador deteriorat, mentre que els segons no el tenen desenvolupat del tot); persones obeses; pacients amb malalties cròniques, especialment els que tenen patologies dels aparells circulatori o respiratori, i els que estan en tractament amb vasoconstrictors, diürètics, antidepressius i antipsicòtics.

Els esportistes que fan exercicis intensos i extenuants a les hores centrals del dia, quan la calor és més forta, també són població de risc. En aquest cas, el cop de calor es pot produir de manera sobtada i, de vegades, amb un resultat fatal (causa principal de defuncions en esportistes)^{1, 2, 3}.

Altres factors de risc que poden contribuir que aparegui un cop de calor són:

• Fer servir massa roba en ambients molt calorosos i humits. Evita que la calor s’evapori fàcilment i es refredi el cos. Aquí podríem englobar, entre d’altres, bombers i professionals del sector de la foneria. Tots dos utilitzen vestits que els cobreixen el cos sencer quan actuen en ambients molt calorosos.

• Beure alcohol. Fa que l’organisme no pugui fer correctament la funció de termoregulació.

• Deshidratar-se. No beure prou aigua impedeix que el cos suï el necessari per baixar la temperatura del cos.

Símptomes del cop de calor

La detecció precoç del cop de calor és fonamental, ja que determinarà l’evolució del pacient, per això és molt important conèixer-ne els símptomes principals:

• Temperatura corporal molt alta, que pot sobrepassar els 40 ºC.

• Alteració mental o del comportament: confusió, agitació, dificultat per parlar, irritabilitat i, fins i tot, arribar a caure en estat de coma.

• Pell calenta, envermellida i, de vegades, seca, ja que en molts casos no hi ha sudoració.

• Set intensa.

• Nàusees i vòmits.

• Respiració ràpida i agitada.

• Freqüència cardíaca accelerada. El cor treballa més ràpidament per intentar abaixar la temperatura corporal.

• Dolor de cap intens a vegades en forma de palpitacions.

Davant l’aparició d’aquests símptomes, és recomanable trucar immediatament als serveis d’urgències. Mentrestant, cal intentar abaixar la temperatura corporal de la persona afectada. El primer que cal fer és dur-la a un lloc allunyat del sol, fresc i ventilat; treure-li o afluixar-li la roba; fer-la beure, si està conscient; si pot ser, ficar-la en una banyera amb aigua freda; si no, aplicar-li draps o compreses molles (amb aigua tèbia perquè la persona no tremoli i el cos produeixi més calor) al coll, engonals, aixelles i cap; cobrir-la totalment amb un drap o tovallola mullada; posar-la davant d’un ventilador o aire condicionat, etc. Tot el que pugui fer que la temperatura corporal baixi al màxim i tan de pressa com es pugui¹.

Es pot prevenir un cop de calor?

Hi ha algunes pautes senzilles que poden prevenir que patim un cop de calor:

• Evitar les exposicions prolongades al sol.

• Utilitzar sempre fotoprotector solar. Com més alt millor, ja que evitarà que patim cremades solars, que impedeixen una correcta termoregulació del cos (les zones cremades desprenen calor).

• No fer activitat física, tant esportiva com que impliqui estar al sol (per exemple, tasques de jardineria), les hores centrals del dia, és a dir, entre les 12 i les 16 hores en estacions caloroses.

• Hidratar-se adequadament. El consum d’aigua o líquids ha de ser més elevat que en altres èpoques de l’any (més de 2 litres al dia), ja que la suor fa que es perdi aigua i sigui més fàcil la deshidratació. Cal anar amb molt de compte amb la gent gran, ja que perden la necessitat de beure, encara que faci molta calor o s’estiguin deshidratant, i dels nens petits, que són incapaços de comunicar-se per demanar aigua.

• Utilitzar roba ampla i fresca, de teixits naturals com el cotó o el lli, i fer servir gorres o barrets per evitar que el sol doni directament sobre el cap.

• Si cal sortir al carrer les hores de més calor, anar pels llocs amb ombra, menys assolellats i més frescos.

• No deixar ningú a l’interior d’un automòbil (nens, gent gran o mascotes), ni que sigui per un petit espai de temps. En menys de 10 minuts, la temperatura d’un cotxe estacionat al sol pot arribar a pujar fins a 20 ºC ^{3, 4}.

Si apliquem aquestes mesures senzilles podem evitar un cop de calor. No obstant això, davant el dubte de si s’està produint o no, cal trucar al servei d’urgències i iniciar totes les accions possibles per abaixar la temperatura corporal de la persona afectada.

Referències:

¹ Dr. David Tanen. Golpe de calor. Manual MDS. Versió per al públic en general. Juliol 2019. 

² Golpe de calor: qué es, cómo actuar y tratamiento. Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics de València. Pàgina consultada el 21 de juny de 2021. 

³ Golpe de calor. Clínica Mayo. Agost 2020. 

⁴ Eduardo González. Lo más importante es bajar la temperatura corporal. Golpe de calor. Cinfasalud. Agost, 2020.