Nutriscore: pros i contres del semàfor nutricional

Publicado:
 •
Share

Alimentació
Dieta Saludable
Dieta mediterrània

Sistema de clasificació dels aliments Nutriscore - Adeslas Salut i Benestar

Nutriscore, conegut també com el semàfor nutricional, té l’objectiu que els consumidors puguin saber, amb un sol cop d’ull, la qualitat nutricional dels aliments que volen comprar. D’aquesta manera es fomenta una dieta més saludable entre la població.


Partint de la base que l’alimentació és més equilibrada com més es basi en productes frescos i menys en aliments processats1 i tenint en compte que, moltes vegades, les etiquetes que detallen la composició dels aliments són poc clares, Nutriscore aconseguiria que els ciutadans tinguin clar el que consumeixen en cada moment.

Es tracta d’un sistema europeu d’etiquetat nutricional frontal que va posar en marxa a Espanya el Ministeri de Sanitat el 2018 (actualment és en mans del Ministeri de Consum) de manera voluntària i serveix de referència de la qualitat nutricional dels aliments i les begudes processats i envasats. Nutriscore segueix les recomanacions de la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut2.

Com funciona Nutriscore

Aquest semàfor nutricional classifica els aliments processats i envasats en cinc colors: el verd és el més saludable i el vermell, el menys saludable, i corresponen a cinc lletres, la “A” és la més sana i la “E”, la que ho és menys3. A través d’un algoritme distribueix els productes dins d’aquesta escala de lletres i colors per facilitar als consumidors la comprensió de les propietats alimentàries de cadascun4 i ajudar a frenar l’augment del sobrepès i l’obesitat a Espanya.

L’algoritme de Nutriscore dona punts en funció de la composició nutricional per cada 100 grams de l’aliment que es tracti3. En concret, les proteïnes, fibres, percentatge de fruites, verdures, lleguminoses i fruites seques es troben entre els components beneficiosos per a la salut, mentre que la composició en calories, sucres simples, àcids grassos saturats i sodi són negatius5. Aquest semàfor d’aliments només és necessari per a preparats compostos per diversos aliments perquè, per exemple, si hem de comprar ous, la classificació és la mateixa per a totes les marques1.

Els avantatges de Nutriscore i aval científic

Científics de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) van desenvolupar el 2005 l’algoritme d’aquest semàfor nutricional que ja està implantat a països com França, Holanda i Alemanya. L’algoritme i el seu sistema de càlcul són universals per a tots els productes, però per a begudes, matèries grasses i formatges es van fer adaptacions per aconseguir que responguessin més adequadament a les recomanacions de salut pública5.

El seu desenvolupament s’ha basat en múltiples estudis científics1,3,5 i té el suport de l’Organització Mundial de la Salut. A més, a Espanya 82 experts en salut van elaborar un escrit1 donant suport a aquest mètode davant d’algunes crítiques rebudes.

Tot i que cap sistema no és perfecte, Nutriscore és el que genera més consens4 entre la comunitat científica. Alguns estudis5 han demostrat que el fet de tenir aquesta etiqueta millora la qualitat dels productes que adquireixen els consumidors. En concret, pot assolir una millora del 9,3 % de mitjana3 al cistell de la compra segons algun estudi6, tal com publica de la Revista Española de Nutrición Comunitaria5.

Un altre dels avantatges fonamentals del sistema és que és fàcil de comprendre i utilitzar1: amb un sol cop d’ull, la persona que fa la compra es pot fer una idea de la qualitat nutricional del que compra.

Els desavantatges del semàfor nutricional

Com a aspectes negatius, es pot assenyalar que la classificació d’alguns productes pot portar a confusió3. Com que es tracta d’un sistema internacional, no està adaptat a tots els components de la dieta mediterrània. De fet, no ha estat exempt de polèmica que l’oli d'oliva tingués una classificació “C”, la mateixa que altres olis molt menys saludables, fet que va portar el Ministeri de Consum a negociar perquè quedés fora del sistema Nutriscore4. El pernil ibèric també surt perjudicat per aquesta classificació, que el situa en una “E”, però en aquest cas no es pot oblidar que es tracta de carn processada7 i per consumir-ne cal seguir les mateixes recomanacions que amb altres productes semblants.

Utilitzar Nutriscore adequadament

Seguir una alimentació equilibrada és bàsic per tenir i mantenir en el temps una bona salut, i Nutriscore és un sistema d’etiquetat que pot ser útil a l’hora de fer la compra per tenir-lo sempre present. Es tracta d’un sistema universal5 i la manera d’aprofitar correctament els avantatges de l’etiquetat Nutriscore és comparant productes de la mateixa categoria: per exemple, unes galetes amb unes altres o uns brics de llet amb altres, però no les galetes amb els brics de llet3, ja que cal portar una dieta variada i l’organisme també necessita greixos, encara que no estiguin a la categoria “A”.

És obligatori Nutriscore en tots els productes?

L’ús de Nutriscore és actualment voluntari, però hi ha empreses que sí que l’apliquen ara3, i per això podem trobar aquest tipus d’etiquetes quan fem la compra. A més, hi ha voluntat política que s’implanti de manera generalitzada5, per la qual cosa és convenient anar-ne coneixent el funcionament.

Encara que el sistema d’etiquetat ideal no existeixi, és important que els ciutadans sàpiguen el que compren per poder prendre decisions sobre la seva dieta i salut i ajudar a estendre l’alimentació saludable, i per això qualsevol sistema avalat per la comunitat científica i que ajudi a aquest objectiu sempre serà benvingut.

 

Referències:

1  Manifiesto a favor de NutriScore. OCU. Gener, 2021.

2 Carcedo: "Vamos a implantar el etiquetado frontal de calidad nutricional para aportar mejor información a los consumidores de alimentos y bebidas". Ministeri de sanitat. Novembre, 2018.

3 Guía de NutriScore 2021. Blog Boticaria García. Consultat el setembre del 2021.

4 El Ministerio de Consumo defenderá en NutriScore los beneficios nutricionales del aceite de oliva. La Moncloa. Febrer, 2021.

5 Pilar Galán, Rebeca González, Chantal Julia, Serge Hercberg, Gregorio Varela-Moreiras, Javier Aranceta-Bartrina, Carmen Pérez-Rodrigo y Lluis Serra-Majem. El logotipo nutricional NutriScore en los envases de los alimentos puede ser una herramienta útil para los consumidores españoles. Revista Española de Nutrición Comunitaria. 2017.

6 Modification des achats alimentaires en réponse à cinq logos nutritionnels. HAL. 2017.

7 Jamón ibérico y Nutriscore: la polémica está servida. OCU. Març, 2021.