Els idiomes et “rejoveneixen” el cervell
Un estudi recent conclou que parlar més d’una llengua de manera activa protegeix del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.
Els pacients amb Alzheimer que tenen un grau més alt de bilingüisme reben un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard.
La capacitat humana de comunicació té una base fonamental, la llengua. Aquesta eina, a més de permetre’ns relacionar-nos amb altres éssers humans, serveix per estructurar pensaments, coneixements i, en definitiva, donar forma a la manera que cadascú ha de veure i entendre el món. Treballs científics previs han conclòs que parlar dues llengües o més al llarg de tota la vida podria tenir beneficis importants per al cervell. Un estudi recent dut a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)1 revela que fer servir més d’una llengua de manera habitual –i haver-ho fet tota la vida– contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l’aparició de símptomes associats a un empitjorament de la cognició i la demència.
Tal com ha afirmat l’autor principal del treball, Marco Calabria, membre dels grups d’investigació en Producció de la Parla i Bilingüisme de la UPF i del Cognitive NeuroLab de la UOC, i professor dels Estudis de Ciències de la Salut també de la UOC: “S’ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d’una llengua és el 50 % inferior a la de les regions on la població només utilitza una llengua per comunicar-se.”
Com s’ha fet l’estudi?
L’objectiu principal del treball va ser esbrinar quin és el mecanisme pel qual el bilingüisme contribueix a la reserva cognitiva enfront del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d’Alzheimer, i si hi havia diferències respecte del benefici que atorga entre els diferents graus de bilingüisme, i no tan sols entre monolingües i bilingües. Per fer-ho, Calabria i el seu equip van definir diversos nivells de bilingüisme, que anaven des de les persones que parlen una llengua, encara que estiguin exposades de manera passiva a una altra, fins als individus que tenen una competència excel·lent en totes dues i les fan servir indistintament cada dia. A més, els investigadors van considerar diverses variables, com l’edat d’adquisició de la segona llengua, l’ús que es feia de cadascuna o si se n’alternava l’ús en un mateix context, entre d’altres.
Els autors de l’estudi es van centrar en la població de Barcelona, on hi ha una forta variabilitat pel que fa a l’ús del català i el castellà, amb barris predominantment catalanoparlants i altres de castellanoparlants. La mostra poblacional es va reclutar en quatre hospitals de Barcelona i àrea metropolitana i constava de 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament lleu cognitiu (com ara pèrdua de memòria) i 68 persones amb Alzheimer (demència més prevalent). El grau de bilingüisme de cada participant es va establir a través d’un qüestionari en què es van recollir les competències lingüístiques en català i castellà de cadascun. Aquestes dades es van correlacionar amb l’edat del diagnòstic neurològic i de començament dels símptomes.
La “gimnàstica lingüística” entrena el cervell
L’estudi va concloure que les persones amb un grau de bilingüisme més gran rebien un diagnòstic de deteriorament lleu més tard que les persones que eren bilingües passives. Tal com afirma Calabria, la “gimnàstica lingüística” que suposa canviar d’una llengua a una altra de manera habitual està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, com quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant. “Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar els símptomes. Així, quan alguna cosa no funciona bé a causa de la malaltia, el cervell té sistemes alternatius eficients per resoldre-ho gràcies al fet de ser bilingüe”, afirma l’autor principal de l’estudi, que afegeix: “El bilingüisme actiu és, de fet, un predictor important de l’endarreriment en l’aparició dels símptomes del deteriorament cognitiu lleu, una fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer, perquè contribueix a la reserva cognitiva.”
Ara els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a altres patologies, com el Parkinson o la malaltia de Huntington.
Referenciès:
1 Hablar dos lenguas de forma activa protege del deterioro cognitivo. Universitat Pompeu Fabra (UPF). Setembre 2020.
