Com prevenir accidents domèstics en la gent gran

Fins al 80 % dels accidents que pateix la gent gran es produeixen en l’àmbit domèstic.

Suposen la cinquena causa de malaltia (fractures, cremades, ennuegaments, intoxicacions, etc.) i, en alguns casos, poden acabar desembocant en una discapacitat.

Són, a més, la setena causa de defunció, i per això s’han de considerar un problema greu de salut pública. De fet, es poden arribar a catalogar com una epidèmia dels països desenvolupats, on l’esperança de vida és molt més alta que als països amb menys recursos¹.

La majoria es produeixen a casa, ja que és el lloc on passen més temps. L’edat, el grau de mobilitat, les malalties que pateixen i la medicació que prenen són factors de risc afegits a l’hora de patir un accident.

Accidents més habituals i com es poden prevenir

Caigudes: són els accidents més comuns i la causa principal de lesions, especialment entre les dones. El 30 % dels més grans de 65 i el 50 % dels més grans de 80 anys cau una vegada a l’any². Mantenir-se actiu i fer exercici, sempre adaptat a cada edat i de manera regular, fa que la gent gran es mantingui més forta, flexible i enèrgica, i això minimitza el risc de tenir un accident i, molt important, els ajuda a mantenir la independència durant més temps.

Mesures preventives:

• Utilitzar les baranes sempre per pujar o baixar escales i procurar que els replans estiguin lliures d’objectes per evitar ensopegades.

• Encendre els llums pels llocs per on es transita.

• Fer servir sabates còmodes, ben ajustades i amb sola de goma.

• Instal·lar terres antilliscants.

• Anar amb compte amb les catifes i mantenir, exclusivament, les necessàries. La resta val més treure-les.

• Evitar els terres molls (per exemple, després de fregar) i no caminar a casa amb mitjons o amb mitges, ja que les superfícies es tornen més relliscoses.

• Al bany, optar millor per la dutxa que per la banyera. També que tingui terra antilliscant, agafadors i una cadira especial (si la mobilitat és reduïda o hi ha alguna incapacitat física).

• No aixecar-se del llit bruscament. Millor esperar uns segons asseguts abans d’incorporar-se.

• En llevar-se a la nit, encendre un llum per no ensopegar amb qualsevol element que hi hagi a l’habitació³.

Incendis, cremades i intoxicacions provocades per gas: són accidents també molt habituals, que de vegades poden arribar a tenir conseqüències fatals.

Mesures preventives:

• Evitar els brasers de carbó. Són molt perillosos, ja que un ús inadequat pot produir gasos potencialment letals. Cal anar amb molt de compte si el braser és elèctric i es col·loca sota una taula braser, ja que la tela es pot encendre, i apagar-lo sempre després de fer-lo servir.

• Evitar col·locar les estufes de flama a prop de qualsevol material que pugui cremar (cortines, butaques, faldons de taules braser, etc.). Airejar l’habitació per evitar acumulació de gasos.

• No connectar massa aparells elèctrics al mateix endoll i desconnectar-los després de l’ús, a més de no manipular els cables amb les mans mullades. No tapar les bombetes amb teles com a mètode per atenuar la llum.

• A l’hora de cuinar, anar amb compte que els mànecs de les olles, cassoles o paelles no sobresurtin de la vora de la cuina. Vigilar especialment els líquids bullint (oli, llet, aigua, etc.). A més, no usar davantals o draps amb tela acrílica i no cuinar amb mànigues amples, ja que es poden cremar molt fàcilment.

• Si es cuina amb gas, tancar la clau després de fer el menjar.

• Mantenir el cable de mantes elèctriques sempre en bon estat, ja que poden provar un curtcircuit.

• Si es fuma, no fer-ho mai al llit. Si es nota somnolència en qualsevol moment del dia, per exemple, estant assegut mirant la televisió, apagar el cigarret immediatament. Optar per cendrers amb aigua al fons per garantir que el cigarret s’apaga sempre.

• Instal·lar detectors de fums i gasos⁴.

Intoxicacions i ennuegaments: els accidents més freqüents d’aquest tipus es deuen a un control inadequat de la medicació per un mal emmagatzematge. També al mal ús d’alguns productes de neteja, a més d’una mala conservació d’aliments. Els ennuegaments també són una font important de problemes a la llar.

Mesures preventives:

• Conservar els medicaments a la capsa respectiva i, per evitar confusions, escriure-hi la dosi que cal prendre i per a què s’han prescrit.

• Triar un lloc adequat per guardar la medicació: un lloc fresc i sec, i que no estigui a l’abast ni a la vista de possibles visites, especialment de la canalla.

• Quan es pren medicació per a diferents patologies, utilitzar pastillers per col·locar la medicació setmanal ajuda a prendre’n les dosis de manera adequada.

• Si un altre membre de la mateixa família també pren medicació, és aconsellable mantenir-la separada per evitar equivocacions.

• Evitar l’acumulació de medicació i vigilar la data de caducitat.

• Conservar els productes de neteja lluny de qualsevol aliment i mantenir-ne l’etiquetatge original. Ajuda a fer-ne un ús adequat, ja que hi pot haver intoxicacions importants si, per exemple, se’n barregen alguns (lleixiu i amoníac).

• Comprovar que la nevera funciona adequadament i respectar la data de caducitat dels aliments.

• No conservar els aliments a temperatura ambient, ja que es poden contaminar amb bacteris perniciosos per a la salut.

• Mastegar molt els aliments i menjar a poc a poc.

• Si s’és propens als ennuegaments, optar per textures en purés o cremes.

• Seguir les instruccions de l’especialista si es fan servir pròtesis dentals.

Al carrer, cal ser provident especialment si s’és conductor, perquè amb l’edat es perden els reflexos. Com a vianant, cal respectar els semàfors, creuar pels llocs indicats i mirar en pujar i baixar escales (igual que quan s’utilitza el transport públic). També cal prestar atenció per si a les voreres del carrer hi ha desnivells, forats i obres. És en aquestes situacions on es produeix la majoria de les caigudes als espais públics.

En general, és fonamental acudir a les revisions periòdiques d’agudesa visual i auditiva, mantenir un control adequat de les malalties que es pateixin i els tractaments farmacològics necessaris, no prendre medicaments sense consultar-ho amb el metge, evitar la ingesta d’alcohol i mantenir els peus en el millor estat possible⁴.

Referències:

¹ Personal de Mayo Clinic. Los accidentes en las personas mayores I – Los accidentes como problema de salud. Ajuntament de Madrid. Serveis Socials i de Salut. Pàgina consultada el 14 de juny de 2021. 

² Personal de Mayo Clinic. Prevención de caídas en personas mayores. Estilos de vida saludables. Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Pàgina consultada el 14 de juny de 2021. 

³ Carmen Estrada, Clara Esteban, Berta Lorente el al. Guía para la prevención de accidentes en las personas mayores. Direcció General de Salut Pública i Alimentació. Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Pàgina consultada el 14 de juny de 2021. 

⁴ Personal de Mayo Clinic. Los accidentes en las personas mayores II – Cómo evitar los accidentes más frecuentes. Ajuntament de Madrid. Serveis Socials i de Salut. Pàgina consultada el 14 de juny de 2021.