Virus respiratori sincitial: què és i com se’n pot prevenir el contagi

En aquest post t’expliquem què és el virus respiratori sincitial, com es contagia i què podem fer per prevenir-lo.

El virus respiratori sincitial és un virus que, en general, causa una malaltia viral comuna que afecta l’aparell respiratori^1,2. Es tracta d’una de les causes fonamentals de patologia respiratòria en canalla. De fet, a l’edat de dos anys, la majoria ja se n’han contagiat^2-4.

Tot i que és més freqüent durant la infància i, especialment, en els nens petits, també pot afectar les persones adultes. En general, els símptomes que causen són lleus, molt semblants als del refredat comú. Però pot ser causa de patologies més greus i d’ingrés hospitalari en el cas de nadons de fins a 12 mesos, especialment els prematurs, en la gent gran, amb patologies cardíaques o pulmonars cròniques i també en els pacients immunodeprimits^1,2.

En lactants menors d’un any és el motiu més freqüent de pneumònia (infecció dels pulmons) i bronquiolitis (inflamació de les vies respiratòries del pulmó)^2,5.

En general, aquest virus es presenta al final de la tardor i al començament de la primavera⁴.

Quins són els símptomes de les infeccions del virus respiratori sincitial?

Normalment, entre quatre i sis dies després del contacte apareixen els símptomes que provoca aquest virus^1,2. Els principals són^1-4:

• Congestió i degoteig nasal.
• Tos seca.
• Febre.
• Pèrdua de la gana.
• Esternuts.
• Mal de gola.
• Mal de cap.

No acostumen a presentar-se tots junts, sinó en etapes de manera progressiva¹.

A més, en els casos més greus en què el pacient desenvolupa pneumònia o bronquiolitis, a aquests símptomes s’afegeixen d’altres^1,2:

• Febre alta.
• Tos intensa.
• Sibilàncies (xiulets en respirar) que se senten en exhalar.
• Respiració ràpida (taquipnea).
• Dificultat per respirar.

En casos extrems (que requereixen atenció immediata) també pot aparèixer un color blavós a la pell a causa de la deficiència d’oxigen, és el que s’anomena cianosi².

En els lactants de fins a un any que desenvolupen malaltia greu causada pel virus respiratori sincitial, els símptomes que solen aparèixer són^1,2:

• Dificultat per respirar. Es pot observar que s’enfonsa el pit del nadó quan ho fa.
• Respiració superficial (amb un escàs desplaçament del diafragma i les costelles), ràpida i curta.
• Tos.
• Inapetència. El bebè menja malament.
• Cansament i somnolència profunda i prolongada (letargia).
• Irritabilitat.

En el cas dels nens petits, cal demanar assistència urgent si⁴:

• Es produeixen pauses en la respiració o s’enfonsa el pit a la zona de sota el coll de manera significativa quan ho fa.
• Aleteig nasal.
• Ús dels músculs accessoris (es pot detectar si en respirar es noten les costelles, les clavícules o l’estèrnum).
• Mulla el bolquer menys d’una vegada cada 8 hores, que és signe de deshidratació.
• Presenta un color grisós o morat a la pell, la llengua o els llavis.
• Es redueix de manera significativa el seu nivell d’alerta.

En general, tant la canalla com els adults es recuperen al cap d’una setmana o dues, tot i que les sibilàncies es poden prolongar durant més temps².

Com es contagia el virus respiratori sincitial?

Es tracta d’un virus molt contagiós. Es propaga a través de les gotetes que expulsa una persona que ja té el virus quan esternuda o tus³ o per contacte directe (per exemple, un petó)⁶.

A més, pot sobreviure a les superfícies i contagiar persones que toquen objectes que estan contaminats³. De fet, a les superfícies no poroses pot contagiar durant set hores⁶.

Perquè una persona contregui el virus hi ha d’estar en contacte a través dels ulls, el nas o la boca⁶.

Com es diagnostica i quins són els tractaments per a les infeccions pel virus respiratori sincitial?

A l’hora de fer el diagnòstic, el metge utilitzarà la història clínica del pacient, preguntarà pels símptomes i farà un examen físic¹.

Analitzant la secreció nasal al laboratori, es pot detectar la presència del virus. En el cas de les persones amb infeccions greus, es poden afegir altres proves com ara anàlisi de sang i d’orina o una radiografia de tòrax¹.

Com que es tracta d’un virus, no hi ha un tractament específic per al virus respiratori sincitial i no s’han de prendre antibiòtics, ja que aquests medicaments no són eficaços en aquest cas i, a més, un ús inadequat ocasiona les resistències als antibiòtics, és a dir, que no siguin eficaços en el futur. Sí que és important anar controlant la febre, mantenir-se hidratat i menjar només si es té gana^1,2.

Consells de prevenció

La prevenció d’aquest virus és possible. De fet, l’ús de mascareta i la distància física que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 n’ha reduït de manera significativa els casos⁴.

Algunes pautes i recomanacions són^2-4:

• Rentar-se les mans amb freqüència.
• No compartir coberts ni gots amb altres persones.
• Evitar fumar, especialment si el fum pot arribar a canalla.
• Aïllar-se en notar símptomes de febre i, sobretot, no estar a prop de nadons.
• Netejar els objectes que es toquen amb freqüència, com per exemple els poms de les portes, de manera habitual.
• Rentar les joguines dels infants.
• Tapar-se el nas i la boca amb el colze per tossir o esternudar.

Tingues presents aquests símptomes, pren precaucions amb les persones més vulnerables com infants o ancians i, si tens qualsevol dubte, consulta amb els professionals sanitaris.

Referències:

¹ Virus respiratorio sincitial. MedlinePlus. Desembre 2021.

² Virus respiratorio sincitial (VSR). Mayo Clinic. Gener 2022.

³ Virus respiratorio sincitial. KidsHealth. Agost 2021.

⁴ Virus sincitial respiratorio (VSR): cuando el problema es más que un simple resfriado. HealthyChildren.org. Agost 2021.

⁵ El virus respiratorio sincitial: más que una infección pediátrica. Nursing. Març-abril 2016.

⁶ Virus respiratorio sincicial (VRS). AEPED. Consultat el febrer del 2022.