Anèmia per falta de ferro: quins símptomes té i quin n’és el millor tractament

En aquest post t’expliquem quins senyals t’han de fer sospitar que podries tenir anèmia per falta de ferro i com has d’actuar per revertir-la.

L’anèmia és una de les formes que té el cos d’alertar que tenim algun problema a la sang, una hemorràgia aguda o una malaltia. Però també que no estem menjant o absorbint els nutrients necessaris per fabricar glòbuls vermells sans^1,4.

Què és l’anèmia i quins tipus hi ha?

L’anèmia es defineix com un descens en la quantitat de globus vermells que tenim a la sang, responsables de transportar l’oxigen i alliberar-lo als teixits¹.

Aquesta reducció pot ocórrer principalment per tres causes que donen lloc a diferents tipus d’anèmia^1,2:

• Producció insuficient de glòbuls vermells. Provocada per malalties, tumors o falta de ferro.
• Immaduresa dels glòbuls vermells que es produeixen. Ocorre quan hi ha dèficit de vitamina B12 o folats i en algunes malalties.
• Destrucció o degradació dels glòbuls vermells a un ritme més gran del normal. Per hemorràgies, problemes al sistema immunitari o patologies de la sang.

A Occident, l’anèmia per falta de ferro, anomenada també ferropènica, és la més comuna². Es pot produir per diferents raons, com ara una ingesta insuficient, un problema en la seva absorció (per intervencions o patologies a l’intestí com la celiaquia o la interacció de substàncies que ho impedeixen) i l’embaràs⁴.

Té una incidència més gran, en ordre descendent, en nadons lactants, preescolars, adolescents, embarassades i dones en edat fèrtil (pel sagnat mensual), etapes i moments vitals en què l’organisme necessita més ferro³. Els experts també assenyalen com a grup de risc els vegetarians que no substitueixen la carn per altres aliments rics en ferro i els qui donen sang amb freqüència⁴.

Com puc saber si tinc anèmia? Símptomes i formes de detecció

L’anèmia pot ser temporal (aguda) o crònica (en cas que s’allargui) i pot variar de lleu a greu⁴.

Si l’anèmia és lleu (una concentració d’hemoglobina en sang inferior a 12 g/dl en dones i 13 g/dl en homes, o quan s’observa un descens de 2 g/dl, segons l’OMS⁵) poden ser²:

• Debilitat (fins i tot sense exercici).
• Mal de cap.
• Dificultat per concentrar-se o pensar.
• Irascibilitat.
• Reducció de la gana.
• Adormiment de les extremitats.

Si empitjora i es converteix en greu (concentració d’hemoglobina a la sang per sota de 8 g/dl, tant en homes com en dones⁵), o si apareix de manera sobtada i es classifica com a aguda, podrien aparèixer els símptomes següents²:

• To blavós en el blanc dels ulls.
• Ungles i cabells trencadissos.
• Marejos i vertigen.
• Pal·lidesa.
• Llengua inflamada.
• Úlceres bucals.
• Febre.
• Tensió arterial baixa.
• Freqüència cardíaca alta.
• Buf cardíac.

Com dèiem abans, una menstruació abundant pot provocar anèmia en les dones, però també és símptoma que ja se’n pateix. I en els homes, l’anèmia per falta de ferro pot resultar en pèrdua d’apetit sexual².

L’anèmia ferropènica és molt seriosa. No tenir uns nivells adequats de ferro provoca problemes en el desenvolupament, la conducta, el rendiment físic i intel·lectual, parts prematurs, baix pes en néixer i, en els grans, empitjora altres malalties, com la cardíaca o la insuficiència cerebrovascular³. A més, la deficiència de ferro altera la resposta immune.

No s’ha d’autodiagnosticar. Per confirmar-la, el metge demanarà una anàlisi rutinària de sang que inclogui nivells de ferro i un comptatge complet² (glòbuls vermells, blancs, hemoglobina, hematòcrit i plaquetes⁶).

Com es pot pal·liar i prevenir l’anèmia?

Una vegada diagnosticada, és habitual que es tracti, a més de fer-ho amb una intervenció en la dieta, amb suplementació oral a base de sals ferroses³. Per a aquest tractament també cal un control mèdic: una sobrecàrrega de ferro pot provocar danys al fetge, a més d’altres complicacions⁴.

La dieta és la millor eina per prevenir-la. Perquè compleixi el seu objectiu, ens hem d’assegurar que el que posem al plat tingui una quantitat adequada de ferro³.

Així, es recomana incloure aliments rics en aquest mineral, com la carn vermella (la de vedella i la de porc, el fetge i altres vísceres), el peix i el marisc, les aus, les fulles verdes i fosques com els espinacs, les llavors, els llegums i els fruits secs³.

Per assegurar-ne la biodisponibilitat (capacitat d’absorció) cal vigilar el que se’n diu “reforçadors”, que ajuden a absorbir-lo, com la vitamina C, present –entre d’altres– en els cítrics, els tubercles, les cols, el bròcoli, els pèsols verds i la fruita com el meló, el pebrot, el tomàquet i les maduixes^3,4; i els “inhibidors”, que limiten l’absorció de ferro, com alguns llegums, cereals, lactis, te, cafè i cacau, el rovell d’ou i certes verdures³.

Dues maneres senzilles de millorar la biodisponibilitat del ferro que ingerim són³:

• Combinar els aliments rics en ferro, especialment si són vegetals, amb acompanyaments rics en vitamina C.
• Evitar o limitar els lactis i altres inhibidors alimentaris als àpats principals, que és quan tradicionalment es mengen els aliments que contenen més ferro biodisponible.

Les necessitats de ferro varien segons l’edat i el moment vital. Si ets un adult sa, segueix les recomanacions de la piràmide alimentària per assegurar-ne una quantitat adequada a través de la dieta. Davant una sospita de falta de ferro, consulta-ho amb el metge i no t’automediquis.

Referències:

¹ Anemia. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el novembre del 2021.

² Anemia. Medline Plus. Consultat el novembre del 2021.

³ Anemias nutricionales. Corrección de la dieta. Elsevier. Setembre-octubre 2009.

⁴ Anemia por deficiencia de hierro. Mayo Clinic. Consultat el novembre del 2021.

⁵ Anemia, aportando un poco de claridad a tantas cifras y unidades. SEFAP (Societat Espanyola de Farmacèutics d’Atenció Primària). Consultat el novembre del 2021.

⁶ Conteo sanguíneo completo (CSC) prueba de sangre. Medline. Consultat el novembre del 2021.