Posa sardines a la vida!
Aquest peix blau tan gustós continua afegint avantatges sobre la salut: segons un estudi recent, el seu consum té un efecte preventiu enfront de la diabetis de tipus 2.
La sardina, peix de la família dels clupeids, és, juntament amb el seitó, el “peix blau” per antonomàsia, un aliment conegut per tenir uns nivells elevats de greixos insaturats que ajuden a regular el colesterol i a prevenir malalties cardiovasculars. Segons que informen des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació1,una ració de sardines (uns 200 g) conté pràcticament el 100 % de la ingesta diària recomanada d' àcids grassos omega-3. A més, aquest peix aporta minerals necessaris per a la salut, com ara calci, fòsfor, seleni, iode, ferro i magnesi. Les sardines també contenen quantitats significatives de vitamines liposolubles com la vitamina E, i molt significatives de vitamina D, una substància que afavoreix l’absorció de calci i que es fixi a l’os, i regular el nivell de calci a la sang.
D’altra banda, d’acord amb una investigació recent dirigida per Diana Díaz Rizzolo2, el consum habitual de sardina podria ajudar en la prevenció de la diabetis tipus 2 2,una malaltia a la qual, cada any a Espanya, s’hi sumen 386.000 casos nous en la població adulta.3.
Dues llaunes de sardines a la setmana per lluitar contra la diabetis
Per fer l’estudi, l’equip de Rizzolo va recollir, durant un any, dades de 152 pacients de 65 anys o més diagnosticats de prediabetis, els nivells de glucèmia en dejú dels quals estaven entre 100 i 124 mg/dl. Es va triar aquesta franja d’edat per ser la que té més incidència de diabetis. Tots els participants es van adherir a un programa nutricional enfocat a disminuir el risc de patir la malaltia, però només una part va afegir a la dieta 200 grams setmanals de sardines, l’equivalent a dues llaunes de sardines amb oli d’oliva. Es va aconsellar als integrants d’aquest grup que es mengessin la sardina sencera, és a dir, amb espina central inclosa, atès que aquesta part és especialment rica en vitamina D.
- El grup que no va incloure sardines en la dieta tenia a l’inici de l’estudi el 27 % de persones amb un risc molt alt de patir diabetis, i al cap d’un any, el 22 % encara era en aquesta classificació.
- El grup que sí que va incloure sardines tenia a l’inici de l’estudi el 37 % de participants amb un risc alt de patir diabetis, i al cap d’un any, només el 8 % era en aquesta classificació. Aquest grup també va presentar millores en altres paràmetres bioquímics importants, com la disminució de l’índex de resistència a la insulina (HOMA-IR) i l’augment del colesterol bo (HDL) i de les hormones que milloren el metabolisme de la glucosa (adiponectina), a més de disminuir els triglicèrids i la pressió arterial, entre altres paràmetres.
Sardines per a tothom
Tal com ha declarat l’autora principal de l’estudi: “El consum de sardina no tan sols és assequible econòmicament i fàcil de trobar, sinó que és segur i preventiu davant la diabetis de tipus 2. És un gran descobriment científic. És fàcil recomanar-ne el consum des de la consulta mèdica i assumible per part de la població”4. Rizzolo també recorda que, amb l’augment de l’edat, les dietes restrictives (en calories o en grups d’aliments) poden tenir un paper protector de la diabetis, però el cost-benefici no sempre és positiu. L’experta també indica que, tot i que l’estudi s’ha fet en persones de més de 65 anys, “els resultats ens fan pensar que podríem aconseguir un efecte preventiu igual d’interessant en persones més joves”."
Referències:
1 Sardina. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Pàgina visitada el 7 de juny de 2021.
2 Díaz- Rizzolo, Diana y col. Type 2 diabetes preventive effects with a 12-months sardine-enriched diet in elderly population with prediabetes: An interventional, randomized and controlled trial. Clinical Nutrition. Maig 2021.
3 CIBERDEM publica los resultados del estudio [email protected] sobre la incidencia de la enfermedad en España. CIBERDEM ISCII. Marzo de 2020.
4 El consumo regular de sardinas tiene un efecto preventivo ante la diabetes tipo 2. Ndp de la UOC.
