Riscos en l’embaràs: la síndrome de la boca seca

Un dels símptomes més comuns durant l’embaràs és la boca seca, coneguda també com a xerostomia.

Això es deu, en part, al fet que es necessita molta més aigua quan s’està embarassa, ja que ajuda a fer que el nadó es desenvolupi.

A més, els canvis hormonals que es produeixen durant l’embaràs, especialment el primer trimestre –que és quan es posa en marxa i comença el procés de creixement del fetus–, poden causar una reducció en el flux de saliva i, per tant, sequedat de boca.

La saliva és molt important, ja que ajuda a digerir els aliments, prevé les càries dentals, prevé infeccions perquè controla els bacteris i els fongs que hi ha a la boca i permet mastegar i empassar adequadament.

Hi ha moltes causes potencials per a la boca seca durant l’embaràs. Algunes de les més comunes inclouen:

• Deshidratació. La deshidratació ocorre quan el cos perd aigua més de pressa del que s’ingereix. Pot ser especialment perillosa per a les dones embarassades. A més de la sequedat de boca, altres símptomes que es poden relacionar amb la deshidratació són sentir-se molt acalorat, tenir l’orina de color groc fosc, patir set extrema, fatiga, mareig i mal de cap.
• Diabetis gestacional. Ocorre només durant l’embaràs i provoca que els nivells de sucre en sang estiguin alts. Normalment desapareix després de donar a llum.
  Durant l’embaràs les necessitats d’insulina són més elevades de l’habitual. La diabetis gestacional es produeix quan el cos no pot produir aquesta insulina addicional. La diabetis gestacional pot causar problemes tant a l’embarassada com al nadó, i per això és molt important controlar-la amb l’atenció adequada, incloent-hi una dieta saludable i exercici.
  Les complicacions per al nadó i per a la mare que pot provocar la diabetis gestacional són un infant extragròs i sobrealimentat, més probabilitat de necessitar una cesària per donar a llum, pressió arterial alta de la mare, que pot provocar que es posi de part abans de temps i augment de convulsions o accidents cerebrovasculars durant el treball de part.
  Moltes dones amb diabetis gestacional no tenen símptomes o els símptomes que tenen són menors. Els símptomes més característics, a més de la boca seca, són la set excessiva, la fatiga i la necessitat d’orinar amb més freqüència de l’habitual. En general, es fa una prova de glucosa el segon trimestre de gestació en què es pot determinar la presència o no de diabetis gestacional.
• Candidiasi oral. És un creixement excessiu d’un fong anomenat Candida albicans. Està sempre present a la cavitat oral en petites quantitats, però hi pot haver un sobrecreixement fora del rang normal si el sistema immunològic no funciona tan bé com ho fa normalment.
  La candidiasi provoca una sensació seca i cotonosa a la boca; a més, apareixen lesions blanques a la llengua i les galtes que poden sagnar si es rasquen. Altres símptomes són l’envermelliment a la boca, la pèrdua del gust i dolor.
• Problemes de son. L’embaràs pot causar molts problemes de son, des de no poder agafar el son fins a despertar-se amb freqüència durant la nit. També pot provocar problemes respiratoris, com roncs i apnea del son. Els roncs són comuns especialment durant el segon i el tercer trimestre. Els canvis hormonals poden provocar que la gola i les foses nasals s’estrenyin, fet que pot provocar aquests problemes respiratoris.
  Tant els roncs com l’apnea del son poden fer que la respiració es faci per la boca, cosa que dificulta la producció de saliva i, en conseqüència, asseca la boca.

A més de la sensació de sequedat a la boca, la síndrome de boca seca pot provocar un seguit de signes i símptomes, com ara dolor i sensació de cremor constant tant a la boca com a la gola, dificultat per empassar, problemes per parlar, ronquera, canvis en el sentit del gust i aparició de càries dental.

Hi ha uns quants remeis casolans que són segurs durant el període de gestació per tractar la boca seca. Aquests remeis són mastegar xiclet o menjar caramels sense sucre, beure molta aigua, fer servir un humidificador durant la nit, evitar la ingesta de cafeïna i mantenir uns bons hàbits d’higiene oral.

Si els remeis casolans no ajuden a la millora de la boca seca, cal consultar el metge, que en buscarà la causa subjacent i podrà receptar un tractament, si cal.