Mercuri, l’ingredient invisible del peix

Peix i marisc són ingredients bàsics de la dieta mediterrània, atesa la gran quantitat de beneficis que presenten per a la salut. Malgrat això, no se’n pot excedir el consum d’algunes espècies.

El motiu és que també contenen mercuri, un metall pensant que, ingerit en grans quantitats, pot provocar problemes en el sistema nerviós, els ronyons, el fetge, els òrgans reproductius, en el desenvolupament neuronal del fetus (si s’està embarassada) i dels infants¹.

El consum de peix i marisc, independentment del contingut en mercuri que tinguin, és beneficiós i està recomanat per les diferents autoritats sanitàries, com l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Alimentació), l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) o l’FDA (Administració Americana d’Aliments i Medicaments).

Són proteïnes d’alt valor biològic, que aporten energia a l’organisme i que, a més, contenen nutrients essencials com ara iode, seleni, calci, vitamines A, D i B12 i àcids grassos omega-3.². De fet, se sap que una dieta variada, com la dieta mediterrània, en què hi hagi presència de peix i marisc, contribueix a mantenir una bona salut cardiovascular, al desenvolupament embrionari adequat i a un creixement apropiat dels infants, especialment fins als 10 anys.

Com arriba el mercuri al peix i al marisc?

El mercuri és un component de l’escorça terrestre. S’allibera al medi ambient a través de l’activitat volcànica i l’erosió de les roques pel vent i l’aigua. També arriba per l’activitat humana (indústria, crema de combustibles fòssils, eliminació de residus, etc.). D’aquesta manera, el mercuri arriba a l’aigua dels rius i els mars i es pot concentrar, en graus diferents, en el peix i el marisc. Aquesta concentració està relacionada amb la posició del peix a la cadena alimentària (peixos predadors o preses), de la seva mida i longevitat³.

Contingut de mercuri en peix i marisc

• Contingut alt: peix espasa (emperador), tonyina vermella, tauró (caçó, solraig, tintorera, gat) i lluç de riu.

• Contingut baix: seitó (anxova), arengada, bacallà, maire, escopinya, verat, calamar, gambeta, cranc, corn amb pues, peix carboner, carpa, calamarsó, rossellona (cloïsses), sípia petita i sípia, cigala, tellerina, orada, amploia, gamba, sorell, llagosta, llagostí, llenguado, llenguadina, llobarro, musclo, merlà, lluç (llucet), navalla, ostra, palometa, palaia, canana, pop, salmó, sardina, sardinel·la, alatxa i truita de riu.

Es considera que el peix i el marisc amb contingut mitjà de mercuri són els que no s’esmenten aquí².

Aquesta classificació és necessària per poder establir uns criteris de consum en funció de la població. Hi ha poblacions més vulnerables a un consum elevat de peix i marisc amb un contingut alt de mercuri. Són les dones que estiguin buscant un embaràs o embarassades, les que estan en període de lactància i els infants de menys de 10 anys.

Recomanacions de consum de peix

L’AESAN, tenint en compte els nivells de mercuri presents en peix i marisc, ha establert les recomanacions següents:

*Es pot consumir qualsevol tipus de peix i marisc (contingut alt i baix de mercuri), procurant sempre alternar peix blanc i blau.

Si s’està planificant un embaràs o s’està embarassada, és aconsellable acudir al ginecòleg per establir unes pautes d’alimentació adequades que afavoreixin un desenvolupament adequat de l’embaràs, com també per fer-hi una consulta de preconcepció en què s’estudiïn quins aspectes poden afavorir la consecució d’un embaràs.

Referències:

¹ Mercurio en el pescado. Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Abril 2021. 

² Recomendaciones de consumo de pescado por presencia de mercurio. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). Juny 2019. 

³ Mercurio. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). Desembre 2019.