El sedentarisme: un “dany col·lateral” de l’MPOC

Un nou estudi demostra que les persones amb MPOC milloren l’autonomia a la vida diària quan augmenten els nivells d’activitat física.

Els pacients amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) presenten una obstrucció persistent i progressiva del flux d’aire als pulmons que dificulta el pas d’aire, fet que ocasiona símptomes com ara fatiga, ofec, dispnea, tos i expectoració. Aquestes circumstàncies, per norma general, fan que disminueixin l’activitat quotidiana i fins i tot arriben a afectar en la realització d’activitats senzilles de la vida diària com menjar, beure o rentar-se, o complexes, com fer les tasques de la llar, petites reparacions o treballar. D’acord amb un estudi del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de Hacettepe, a Ankara (Turquia), publicat a Archivos de Bronconeumología, revista científica de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR)¹ aquestes persones poden augmentar la capacitat de fer exercici i, amb això, la capacitat de fer activitats de la vida diària.

“Danys col·laterals” de l’MPOC

L’MPOC es considera una malaltia prevenible (la gran majoria dels casos es deuen al tabaquisme) i tractable. Tal com expliquen els experts de la SEPAR,2 els pacients que la pateixen presenten una hiperinsuflació pulmonar crònica que augmenta la càrrega sobre els músculs inspiratoris, que, a més, poden estar més dèbils, i sobre l’impuls neural inspiratori. La disminució de la capacitat respiratòria dels pacients amb MPOC, sumada a aquesta hiperinsuflació pulmonar, dificulta un estil de vida actiu i afavoreix el sedentarisme. En els casos de MPOC moderada o severa, les activitats quotidianes més problemàtiques són caminar, les tasques domèstiques i pujar escales.

És aconsellable que els pacients amb MPOC augmentin la capacitat de fer exercici de manera adequada. L’activitat recomanada ha de ser suficient per satisfer l’augment d’oxigen, necessari per a les activitats quotidianes simples, i així poder preservar l’autonomia tant com es pugui.

Posant a prova l’MPOC

Per dur a terme l’estudi esmentat, els investigadors van tenir la participació de 27 pacients clínicament estables amb MPOC moderada i severa, amb una mitjana d’edat de 58 anys. El 77,8 % dels pacients eren exfumadors i només el 22,2 %, fumadors.

Les capacitats màxima i submàxima d’exercici d’aquests pacients es van avaluar fent servir dues proves:

• Caminada de càrrega progressiva (ISWT, per les sigles en anglès), en què s’augmenta la velocitat de caminar dels pacients fins que no poden caminar més.

• Prova de marxa de 6 minuts (6MWT, per les sigles en anglès),  una prova submàxima que mesura la distància que pot recórrer un pacient en un passadís pla en 6 minuts al seu ritme, tot i que a l’estudi es va demanar als pacients, i se’ls va animar mitjançant estímuls, a caminar tan de pressa com poguessin durant 30 minuts.

El grau d’activitat de la vida diària també es va avaluar:

• La percepció de la dispnea durant la vida diària es va registrar d’acord amb la puntuació de l’escala de dispnea del Medical Research Council (MMRC).

• El rendiment en les activitats de la vida diària es va avaluar mitjançant el test de Glittre-ADL, que consta de cinc rondes d’un circuit que els pacients han de completar i que inclou pujar dos graons, amb una motxilla de 2,5 quilos en el cas de les dones i de 5 quilos en el dels homes, i agafar tres ampolles i canviar-les d’un prestatge superior a un d’inferior i a l’inrevés. Els participants poden descansar en una cadira entre ronda i ronda, però se’ls demana que passin tan aviat com puguin a l’acció.

Els autors del treball van observar que les persones que havien obtingut més bons resultats en les proves físiques de la marxa i la caminada també feien les tasques domèstiques amb menys esforç. Segons això, van concloure que les intervencions basades en l’exercici tenen influències positives perquè els pacients amb MPOC puguin dur a terme millor les activitats diàries. En paraules d’Antonio Ríos, coordinador de l’Àrea de Fisioteràpia de la SEPAR: “Aquest estudi turc, encara que sigui amb una mostra discreta de pacients, ha demostrat que, efectivament, la capacitat de fer exercici físic es correlaciona amb la capacitat per fer les activitats de la vida diària”².

Referències:

¹ Exercise Capacity and Activities of Daily Living are Related in Patients With Chronic Obstructive Pulmonary Disease. Archivos de Bronconeumología. Abril 2020. 

² Los pacientes con EPOC tienen una baja capacidad para hacer ejercicio, lo que merma su autonomía en la vida diaria. SEPAR. Setembre 2020.